Les oposicions per a maquinista reuneixen 140 aspirants a BCN

En un context de jornades de vaga (i múltiples incidències) a Rodalies, les aules de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona van acollir ahir 140 aspirants a maquinista que s’enfrontaven al primer examen de la convocatòria pública d’ocupació publicada per Renfe per a aquest 2025. Paral·lelament, a Madrid, s’hi van presentar 829. En total, 969 candidats lluiten per una de les 470 places disponibles. La matemàtica és implacable: entraran en la plaça pública un de cada dos aspirants.

L’escena forma part del procés de renovació de personal que l’operadora ferroviària estatal ha desplegat des del 2018 i que ja ha sumat més de 8.000 noves incorporacions. Un esforç titànic per tal de rejovenir una plantilla envellida i respondre a l’augment constant de la demanda de transport ferroviari.

S’ha embarcat en aquesta travessia, per exemple, Mònica Morales. Aquesta biòloga de 55 anys explica a les portes de la facultat –llibre en mà abans d’entrar a l’examen– que, després d’anys d’investigació científica, vol reinventar-se. "Tinc un fill i alguns companys maquinistes m’hi han animat. És una professió que dona seguretat si saps combinar-la bé amb el temps lliure", diu.

Haver passat per l’escola

El procés per fer oposicions no és precisament una excursió amb l’AVE. Tots els aspirants ja són maquinistes. Han passat per l’escola de formació de maquinistes que dura aproximadament un any i que val uns 22.000 euros. Després d’aquesta formació, sempre que aprovin l’examen, adquireixen la llicència per poder fer oposicions.

En l’examen d’ahir havien d’acreditar els seus coneixements tècnics del funcionament del tren i passar les proves psicotècniques, la tria de la resistència emocional, en què es mesura des de l’agilitat mental fins a la capacitat de mantenir la calma en situacions de molt estrès.

Un altre dels contendents va ser Marc García, de 21 anys, que ha deixat enrere el magisteri perquè, com ell mateix assenyala, els trens li han "agradat sempre" i perquè aquesta és una feina que creu que satisfà. Reconeix que la normativa i la mecànica són exigents, de la mateixa manera que el procés, pel qual ja ha passat, és "molt dur". No obstant, assegura que val la pena per la dignitat de l’ofici.

A això se suma el nucli dur del procés: una avaluació teòrica sobre conducció ferroviària i normatives de seguretat, una prova amb simulador per testar la perícia tècnica i la presa de decisions en temps real i una entrevista personal que actua com a filtre final de competències i aptituds professionals.

Per optar al lloc de treball no n’hi ha prou d’aprovar l’examen. Cal presentar el títol de conducció de vehicles ferroviaris de categoria B o, en el seu defecte, la llicència de conducció juntament amb un diploma que certifiqui els coneixements requerits. També és imprescindible presentar un certificat d’aptitud psicofísica vigent i una disposició plena a la mobilitat geogràfica i als torns variables.

De comercial a maquinista

Notícies relacionades

Cofares, sempre a prop de la farmàcia rural

El Papa reapareix per sorpresa a la plaça de Sant Pere, dues setmanes després de la seva alta mèdica

Per la seva banda, Aida Candelas i Flor Cobo, de 45 i 22 anys, respectivament, es presenten juntes a les oposicions per a maquinista de Renfe a Barcelona. "Ja som maquinistes, però volem estabilitat i poder entrar a la pública per donar el millor servei possible", expliquen amb convicció. Parlen de la responsabilitat que comporta l’ofici, de les demores que no sempre depenen de qui condueix, i d’una professió en la qual es dona la cara cada dia, "tant davant del viatger com davant d’horaris impossibles".

També va acudir ahir a l’examen Carlos Cabrerizo, de 41 anys, que ha sigut autònom i comercial, però ara vol estabilitat. Reconeix que el camí és dur, "amb matèries tècniques i examens psicotècnics exigents", però defensa els maquinistes en vaga: "Tenen raó; no volen perdre el valor de la seva professió". Entre exàmens de motors dièsel i circuits elèctrics, batega l’altra cara del ferrocarril: la dels que volen que funcioni, no només per a ells, sinó per a tothom.