La politització de la universitat pública fa créixer les privades

A Espanya no s’ha creat cap universitat pública des de l’any 1998, quan va obrir les seves portes la Politècnica de Cartagena. En aquest període se n’han promogut 26 de privades, que actualment en sumen 46, davant les 50 públiques. Aquesta desigualtat és un dels motius que ha provocat la recent aprovació per part del Govern d’un reial decret per endurir els criteris que hauran de complir els nous campus privats, que tenen un territori prioritari a Madrid (PP).

Un curs a l’educació superior de pagament costa als estudiants unes deu vegades més que a la pública. Darrere d’aquests campus hi ha des d’empreses familiars (per exemple, SEK a la Universitat Camilo José Cela de Madrid) fins a firmes que cotitzen a la borsa (Proeduca a l’UNIR, ubicada a la Rioja), però l’explosió de facultats no només respon a un filó de negoci. La polarització política també hi té té molt a veure.

"Per a certes carreres relacionades amb les ciències socials, jurídiques i humanitats, moltes famílies no volen enviar els seus fills a les universitats públiques, almenys a Madrid. Malgrat que hi ha tota mena de perfils als claustres, aquests pares i mares tenen la sensació que la majoria de professors estan escorats a l’esquerra i són massa progressistes per a ells. Això és una cosa que passa no només amb espanyols, sinó amb la immigració sud-americana d’alt poder adquisitiu, molt present als campus. Els llatins rics no volen que el professor dels seus fills els digui que Nicolás Maduro és un gran estrateg", explica el catedràtic d’una universitat pública madrilenya que prefereix no identificar-se.

Les enginyeries i les ciències no estan tan polititzades als campus. Són disciplines que interessen menys a les privades, tret que es tracti de títols relacionats amb la intel·ligència artificial, ciències de dades o videojocs.

A la retina d’aquestes famílies conservadores, són docents de la Complutense com els fundadors de Podem, Pablo Iglesias, Carolina Bescansa i Juan Caros Monedero (apartat després d’una denúncia d’assetjament sexual), o els politòlegs mediàtics Pablo Simón i Lluís Orriols de la Carlos III, universitat pública madrilenya on un altre professor, Ignacio Sánchez Cuenca, va ser reclutat com a assessor per Yolanda Díaz a Sumar. "La grandesa de la pública és que els docents entren per mèrit i capacitat i no per ideologia, però els més mediàtics defensen l’esquerra i els pares creuen que tots són així", defensa el catedràtic. Segons la seva opinió, els escraches a la presidenta madrilenya (PP), Isabel Díaz Ayuso, i a altres polítics de dreta a la Complutense contribueixen a la sensació de politització. "Són minoritaris, però als mitjans es dona la sensació que tot l’alumnat és allà", assegura.

Defensor a ultrança de l’educació superior pública, aquest professor i investigador reconeix que l’actual expansió de les privades respon també a criteris purament acadèmics, com l’agilitat a l’hora de treure titulacions. Un altre factor que explica la notorietat és la flexibilitat per contractar professors d’un perfil professional destacat.

Funcionaris

"Si el meu fill vol estudiar Administració i Direcció d’Empreses mai el portaria a la pública, sinó a la privada. ¿Per què? Perquè el contrari d’un empresari és un funcionari, que és el que som els docents de la pública. Passa una cosa semblant amb altres carreres com a Arquitectura. No vull que la meva filla aprengui d’un professor que ha fet la tesi doctoral sobre la construcció d’edificis però mai n’ha construït cap", sentencia el docent.

La futura normativa del Govern és una remodelació del reial decret del 2021, un text que, per primera vegada, va endurir els requisits de docència i investigació universitària. La norma, que té efectes retroactius, estableix que perquè una universitat pública, privada online o híbrida mereixi dir-se com a tal necessita disposar, almenys, de deu títols oficials de grau i dedicar el 5% del pressupost global a la investigació. Si no els compleix, se li atorga un termini de 5 anys per fer-ho. Si en aquell període continua sense acatar-los, se li retirarà el títol d’universitat i passarà a ser una altra institució. Per exemple, un centre d’estudis superiors o una escola de negocis.

No compleixen els requisits

Notícies relacionades

Si es reduís un 25% el malbaratament alimentari s’acabaria amb la desnutrició al món, segons confirma la Generalitat

El Govern retira el decret de càmpings en zones inundables i n’elaborarà un de nou

A més d’informes preceptius i vinculants de les agències de qualitat, l’actual projecte del Govern afegeix un altre requisit: tenir, com a mínim, 4.500 estudiants en els cinc primers anys d’activitat. Segons les estadístiques oficials, almenys 14 privades no complien aquest requisit el curs 2023-2024.

"Hi ha universitats privades amb una qualitat excel·lent i alguns col·legues de la pública se n’estan anant a aquestes facultats", conclou el catedràtic després de recordar que l’exrector de la Carlos III i expresident de la Conferència de Rectors (Crue), Juan Romo, és l’actual assessor acadèmic de l’Alfonso X, que acaba de complir 30 anys a Villanueva de la Cañada (Madrid), i el fundador del qual, el magnat Jesús Núñez Velázquez, va vendre part de les accions al fons CVC Capital Partnes per més de mil milions d’euros.