La universitat catalana reivindica l’amenaçat treball de recerca

Les dues primeres modificacions van provocar un terratrèmol. La primera mesura es va descartar a les 24 hores de veure la llum i va forçar una compareixença de la consellera al Palau de la Generalitat. La segona va desencadenar la creació de la Plataforma Ciències en Perill, des de la qual, mesos després, encara lluiten per intentar que la conselleria faci marxa enrere en les seves intencions. Però... ¿quin serà el futur del treball de recerca, senya d’identitat del batxillerat català des de fa més de 25 anys, quan es va passar del BUP i el COU a l’ESO i el batxillerat?

Dels tres canvis plantejats per la conselleria a batxillerat a requeriment del Ministeri d’Educació "per adaptar el currículum català (vigent des del 2022) a les exigències de la LOMLOE", el que, amb diferència, té més punts per convertir-se ben aviat en realitat és la pèrdua de pes del treball de recerca (TR). D’una banda, perquè no va generar el soroll mediàtic i l’oposició pública de les altres dues propostes. I de l’altra perquè a aquest requeriment ministerial se li va sumar al febrer una sentència del TSJC que declara nul el percentatge del 10% de la nota global assignada al TR.

El compte enrere cap a la pèrdua de pes de la primera "gran investigació" de l’alumnat català és vist amb contrarietat des de les universitats catalanes, que reivindiquen el TR com a planter d’investigadors. "Són una gran oportunitat per aplicar i contextualitzar els coneixements apresos i permeten a l’alumnat acostar-se a la vida acadèmica professional", defensa Edelmira Badillo, directora de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), institució que des del curs 2003-2004 impulsa el Programa Argó, en el qual aquest any 96 professors de la universitat estan assessorant 163 TR de 109 instituts de 78 municipis catalans. "És tota una oportunitat treballar a l’institut amb investigadors de la facultat", destaca Badillo.

La gran pregunta

Segons el parer de la directora de l’ICE, una de les virtuts que té el TR és que ajuda els joves a respondre a la pregunta que tantes vegades es fan: ¿per a què serveix el que estic estudiant?

Badillo reivindica també el TR com l’oportunitat que l’alumnat de batxillerat s’enfronti per primer cop a un repte d’aquest calibre, del qual no només es valora el resultat, sinó "la riquesa del procés": "Triar el tema, plantejar-se bones preguntes, acotar l’objecte d’estudi de manera realista o fer un bon tractament de la informació", detalla l’acadèmica, convençuda que es tracta d’un treball que fomenta el pensament crític amb les fonts, una cosa tan necessària actualment. Més enllà del programa Argó de la UAB, el TR és una tradició tan arrelada a Catalunya que les universitats del territori, a banda de nombroses institucions públiques i privades d’àmbits molt dispars, organitzen premis als millors treballs com a reconeixement a l’aportació a la societat d’aquestes investigacions preuniversitàries. Entre aquestes figuren des de la Universitat de Barcelona (UB) fins a la Universitat de Girona (UdG), passant per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) o també la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Per exemple, per tal de "potenciar l’interès de l’alumnat de secundària en les àrees de tecnologia i matemàtiques", la UPF convoca anualment el premi al millor treball en enginyeria i matemàtica aplicada, que reconeix els dos millors treballs d’investigació elaborats en qualsevol disciplina cientificotecnològica realitzats als centres de secundària.

Notícies relacionades

Apagada generalitzada a Espanya: què ha passat amb la llum?

Les entitats socials superen per primera vegada els dos milions d’atesos i aporten un 2% al PIB català

Èric Pibernat

Èric Pibernat té 18 anys i estudia primer del grau en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades a la UPF després d’haver guanyat, el curs passat, el premi del jurat amb el seu treball UFeel, l’armilla visionària, un dispositiu "per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat visual que els permet percebre el que els envolta", segons descriu el jove de Vidreres (la Selva). "Es tracta d’una armilla que detecta obstacles (parets, escales...) i transmet aquesta informació a l’individu mitjançant sensors i una placa de circuit imprès que processa la informació i envia ordres als vibradors", conclou.