Espanya destinarà 45 milions per atraure científics estrangers

El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ultima el llançament de la convocatòria més ambiciosa fins a la data del programa Atrae, una iniciativa llançada fa ja tres anys per captar talent estranger i que ara, en ple huracà Trump, aspira a ser una eina per atraure tots aquells investigadors que estiguin patint les conseqüències de les polítiques de la nova Administració nord-americana en ciència, i que van des de retallar fons a censurar determinades línies de treball. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la convocatòria té un pressupost de 45 milions d’euros, 15 més del previst inicialment, i l’aprovarà avui el Consell de Ministres.

La nova convocatòria, gestionada per l’Agència Estatal d’Investigació, es desplegarà aquest mateix any. El seu objectiu serà "facilitar la incorporació de talent investigador consolidat, de reconegut prestigi internacional i que hagi desenvolupat recentment un període rellevant de la seva activitat professional a l’estranger". En aquest grup s’inclouen, per exemple, investigadors estrangers que es trobin entre el 10% de professionals més destacats en la seva àrea d’especialització, responsables de projectes científics del Consell Europeu d’Investigació (ERC) i tots aquells que hagin realitzat "contribucions de gran rellevància i impacte en la seva àrea d’especialització". Es tracta, doncs, d’una iniciativa específicament dissenyada per atraure investigadors punters i de trajectòria destacada.

En les dues edicions anteriors del programa Atrae, impulsat per la ministra de Ciència, Diana Morant, es van destinar un total de 55 milions d’euros per atraure les universitats i organismes públics d’investigació espanyols a un total de 58 investigadors de prestigi internacional. D’aquests, el 56% eren espanyols que treballaven a l’estranger i el 44% restant procedeixen de 14 països diferents. L’any passat, per exemple, gràcies a aquest programa Espanya va recuperar l’astrofísica asturiana Noemí Pinilla, que va deixar al setembre la seva plaça a Florida i treballa ja com a investigadora a la Universitat d’Oviedo amb un projecte dotat d’un milió d’euros. Un altre exemple: a través del programa Atrae, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va poder fitxar Audrey Sawyer, una investigadora capdavantera en l’estudi d’aigües subterrànies i la contaminació d’ecosistemes aquàtics que procedeix de la Universitat d’Ohio.

El llançament d’aquesta nova convocatòria, així com l’augment del pressupost, coincideix amb el remolí desfermat per Trump en la ciència nord-americana. Segons apunta una recent enquesta llançada per la revista Nature, gairebé el 75% dels científics que treballen als Estats Units s’estan plantejant migrar per continuar investigant en un context en què s’estan cancel·lant beques, retallant fons i llançant una agressiva política de censura cap a totes aquelles qüestions relacionades amb la perspectiva de gènere, la diversitat, la inclusió o la lluita contra el canvi climàtic. A tot això s’hi suma la imposició d’aranzels i l’augment de les traves per col·laborar amb els Estats Units, la qual cosa està repercutint de forma significativa la feina que es fa als centres d’investigació de tot el món.

La iniciativa del ministeri és una de les més ambicioses llançades fins ara a tot Europa per captar científics estrangers. A Catalunya, la Generalitat va anunciar recentment un programa de 30 milions d’euros que aspira a la incorporació de 78 professionals punters. També Euskadi es mou en aquesta direcció. Ikerbasque, la plataforma creada pel Govern basc per concentrar l’ecosistema d’investigació, està organitzant sessions informatives dirigides a científics que són als EUA per veure si estarien interessats a tornar a continuar aquí el seu treball.

Espanya no és l’únic país que té aquest tema sobre la taula. França ultima un pla –en coordinació amb universitats i centres d’investigació– per atraure els científics que decideixin anar-se’n dels Estats Units. El ministre d’Educació Superior, Philippe Baptiste, posa en valor que en països europeus com ara Espanya o Alemanya "hi ha una tradició d’acollida, de llibertat acadèmica", la mateixa que molts investigadors, acadèmics i científics de l’altre costat de l’Atlàntic veuen ara amenaçada. A Alemanya, el Govern rep peticions perquè llanci un programa similar, creant "plans generosos i precisos".

Notícies relacionades

De la masclosfera a la regla del 80/20

Floridura

Europa, per la seva banda, també està treballant en la convocatòria de noves beques, ajudes i programes per captar aquesta fuga de cervells dels Estats Units. De moment, s’ha anunciat l’ampliació d’algunes iniciatives per a joves investigadors. Paral·lelament, també s’està treballant en programes més ambiciosos per captar científics punters amb una trajectòria més consolidada cap als laboratoris europeus. Fa unes setmanes, una desena de ministres de ciència de tot Europa, inclosa Diana Morant, van reclamar una reunió d’alt nivell per crear una estratègia conjunta i, sobretot, mobilitzar fons.

Més enllà dels programes governamentals a escala regional, estatal i europea, són moltes les institucions que, de forma individual, estan obrint convocatòries competitives i s’estan trobant amb una allau de peticions de científics dels EUA. A Barcelona, per exemple, el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRBB) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) afirmen que en les últimes setmanes han rebut desenes de sol·licituds d’investigadors nord-americans que desitgen emigrar a Espanya.