El fenomen ‘incel’ s’estén sense fre a les xarxes socials

Els experts alerten que ja s’han produït atacs terroristes amb motivació incel –com el d’Alek Minassian, que va assassinar 10 persones a Toronto per promoure la "rebel·lió incel", en les seves pròpies paraules–, i avisen que aquesta subcultura digital no deixa de créixer. Segons dades de la Universitat de Kent (Regne Unit), des de la pandèmia, el creixement de missatges incel a Reddit o YouTube és, de mitjana, del 500%, amb més repunt als EUA, Alemanya i l’Índia.

Anna Iñigo, investigadora de la Universitat de Barcelona (UB) i membre del projecte Kaleidoscope (observatori de joventuts, sexualitats i mitjans), va conduir un estudi junt amb els investigadors Laura Fernández i José M. Tomasena en tres escoles de Barcelona. Explica que "en joves d’entre 13 i 17 anys es van detectar discursos prototípics de ressentiment masculí cap a les dones". Si aquests joves no tenien experiències sexoafectivas ni formaven part activament de la vida política, ¿d’on sortia aquest odi incel?

Les seves idees estaven d’acord amb el discurs de la manosfera, aquestes comunitats digitals fonamentades en l’antifeminisme, la LGTBI-fòbia i les masculinitats hegemòniques. No obstant, no queda clar on comença i on acaba la manosfera. ¿A TikTok? ¿YouTube? ¿Reddit? Per tot arreu es poden trobar missatges misògins, des dels més explícits, atemptant directament contra la dignitat de les dones, fins als més subtils, promovent una autocura masculina en detriment del respecte a les figures femenines.

Alguns dels horrors que s’han llegit en la manosfera de Reddit són missatges com "l’època més feliç de la meva vida va ser la covid. No vaig haver d’interactuar amb cap femoid [terme per riure’s de les dones com a inferiors]. Potser les hauríem de posar totes en quarantena (¿la cuina?)". O "un exemple de masculinitat positiva és la violació: t’empoderes per combatre la pressió estètica", diu un usuari que retorça la terminologia feminista per parlar de la regla del 80-20 –que apareix a Adolescència– i segons la qual el 80% de les dones només volen anar-se’n a llit amb el 20% dels homes.

‘Manosfera’ estesa

No cal submergir-se en aquests fòrums per impregnar-se de discurs incel. Com apunta Iñigo, els adolescents del seu estudi no ho estaven. Per tant, acaba, no importa tant què és la manosfera, sinó fins on s’estén: "No es podria dir que els adolescents admiressin els influencers amb discurs de manosfera, però els havien escoltat. El discurs antifeminista ha arribat a través d’influencers a la població general".

Per tant, la manosfera no es limita al contingut que malparla de les dones i altres minories explícitament, sinó que, segons Iñigo, aquests discursos s’amaguen en altres temàtiques. Un exemple és Roma Gallardo, youtuber espanyol amb gairebé dos milions de seguidors que, entre desenes de vídeos sobre cotxes, experiències vitals i actualitat cola una campanya per al 8M entrevistant feministes amb preguntes esbiaixades per humiliar-les i deixar-les en ridícul.

No és l’únic: tenen estratègies similars DollarDorado, que parla sobre finances i inversió; Jordi Wild, que parla sobre actualitat i organitza tertúlies; José Nogales, DJ, i fins i tot l’ecosistema de la King’s League. "Canals que no són manosfera, però promouen un contingut masculinitzat", detalla. Al final, "les grans plataformes visibilitzen un contingut més polaritzat i que generi odi", i aquests influencers són capaços de reduir temàtiques molt complexes a fragments esbiaixats de minut, cosa que encén molt ràpid la població.

En aquest sentit, la investigadora Anda Iulia Solea, de la Universitat de Portsmouth, destaca en un estudi que una d’aquestes categories en les quals els influencers amaguen la seva misogínia és la de l’autocura i el creixement personal. Hi coincideix Aleix Martí, investigador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). "Una part important del món del fitnes masculí té una versió negativa del món i t’anima a ser autònom: el món està en contra teu i tu has de valer-te per tu mateix. Una retòrica ultraliberal en què l’individu és un producte del qual treure rendiment", assegura.

Home d’alt valor

L’investigador recalca el terme "home d’alt valor": un concepte incel que divinitza homes de voluntat fèrria, que inverteixen i no tenen caps, els desitjos dels quals van per davant de tot (i tothom), amb l’objectiu de triomfar i fer diners. Es reprodueix de moltes maneres aquest arquetip, com amb el 5 am Club, la comunitat d’homes que es desperta a les cinc de la matinada per començar el dia amb esport, dieta i inversió i finances.

Es va fer viral entre aquest col·lectiu els retirs "sense dones" en els quals homes treuen el màxim rendiment de si mateixos "entre iguals". Aquests ambients hipermasculinitzats neixen per estar "sense distraccions": només hi ha esport i rendiment laboral, res de mòbils ni sexe. Per a ells, xarxes socials i dones són el mateix: un llast. Un passeig pels comentaris retrata la ideologia que es promou ("aquí no hi ha ningú que per sentir-se millor et digui que no vals res", deia un): les dones són el que impedeix als homes ser la seva millor versió.

La gran obsessió dels incels és ser rebutjats sexualment (d’aquí ve el nom). Per això han generat un gran ressentiment que els victimitza. A més, com que en les últimes dècades el sistema ha adoptat el feminisme en les polítiques públiques, senten que l’Estat també els ha donat l’esquena. "Els homes es presenten com a víctimes –va denunciar el youtuber Píxel Sims–. He intentat debatre sobre com de tòxic i estès està aquest plantejament a Reddit, però sempre voteu negativament en massa perquè el missatge es perdi. ¿De veritat creieu que sou les víctimes en la guerra de sexes?".

Notícies relacionades

De la masclosfera a la regla del 80/20

Floridura

Els anomenats fachatubers beuen d’aquest malestar general i insisteixen que tot està fatal. "Alvise i el seu discurs que tothom és corruptes és un clar exemple d’això", continua l’investigador Aleix Martí. En la seva investigació, ha trobat que a Espanya els influencers alineats amb la ideologia incel i de la manosfera abunden fins i tot quatre vegades més que els que tenen altres valors. A més, aquests líders d’opinió tenen una gran varietat ideològica: hi ha des de veus comunistes (com Front Obrer, d’esquerres i antiqueer) fins a ultraliberals (com Wall Street Wolverine, ferm antagonista de pagar impostos). "El que els uneix és una cosa: l’assetjament constant contra el que denominen woke". És precisament aquesta ideologia la que els converteix en antisistema: per combatre la suposada persecució a la masculinitat, la blanquitud o l’heterosexualitat, veuen qualsevol institució com a enemiga. Així doncs, rebutgen els mitjans de comunicació tradicionals (promouen fake news, diuen), l’educació universitària com a via per enriquir-se (abracen la inversió) i pagar impostos (que consideren un robatori de la seva producció).

Més enllà d’això, recalca la investigadora Anna Iñigo que el focus no només s’ha de posar en els joves i a internet. Primer, perquè l’odi de la manosfera ve de la realitat: tot el que existeix digitalment és un reflex de la societat. I, segon, perquè els adolescents no voten i l’auge de la ultradreta ja es reflecteix en les institucions. Per tant, entén que és vital ampliar les mires per entendre la ultradreta i assenyalar la –gens nova però més visible que mai"– masculinitat hegemònica.