L’acusació particular demana 20 anys de presó per a l’infermer dels jesuïtes de Casp

"S’aprofitava no només de la confiança i la superioritat establerta, sinó també de la curta edat de les menors, fet que els impedia fins i tot entendre la gravetat dels fets i limitava la possibilitat de defensa o sortida". Aquesta frase figura en l’escrit d’acusació presentat davant l’Audiència de Barcelona per les víctimes del religiós Amado Ardid Galve, infermer de l’escola Jesuïtes Casp de Barcelona fins al 2010 i a qui s’atribueixen dos delictes d’abús sexual de menors comesos entre el 2001 i el 2002.

Igual que la fiscalia, l’acusació particular, exercida per l’advocada Norma Pedemonte, demana per a Ardid 20 anys de presó (10 per cada delicte), així com la prohibició de comunicar-se o acostar-se a les dues víctimes que el porten a judici. Alhora, reclama una indemnització de 180.000 euros (90.000 a cada una) per lesions psíquiques i danys morals. Aquesta quantitat és més elevada que la sol·licitada per la fiscalia, que la va fixar en 70.000 (35.000 per a cada una). Com a responsables civils subsidiaris (que s’han de fer càrrec de la indemnització si l’acusat és condemnat i es declara insolvent) figuren la Companyia de Jesús i la Fundació Jesuïtes Educació, que s’encarrega de gestionar les escoles de la congregació. Quatre dones més van denunciar aquest religiós, però els seus casos estan prescrits. Una dada significativa: no totes aquestes exalumnes estaven a la mateixa classe.

La fiscalia i l’acusació sol·liciten aquesta pena de presó perquè consideren que a l’infermer se li ha d’aplicar l’agreujant d’especial vulnerabilitat de les víctimes, que eren menors quan van passar els fets, i per la relació de superioritat que tenia sobre l’alumnat. L’advocada de les denunciants recalca en el seu escrit, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, que el processat, amb "la relació de confiança i de superioritat" respecte a les nenes en les revisions mèdiques, es tancava amb elles en una sala de la infermeria "sense la presència de cap altre adult".

L’acusació afirma que el protocol del centre que funcionava el 2001-2002 incloïa que es podia fer una revisió genitourinària, però que havia d’anar a càrrec del metge de l’escola, no de l’infermer, "que no tenia competències per fer-ho". En el seu escrit, destaca que en el cas de les nenes, a diferència dels nens, aquesta revisió no requeria cap tipus de contacte físic als seus genitals, ja que la presència de flux, en tot cas, es detectava en les menors amb preguntes a cinquè de primària (10-11 anys), "mai abans".

Introducció sense guants

Notícies relacionades

De la masclosfera a la regla del 80/20

Floridura

Quan les víctimes entraven en aquella sala petita de la infermeria, el processat, segons l’acusació, els demanava que s’estiressin a la llitera i, "guiat per ànim lúbric", els baixava la roba interior i els feia tocaments a la vulva, i fins i tot arriba a introduir-los els dits "sense utilitzar guants". L’escrit precisa que Amado Ardid "era perfectament coneixedor de l’edat de les menors i la seva acció no perseguia cap altra finalitat que la satisfacció d’un propòsit libidinós".

L’infermer, coneixia, tant per la seva formació com per la seva antiguitat a l’escola, que la competència d’aquestes revisions genitourinàries era del metge, recalca l’advocada. "En cap cas es preveu en la praxi mèdica ni en les tasques professionals establertes a un ATS l’exploració per part d’aquest dels genitals femenins d’una menor, i encara menys la introducció total o parcial dels seus dits en aquesta cavitat", i menys encara sense utilitzar "guants reglamentaris", argumenta l’acusació particular.