Narcogasolineres flotants

Una narcollanxa encallada en una platja de Sant Pol de Mar (Barcelona). Una altra d’intervinguda per la Guàrdia Civil entre Gandia i Xeraco (València). Cinc condemnats per introduir 1.700 quilos d’haixix a Mallorca en una d’aquestes gomes.

L’aparició de narcollanxes a les costes valencianes, balears i catalanes, tan allunyades de l’Estret –la zona zero del narcotràfic d’haixix–, va donar la veu d’alarma a les autoritats el 2024. ¿Com era possible que aquestes llanxes semirígides que transporten la droga, amb tan poca autonomia, fossin trobades tan lluny?

Francisco Mena, portaveu de la Coordinadora Antidroga del Camp de Gibraltar, dona les tres claus que permeten als narcos explorar aquestes noves vies: "Tenen enginy, tenen temps i tenen molts diners. Treballen com una gran empresa organitzada. Jo sempre dic, mig de broma, que si els deixéssim a ells construir el túnel sota l’Estret, ja el tindríem fet".

Les rutes terrestres per fer arribar l’haixix des del Marroc a diferents punts de la Península, sempre han sigut les més habituals. Però això està canviant.

"El 70% de l’haixix que arriba a Catalunya ho fa per via marítima", titulava aquest diari el 2024. Una xifra, que segons aquestes fonts, podria haver-se incrementat per sobre del 75% aquest any. L’any passat es va intervenir més haixix que el 2023, que al seu torn havia superat en un 135% el 2022. Aquest any apunta a superar totes les marques.

Escassa autonomia

Però, ¿quin és el modus operandi? Necessiten, per començar, una sèrie de punts on repostar. "Una llanxa semirígida té autonomia per arribar, com a màxim, des del Marroc fins a Almeria. Són motors molt potents i el combustible no els dona per a més", assenyala Mena. La clau són els vaixells que exerceixen de punts de proveïment al mar. Petaquers que, en lloc de portar el combustible a la costa, el subministren en alta mar.

"Hi ha organitzacions que disposen de gasolineres flotants. Poden ser embarcacions d’esbarjo, petits vaixells o llanxes pneumàtiques de menor eslora. Són les que serveixen combustible a les narcollanxes que van carregades de droga per poder anar fent parades, fins i tot d’hores o dies, durant el recorregut cap al seu destí final", explica Andros Lozano, un dels experts més grans del món sobre tràfic d’haixix i autor del llibre Costo (Libros del KO, 2023).

Des de la Guàrdia Civil detallen el trajecte. "Aquestes narcollanxes que han sigut trobades a la costa catalana han d’anar, com a mínim, a tres parades". Per exemple, un carregament que tingui com a destí Catalunya "surt del Marroc i es proveeix una vegada a la zona d’Almeria, una altra a la d’Alacant i una altra a la del nord de València o el sud de Castelló, depenent del punt de descàrrega a les platges catalanes". El sistema pot semblar nou, però només que replica un sistema que ja s’ha utilitzat per transportar cocaïna i introduir-la per l’Atlàntic fins a les costes de Galícia: "És bastant similar als narcos gallecs, que són capaços d’anar amb les seves gomes fins a prop de les Açores per després remuntar per tota la costa portuguesa", recorda Lozano.

Barcos guarderia

"Moltes d’aquestes llanxes surten des del nord-est de l’Àfrica, no tant de la zona de l’Estret, tot i que sí des del Marroc. D’altres són de tripulants del sud de la Península, que recullen la mercaderia en alta mar, en el tram del Mediterrani entre Espanya i el Marroc, i després remunten pel Llevant espanyol. Arriben a Múrcia, a les Balears o a Catalunya sense problemes", apunta Lozano, assenyalant que aquestes gomes no sempre realitzen el trajecte complet des del Marroc.

Un punt que confirma Mena: "En ocasions, aquestes narcollanxes fan de llançadores. Un vaixell mercant s’encarrega de treure la droga del Marroc i la transporta fins a alta mar. De vegades fins a molt a prop del punt de destí. És allà on es fa el tràfec de la droga. Una narcollanxa la rep a prop de la costa i s’encarrega només de fer l’últim trajecte i portar-la fins a la platja. Així s’estalvien combustible".

Notícies relacionades

El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part

El Govern central prohibeix la brioixeria industrial a les escoles i augmenta el consum de peixos, verdures i cereals integrals

Dos sistemes per a un mateix fi: portar la droga pel mar, on és més difícil detectar-la. Carlos Gavilanes, cap de l’Àrea Regional de Vigilància Duanera a Catalunya, confirma que tant Catalunya com València, porta habitual de la cocaïna a Espanya, "s’han convertit en punts molt atractius per a l’entrada de l’haixix", quan fins ara era Andalusia i la costa gaditana en particular el punt exclusiu per a l’esmentat menester.

Les organitzacions disposen "de vaixells guarderia per ocultar l’haixix, embarcacions de proveïment o avituallament de menjar i aigua per als conductors. Algunes compten amb una tripulació fixa que pot passar setmanes senceres sense sortir". Fan vida allà dins, com si de residents d’una plataforma petrolífera es tractés, confirmen des de l’institut armat.