Salut redueix en cinc anys un 30% els llargs ingressos psiquiàtrics

Salut redueix en cinc anys un 30% els llargs ingressos psiquiàtrics
1
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Que els pacients psiquiàtrics no han de quedar ingressats de per vida és no només una qüestió d’humanitat sinó un mandat legal català, estatal i internacional (els Quality Rights de l’OMS). Però portar-ho a terme no és fàcil. Topa amb reticències de famílies, institucions hospitalàries i prejudicis socials. Segons dades conegudes per EL PERIÓDICO, el Govern ha aconseguit en els últims cinc anys reduir un 30% el nombre de persones en aquesta situació (de 2.087 a 1.443), ingressades durant anys (de vegades durant 30 i 40 anys), però per arribar a zero casos faria falta més d’una dècada, si se segueix el ritme actual.

Josep Tristany, actual responsable del Pla Director de Salut Mental del Govern, és ferm en la posició que defensa: "No es tracta d’una opció, sinó d’un dret. Implica el compromís de tothom, obliga a tancar llits i a identificar necessitats. Tenim molta feina i és un dels temes pendents des de fa temps".

Notícies relacionades

"Un magatzem de gent"

¿D’on venim, pel que fa a la decisió d’ingressar la gent en psiquiàtrics de per vida? La directora del Pacte Nacional per la Salut Mental, Isabel Sierra, admet que "s’ha actuat amb un cert proteccionisme, sempre amb bona intenció, intentant suplir la voluntat de la gent". Més contundent és Tristany: "Quan vam analitzar les entitats proveïdores d’aquests serveis vam veure que n’hi havia que treballaven amb un model dirigit a la recuperació i n’hi havia que eren poc més que un magatzem de gent". Avui els centres amb ingressos llargs són Torribera, Benito Menni, Pere Mata, Sant Joan de Deú i Martorell. El 2004 i el 2012, el Govern es va proposar treure dels pavellons psiquiàtrics (dels mal anomenats manicomis) la gent que feia temps que hi estava ingressada. Va fracassar, però. Aleshores ja es va detectar que els centres que gestionen aquests pavellons tenen mirades més o menys favorables a aquesta desinstitucionalització.