Dia mundial de la malaltia
El 20% de casos de parkinson apareix en més joves de 50 anys
L’esperança més gran de vida pot portar Espanya, en 25 anys, a ser el país amb més diagnosticats d’una malaltia en l’origen de la qual pesen l’envelliment i el sedentarisme.
Encara no hi ha tractaments curatius, només per alleujar-ne els símptomes
El 30% dels pacients en fase prediagnòstica tenen símptomes depressius

El parkinson és la malaltia degenerativa més comuna després de l’Alzheimer. A Espanya es calcula que la tenen 200.000 persones, amb un increment d’uns 10.000 diagnòstics a l’any, segons càlculs de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Aquesta incidència a l’alça està relacionada amb l’envelliment. I com que Espanya és un dels països amb més esperança de vida, els neuròlegs calculen que el 2050 serà el país amb més persones amb parkinson en relació amb els seus habitants, amb una prevalença pròxima als 850 casos per cada 100.000 habitants.
Espanya ocupa avui el 9è país amb més persones diagnosticades, tot i que és el 31è més poblat i, en cas de seguir el ritme d’increment actual, en 25 anys la SEN calcula que escalarà a la vuitena posició, segons alerta la societat mèdica amb motiu del Dia del Parkinson, que se celebra avui.
La malaltia del parkinson es produeix per una reducció gradual de la capacitat del cervell de produir dopamina, un neurotransmissor que controla, entre altres aspectes, el moviment i l’equilibri. Per això els símptomes més coneguts són la tremolor, la rigidesa muscular, la lentitud en el moviment i la inestabilitat postural.
Símptomes no motors
També provoca símptomes no motors i menys coneguts, com la pèrdua de l’olfacte, canvis en l’estat d’ànim, alteracions del son o degeneració cognitiva, que empitjoren quan avança la malaltia. La depressió també és molt freqüent, fins al punt que tenen símptomes depressius entorn del 30% dels pacients en fase prediagnòstica.
L’origen del trastorn encara es desconeix, però es creu que és una combinació de factors genètics i ambientals, junt amb l’envelliment i el mal oxidatiu. D’aquests, el que més pesa és l’envelliment. Com que als països desenvolupats s’està incrementant la longevitat, es tracta de la malaltia neurològica en la qual més ràpid està augmentant la prevalença i la mortalitat associada.
"En els últims 20 anys, la discapacitat que provoca ha augmentat més del 80% i les morts s’han duplicat –alerta Álvaro Sánchez Ferro, coordinador del Grup d’Estudi de Trastorns del Moviment de la SEN–. Segons les últimes previsions, publicades fa unes setmanes, aquestes xifres s’aniran incrementant de forma considerable en els pròxims anys".
Un altre factor que pot contribuir a l’aparició del parkinson és el sedentarisme. "Igual com s’ha vist que la gent que ha utilitzat més les capacitats cognitives tenen menys risc de demència, l’estar entrenat i fer esport prevé l’aparició del parkinson", indica l’especialsita. El que no està tan clar és la influència de l’estrès. El coordinador de la SEN considera que encara no hi ha evidència de "relació directa" però el director del Centre Integral de Neurociències Abarca Campal HM CINAC, José A. Obeso, alerta que portem un "estil de vida proparkinson pel mal costum que tenim de fer diverses tasques simultàniament. A això cal afegir-hi els alts nivells d’estrès que es tenen i els hàbits poc saludables".
Tot això, juntament amb l’exposició a pesticides, dissolvents industrials o la contaminació, pot estar influint en el fet que fins a un 20% dels casos es diagnostiquin en persones de menys de 50 anys. En aquest sentit, un estudi ha revelat que l’afectació en adults joves va a alça però, segons Sánchez Ferro, encara no hi ha evidència científica suficient.
Un dels problemes és que no hi ha tractaments curatius, només per alleujar-ne els símptomes. Però l’horitzó és esperançador. "Ens estem acostant a teràpies que modifiquin el curs de la malaltia, que l’alenteixen, hi ha diverses línies prometedores", indica el neuròleg. Entre d’altres, destaca la possibilitat de desenvolupar una espècie de vacuna que actuï sobre les proteïnes responsables del dany neuronal i una altra és la teràpia gènica. La SEN reclama reforçar la recerca, fomentar hàbits saludables que permetin prevenir la malaltia i optimitzar l’assignació de recursos.
- Nadons de 80 països ja mosseguen fruites i verdures de cautxú creades per dues germanes barcelonines
- El 2030 IMATGES | Així seran les noves estacions de l’L8 de FGC a l’Eixample
- Previsió meteorològica Arriba la borrasca Olivier amb fortes pluges: així afectarà Catalunya
- Sentència inèdita Un jutge de Madrid veu errors en la loteria de Nadal del 2021: números cantats que no van constar en la llista de premis
- Literatura llatinoamericana Jaime Bayly retrata les misèries sexuals de Vargas Llosa i García Márquez a ‘Los genios’
- El Govern ultima la norma contra els "megacentres" de menors migrants
- ERC i els Comuns ja negocien amb Illa un altre suplement de crèdit
- El PSOE acota els atacs a Alegría a una estratègia d’"assetjament" de la dreta
- Montoro afirma que l’única operació Catalunya que coneix és el FLA
- Ábalos rebat al Suprem les tesis de l’UCO sobre les seves propietats