El Govern es farà càrrec dels sensesostre de l’aeroport i els terrenys d’Aena

Tres educadors a temps complet, una oficina amb internet, armaris de la roba, menjadors socials i allotjaments d’urgència. Aquest és el dispositiu que el Govern pagarà amb un pressupost de 516.000 euros a l’any per fer-se càrrec de les 160 persones sense llar que dormen a l’aeroport de Barcelona, segons l’esborrany del conveni al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Una realitat, la dels sensesostre que pernocten a l’aeroport, que va esclatar quan Aena va fer una operació de neteja i desallotjament amb els Mossos a finals de febrer. A diferència de l’anterior conveni, caducat el 2023, aquesta vegada el Govern accepta també finançar l’atenció de les persones que malviuen en barraques i tendes de campanya als terrenys adjacents a la infraestructura, a més de les dues terminals. Segons dades del Prat, el nombre de persones sense llar s’ha multiplicat per quatre en els últims cinc anys. Aena es limita a dir que cada any aporta més de 30milions en impostos municipals a aquest consistori.

Realitat "molt nombrosa"

Fa 14 anys, el 2011, Aena va demanar a la Generalitat i als ajuntaments de Barcelona i el Prat que abordessin la realitat "molt nombrosa" de persones sense llar que vivien a l’aeroport perquè "creaven problemes de seguretat" i "influïen negativament en la qualitat dels serveis", segons el document signat el 2013. Allí es dictaminava per primera vegada que els ajuntaments de Barcelona i el Prat es farien càrrec d’acollir aquestes persones. Aquesta col·laboració va continuar fins al 2023, quan al desembre va caducar el conveni d’actuació. Fins aleshores, la Generalitat pagava el sou de dos educadors de l’Ajuntament de Barcelona que atenien aquest col·lectiu a les dues terminals i els buscaven solucions d’habitatge en cas de trobar-se en situació de vulnerabilitat, per exemple, malalts o discapacitats.

Quan el contracte va caducar, va ser l’Ajuntament del Prat el que va acabar encarregant-se d’algunes d’aquestes realitats. Per exemple, la dona embarassada que va fingir estar de part per provocar un aterratge d’emergència perquè 12 migrants arribessin fins a Barcelona el 2022. La causa segueix el seu curs al jutjat del Prat i a ella li van retirar el passaport, de manera que des d’aleshores la dona i el seu fill viuen en una instal·lació municipal, amb una aportació de 20.000 euros. Com aquest, hi ha una desena de casos a l’any, segons diu el Prat. El més recent, una família deportada d’Alemanya que va demanar ajuda a l’aeroport català el cap de setmana passat.

El Prat destaca una altra realitat flotant, d’entre 30 i 80 persones en funció de l’època de l’any, que viuen en terrenys entre les dues terminals i les pistes. "Ho vam descobrir després d’un incendi l’estiu de 2023: hi ha persones vivint en barraques o en tendes en aquests terrenys d’Aena. Alguns s’han desplaçat arran de les actuacions de neteja, d’altres són persones que durant el dia es busquen la vida treballant a l’aeroport o a Mercabarna. Hi ha un percentatge de persones amb malalties mentals que viuen allí de manera habitual i també hem trobat menors que s’han atès de manera prioritària", explica Arnau Funes, coordinador d’Acció Social de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. En total, el Prat assegura que en els últims cinc anys les persones ateses per aquest servei s’han disparat un 465%.

La Generalitat pagarà 516.000 euros a Barcelona i al Prat per a la tasca. El Prat, que es queda amb 132.000 euros, contractarà un educador perquè atengui els que viuen en aquests terrenys adjacents de l’aeroport. Barcelona, que assumirà més de 384.000 euros, es farà càrrec de l’interior de les dues terminals i els seus aparcaments, amb dos empleats del Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic (Sassep). Aquest conveni també inclou una quantitat per assumir les necessitats bàsiques d’aquestes persones: armari de la roba, menjadors socials, higiene i allotjament. Al seu torn, Aena reservarà un espai moblat amb internet i wifi a la T2 que serveixi d’oficina per a aquests treballadors.

Fonts d’Aena puntualitzen que només l’any passat van pagar 33 milions en impostos al Prat, 5 milions a l’Àrea Metropolitana, 1,2 a Viladecans i 300.000 euros a Sant Boi. I intueixen que la xifra recaptatòria del Prat és encara més elevada si es tenen en compte els terrenys del port i Mercabarna, a banda de les empreses del polígon del municipi i les que operen a les dues terminals. Una manera molt subtil d’apuntar cap a la responsabilitat del Prat en aquest assumpte, que té un pressupost social que no supera els 14 milions.

"Molts serveis"

Notícies relacionades

Biblioteràpia per a superar la mort d'una persona estimada: cinc llibres sobre el dol

El vol espacial de Katy Perry

No obstant, Funes respon que la responsabilitat fiscal d’Aena no té res a veure amb la seva despesa social i l’atenció a les persones sense llar que hi ha a l’aeroport. "Ocupen el 40% del municipi i mouen més de 55 milions de passatgers. Tenim molts serveis amb el transport, la gestió de les platges, d’edificació... Si ho veiéssim així, el CAP de Sant Cosme hauria d’atendre les emergències mèdiques de l’aeroport, i bé que se n’encarrega el servei mèdic d’Aena i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)".

El Prat manté que els seus serveis socials, cofinançats amb la Generalitat, estan dimensionats per als seus 65.000 habitants, no per als viatgers aeroportuaris, i afegeixen que destinen 250.000 euros al servei de sensellarisme i infrahabitatge. De fet, en un primer moment es va preguntar a Aena si estava disposada a ajudar econòmicament en l’assistència social d’aquestes persones a través de polítiques de filantropia. L’empresa va argumentar que els seus estatuts li prohibien aquestes donacions o contractar aquests serveis. Finalment, la Generalitat preveu fer els pagaments d’aquest conveni a través del contracte programa amb què finança els serveis socials dels ajuntaments. Fonts presents en la negociació diuen que Intervenció del Govern no ho veu amb bons ulls i s’estan buscant mètodes alternatius, cosa que els responsables de la Conselleria de Drets Socials neguen rotundament. Amb tot, les parts continuen pendents de l’encàrrec que Drets Socials va fer a una empresa especialitzada per diagnosticar la realitat de les persones sense llar de l’aeroport, que ha d’estar a finals de maig.