Les ciberestafes de l’amor a la gent gran se sofistiquen

Més enllà de la transversalitat, hi ha casos i modus operandi que es repeteixen. Per exemple, en el correu electrònic (internetsegura@gencat.cat) que brinda la policia catalana per atendre consultes sobre el tema, van rebre recentment el missatge d’un home que alertava que la seva mare s’havia "enamorat" d’Albano Carrisi, el conegut cantant, que suposadament havia conegut a través d’internet i amb qui intercanviava missatges que el fill va entendre que conduïen a un frau.

Segons Sales, els agents li van advertir que el suposat Albano començaria a demanar-li diners amb qualsevol excusa. A més, van detallar les característiques comunes d’aquests fraus. L’endemà, l’home va tornar a contactar amb els Mossos per explicar-los que havia alertat la seva mare de l’engany i que ella havia compartit les advertències amb l’estafador. "La seva resposta va ser un àudio en el qual li deia bonica i reiterava els seus sentiments", explica l’intendent. Ella estava convençuda que la relació era autèntica.

"No hem d’oblidar que els ciberestafadors juguen amb els nostres sentiments i il·lusions per fer-nos caure en la trampa", afirma Sales, que remarca la importància de no efectuar cap pagament i de denunciar qualsevol intent de frau davant la policia com més aviat millor. És precisament el "pretext romàntic" el que facilita que en aquests casos s’acabin robant diners, claus bancàries o dades personals, ja que així es guanyen la confiança de la víctima.

Acostament emocional

Tomàs Moré, responsable de la Unitat de Cultura de Ciberseguretat de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, explica que s’acosten intentant lligar per xarxes socials o en aplicacions de cites, perquè un elevat percentatge de persones, quan reben un SMS o un missatge fraudulent, el descarten a l’identificar una possible ciberestafa. En canvi, hi cauen quan es tracta d’"un acostament emocional que genera unes certes expectatives i oportunitats, com ara quedar, anar-se’n de viatge o un projecte de vida".

En aquest sentit, Moré apunta que els ciberestafadors segueixen un "pla de treball" per maximitzar beneficis que inclou des de l’elecció de les víctimes, sempre aparentment "febles" des d’un punt de vista emocional, fins a aconseguir convèncer-les que els han d’ajudar amb les quantitats que els demanen. "Segurament compten amb psicòlegs que els assessoren sobre situacions i comportaments i saben perfectament fins on poden arribar i com pot acabar l’estafa", explica Moré.

El primer pas és detectar el possible objectiu. Per a això acostumen a utilitzar aplicacions de cites, com Tinder i Meetic, i xarxes socials en les quals busquen víctimes amb diners, tant homes com dones. Habitualment es fixen en gent gran –col·lectiu que acostuma a disposar d’ingressos estables, estalvis i pensions– que mostra en xarxes socials un elevat nivell de vida al compartir fotos de viatges, hotels o restaurants.

Després de contactar amb la víctima, el delinqüent manté converses en les quals estableix un vincle que moltes vegades acaba en una aparent relació sentimental. Per alimentar la fantasia, fa promeses falses per quedar, trucar o veure’s mitjançant videoconferència que, per una raó o una altra, mai fructifiquen. Alhora, i per guanyar-se la seva confiança, aparenta una situació econòmica folgada o diu exercir una professió atractiva.

Malgrat no veure’s, la relació continua i un dia, per sorpresa, explica a la víctima que té "un problema insalvable", com un accident de trànsit o un familiar a l’hospital, i que s’ha quedat sense recursos temporalment. "Emotivament s’han connectat a aquesta persona i els volen ajudar", explica Moré. Per això de vegades la decisió de deixar diners parteix del mateix afectat.

Els estafadors comencen reclamant petites quantitats que per a les víctimes són un risc assumible, fins que les peticions van pujant. "Al cap d’uns dies s’adonen que els han deixat 3.000 o 5.000 euros i no veuen cap avenç en la relació", assenyala el cap de la Unitat de Cultura de Ciberseguretat. Quan la víctima comença a demanar comptes o insistir a quedar, el delinqüent acaba desapareixent.

L’excusa per demanar diners va des de comprar un bitllet d’avió per anar a visitar-la, accedir a un tractament mèdic o abonar els tràmits per aconseguir un visat. L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha emès guies en les quals contra aquests ciberdelinqüents. En les recomanacions s’assenyala que els criminals eviten trobades presencials i videotrucades, per la qual cosa s’insta els usuaris a fixar-se en les fotografies del perfil i a desconfiar si es demostren "emocions o sentiments molt exagerats" o "si la relació que s’ha establert és massa perfecta per ser real". També alerten de situacions en les quals es demanen diners a través de plataformes opaques que impedeixen rastrejar els diners.

Dades personals

Notícies relacionades

Biblioteràpia per a superar la mort d'una persona estimada: cinc llibres sobre el dol

El vol espacial de Katy Perry

Tomàs Moré també recomana seguir sempre la relació pel canal en el qual es va començar el contacte, tot i que sigui una aplicació de cites, i no passar-se a WhatsApp o al correu electrònic. "Normalment, els estafadors volen sortir del marc de control de la mateixa aplicació i les víctimes solen trencar aquesta barrera donant les seves dades personals o els seus comptes en xarxes socials", destaca el cap de la Unitat de Cultura de Ciberseguretat.

Quan això passa, el delinqüent analitza la informació que la víctima comparteix en xarxes socials, com ara fotos o vídeos, el nombre de seguidors o les persones que té com a contactes, per conèixer millor els seus gustos o la seva família, i d’aquesta manera guanyar-se més ràpidament la seva confiança. "Si un delinqüent coneix més una persona a partir de la seva xarxa social, és més fàcil enganyar-la", destaca Moré, que assegura que analitzen fins i tot els vídeos que es comparteixen per conèixer les seves veus. En aquest sentit, remarca que es pot jugar amb la IA per realitzar muntatges d’imatges, malgrat que "el factor humà" continua sent determinant en tot aquest tipus d’estafes que apel·len a sentiments.