La ‘sextorsió’ dels sicaris

Segons fonts policials, aquestes bandes han passat de contactar a través del mòbil i amenaçar les víctimes de revelar que han accedit a pàgines d’adults si no paguen, a extorsionar amb vídeos en què simulen ser sicaris.

Totes les víctimes són homes. També són majoria d’homes en el cas de les sextorsions, variant en què l’afectat rep un missatge d’una presumpta dona –ja sigui a través d’una aplicació de contactes o de les xarxes socials– i, després d’una conversa suggerent, accedeixen a enviar imatges o vídeos sexuals. Amb aquest material, els cibercriminals els fan xantatge. Segons els Mossos d’Esquadra, els delinqüents pressionen amb el xantatge per aconseguir el màxim de diners possible. És precisament per la seva reiteració que la víctima sovint se’n cansa i acaba denunciant, situació que desemboca en eventuals detencions.

El responsable de la Regió Policial Virtual dels Mossos d’Esquadra, l’intendent Roger Sales, explica a EL PERIÓDICO que moltes víctimes no denuncien perquè la vergonya té un paper central en aquestes coaccions. De tots els casos de ciberdelinqüència, el 97% són estafes en qualsevol de les seves variants, com les bancàries i les falses inversions. Però Sales destaca que els delictes relacionats amb la sextorsió generen més "angoixa" perquè, a més dels diners, amenacen de "publicitar un vídeo de l’afectat a les xarxes".

Una variant de les ciberextorsions consisteix a rebre un correu en el qual s’adverteix que s’ha accedit a l’ordenador del remitent i que s’hi ha trobat material pornogràfic: si no es paga, el cas wa farà públic. Per fer creïble l’amenaça, els delinqüents utilitzen la tècnica de la suplantació d’identitat o spoofing: modifiquen la capçalera d’un missatge per fer creure que l’envien des del correu de la víctima, "per mostrar fins on són capaços d’arribar controlant l’ordinador", explica Sales. No obstant, es tracta d’un engany.

L’intendent també explica que hi ha persones que denuncien haver rebut un missatge com aquest que han sigut infectats amb el programa espia Pegasus i que els amenacen de revelar un hipotètic contingut sexual. Els agents els expliquen que aquest programa és molt car i que es ven únicament a països, de manera que "és difícil que el tingui un particular".

Víctimes dèbils

Per la seva banda, el responsable de la Unitat de Cultura de Ciberseguretat de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Tomàs Moré, destaca que alguns ciberassetjadors busquen "víctimes dèbils" que "fàcilment compleixin ordres" i accedeixin a enviar-los material de contingut íntim o sexual. En aquest sentit, assenyala que els criminals acostumen a guanyar-se la confiança de les víctimes revisant les seves xarxes socials, els seus contactes i les seves relacions amb l’objectiu que "acabin fent coses que mai haurien pensat que farien".

Notícies relacionades

Biblioteràpia per a superar la mort d'una persona estimada: cinc llibres sobre el dol

El vol espacial de Katy Perry

Una vegada aconseguits els vídeos sexuals és quan exigeixen diners per no difondre’ls. "La sextorsió no té necessàriament com a finalitat els diners, sinó qie també es poden reclamar més vídeos o imatges", explica Moré, que afegeix que és una forma de "control de la víctima".

Més enllà d’això, els cibercriminals també arriben a modificar amb intel·ligència artificial imatges de les víctimes procedents de xarxes socials dotant-los de contingut sexual o situen-les en contextos compromesos. Després amenacen de difondre-les entre els contactes de les seves xarxes socials. Les estafes elaborades amb IA podrien, en un futur, utilitzar vídeos compartits a les xarxes socials en els quals es modifica la imatge i la veu de la víctima, tot i que de moment no es coneix cap cas a Espanya.