Les dessalinitzadores produeixen al 90% malgrat que haurien d’estar al 30% segons el pla de sequera

Si l'aigua dessalinitzada és més cara i consumeix més energia, ¿com s’explica aquesta situació? Es tracta d’una decisió política adoptada a consciència per part del Govern de Salvador Illa. En concret, el Departament de Territori, Habitatge i l’Ecològica, liderat per Sílvia Paneque, ha optat perquè les plantes que dessalinitzen continuïn produint al màxim.

El problema és que aquesta elecció contradiu el Pla Especial de Sequera, el document que va ser aprovat pel Parlament i que ha servit com a guia per gestionar la crisi hídrica viscuda durant els últims anys. En teoria, amb l’actual volum d’aigua als pantans, les dessalinitzadores del Prat de Llobregat iBlanes haurien d’estar generant aigua al 30% de la seva potència total.

Tres motius

Això ja passava quan va començar l’episodi de pluges. Però amb els embassaments plens, l’Executiu català s’ha inclinat igualment per no reduir la producció d’aigua. Fonts de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) esgrimeixen diverses raons. La primera és la importància de recuperar els nivells de l’aqüífer del delta del Llobregat, que encara té molt marge per créixer.

Un altre argument és preservar durant més temps l’aigua als embassaments, és a dir, evitar que amb la calor i un hipotètic augment del consum es redueixi ràpidament la quantitat de recurs embassat. Finalment, les fonts consultades també donen com a motiu la necessitat de complir amb els acords del Ter i aconseguir que Barcelona s’alimenti amb menys aigua procedent de Sau i Susqueda, a més de mantenir el cabal ecològic del riu.

Crítiques

La plataforma Aigua és Vida considera que aquesta alternativa aplicada per la conselleria és «un canvi de model còmode» per al Govern. «Els permet tenir un coixí i allunyar encara més les restriccions, però és un gir de 180 graus en la política hídrica», afirma Dante Maschio, portaveu de l’entitat.

«La dessalinització sempre s’ha entès com una solució de suport en moments d’emergència –apunta–. Si aquest punt de vista es pretén canviar, s’hauria de debatre al Parlament amb tots els partits i també amb els agents socials».

Notícies relacionades

L’accident de Nova York revifa el debat sobre els helicòpters turístics

Els pròxims als morts recorden una "família feliç i unida"

Maschio opina que, per dur a terme aquesta política, s’hauria d’adaptar abans el Pla de Sequera, el document marc que regeix les decisions hídriques en plena escassetat. «¿Quants quilos de CO2 a l’atmosfera comporta aquest pla?», qüestiona l’activista. Aigua és Vida es proposa impedir que les polítiques sobre l’aigua donin pas a una barra lliure quant a consum. A més, adverteix que si les dessalinitzadores al 90% són la nova normalitat, les pujades del preu de l’aigua es poden cronificar.

Maschio aposta per abordar polítiques que impliquin la col·laboració amb els ajuntaments, com per exemple aprofitar les aigües grises i pluvials i continuar invertint per reduir fuites d’aigua. «Les obres per millorar les xarxes d’aigua, segons va anunciar Paneque, serveixen per estalviar 24 hm3», remarca Maschio. «Aquest és el camí a seguir», afirma. Alhora, suggereix estudiar la possibilitat de limitar el consum d’aigua municipal malgrat que la fase del pla de sequera, del moment, sigui la «prealerta» o la «normalitat»: «Potser no són necessàries les sancions, però sí que seria interessant que hi hagi uns consums recomanables per continuar estalviant i no repetir errors del passat».