Els fons d’inversió irrompen en les universitats privades

Els últims anys, els fons de capital privat han irromput en el sector de les universitats privades a Espanya, ara en voga per la intenció del Govern d’endurir la proliferació de noves entitats. Parlem d’un mercat que genera una xifra de negoci d’uns 3.700 milions d’euros, que ha registrat importants creixements els últims anys i que està conformat per poc més de quaranta institucions, bàsicament controlades per fundacions o associacions vinculades a l’Església catòlica i algunes ramificacions, com els Jesuïtes o l’Opus Dei.

Encara que sembli el contrari, la irrupció dels fons en aquest negoci és relativament recent. Sense anar més lluny, Permira (accionista d’eDreams), que va comprar l’Europea de Madrid fa set anys, va traspassar l’abril del 2024 el 60% de l’entitat al suec EQT (antic amo d’Idealista).

No és l’única megaoperació que ha tingut lloc durant els últims anys: CVC (accionista de Naturgy o l’oliera Deoleo) va pagar 630 milions d’euros pel 70% de la Universitat Alfonso X El Sabio el 2019, i Sofina i Portobello Capital (propietari de les gasolineres Plenoil o els supermercats Condis) van adquirir fa dos mesos el 24% de Proeduca, el grup de la Universitat Internacional de La Rioja, valorant la companyia en 1.400 milions.

Els fons han vist una oportunitat en les universitats privades. Guillermo Padilla, soci de Strategy & Value Creation de KPMG a Espanya, assegura que "el sector educatiu privat espanyol encara està fragmentat, i això dona espai a formar grups amb ofertes més completes en totes les àrees d’estudi, incrementar l’eficiència a través d’un model més professional i sofisticat i crear marques reconegudes i de prestigi". I afegeix tit seguit: "És un mercat amb capacitat de creixement i de diversificació, és resistent als cicles econòmics, pot aportar innovació i tecnologia per transformar l’experiència dels alumnes i diferenciar-se, i té potencial d’internacionalitzar-se amb operacions en altres països, atraient estudiants estrangers".

Un negoci rendible

Segons l’Observatori Sectorial DBK, elaborat per l’empresa estatal Informa, el conjunt de les universitats privades i escoles de negocis van registrar una xifra negoci el 2023 de 3.700 milions d’euros, després de registrar creixements per sobre del doble dígit en els últims dos anys.

No obstant, la seva facturació suposa només un terç dels diners que mou un altre negoci similar, el de les escoles privades, amb un volum de negoci acumulat de 13.650 milions en el curs 2022/2023. Les fonts consultades expliquen que es tracta d’un mercat que exigeix als gestors una gran especialització, però que té uns marges molt alts. La manera de crear valor i obtenir retorn per als fons és créixer de manera orgànica, incrementant l’oferta acadèmica amb noves titulacions, i inorgànica, segons Padilla de KPMG.

El control de l’Església

El mercat de l’educació privada a Espanya està controlat majoritàriament, tot i que no de manera monopolística, per tres grups d’influència de l’Església catòlica. D’una banda, els Jesuïtes, un dels pioners de l’educació a Espanya. Aquest orde està darrere d’universitats com la Pontificia de Comillas a Madrid, Deusto al País Basc, Loyola a Andalusia o ESADE a Catalunya. El segon grup són les institucions en mans de l’Opus Dei, principalment la Universitat de Navarra i la Universitat Internacional de Catalunya. Finalment hi ha l’Associació Catòlica de Propagandistes, que controla a través de la Fundació Universitària San Pablo CEU la mateixa Universitat CEU San Pablo (Madrid), la Universitat CEU Cardenal Herrera (País Valencià), la Universitat Abat Oliba CEU (Catalunya) o la Universitat Fernando III (Andalusia).

No són les úniques fraccions dins de l’Església a l’educació superior privada. També és present la congregació dels Legionaris de Crist, titulars de la Universitat Francisco de Vitòria; l’Arquebisbat de València, amo de la Universitat Catòlica de València; la Conferència Episcopal, que controla la Universitat Pontifícia de Salamanca; els Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús, congregació darrere de la fundació propietària d’ESIC University, i l’institut secular dels Cruzados de Santa María, vinculat a la Universitat Catòlica d’Ávila. Tres fundacions pròximes a l’Opus Dei, però que no pertanyen a la prelatura, impulsen la Universitat Villanueva.

Hi ha un altre grup d’entitats que estan en mans de fundacions o associacions laiques, i d’altres estan vinculades a famílies. Aquest últim cas és el de la Universitat Camilo José Cela, propietat d’un grup educatiu de la família Segovia, SEK Education, amo de diverses escoles privades. També hi ha el Grupo Planeta, dels Lara, titular de la Universitat Internacional de l’Empresa, o IE University, que rebrà la classificació d’universitat i que està participada per la família Del Alcázar.

Notícies relacionades

Un aprenentatge especial a mida

La microbiota vaginal alterada augmenta el risc d’infertilitat

De la banca a la cooperativa

Entre les associacions i fundacions propietàries destaca l’Associació Espanyola de Banca, que es troba darrere de CUNEF; la Fundació Universitària San Antonio, propietària de la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia, i la Universitat Ramon Llull, que és d’una fundació. Hi ha també un altre grup amb fórmules diverses de propietat, com ara la Mondragón Universitatea, del País Basc, que és d’una cooperativa, o bé la Universitat Oberta de Catalunya, que malgrat que rep el suport de la Fundació per a la Universtat Oberta, és de propietat pública i de gestió privada, igual que la Universitat de Vic.