L’envelliment fa pujar les morts per pneumònia a màxims històrics

Les infeccions que ocasionen inflamació i dany al teixit pulmonar, concretament als alvèols, són freqüents. Poden estar causades per virus, bacteris o, no tan freqüentment, per l’aspiració d’aliments o secrecions. A Espanya es calcula que afecten unes vuit persones per cada mil habitants, tot i que varia molt en funció de l’edat. Els adults joves tenen una taxa relativament baixa (de quatre per cada mil), mentre que en els més gran de 85 anys la incidència augmenta fins als dinou casos per cada mil, sobretot a l’hivern.

Afecta de manera greu els sèniors perquè l’envelliment debilita el sistema immune i algunes malalties cròniques com la diabetis, l’MPOC i la insuficiència renal o cardíaca fan més propensos els malalts a tenir infeccions que causin pneumònia. D’aquests, una bona part acaben ingressats, fins al punt que és una de les principals causes d’hospitalització en més grans de 65. I la taxa de mortalitat és d’entre el 5% i el 15% i puja al 50% en pacients ingressats a l’uci.

De fet, la pneumònia és la vuitena causa de mort a Espanya i el 2023 va acabar amb la vida de 10.340 persones, un rècord tan sols superat el 2018 amb 10.415 morts, segons les dades últimes anuals aportades per l’INE. Els anys marcats per la pandèmia també hi va haver moltes morts per pneumònia, però a l’INE estan consignades a morts per la covid, ja que va ser el principal agent causant i va desplaçar la resta de virus o bacteris, de manera que l’estadística del 2020 i el 2021 sobre aquesta malaltia està distorsionada.

L’edat hi influeix

En qualsevol cas, sense tenir en compte el parèntesi de la pandèmia, les morts per pneumònia han arribat a màxims històrics, en un context en què les defuncions per les patologies més freqüents, com per exemple els tumors i les malalties cardiovasculars, van a la baixa o es mantenen estables gràcies als avenços mèdics. ¿Què provoca, per tant, que les morts per pneumònia creixin?

Com acostuma a passar sempre en medicina, les causes són diverses. Però, sens dubte, el factor que hi està influint més, segons indiquen els pneumòlegs consultats per EL PERIÓDICO, és l’envelliment de la població espanyola. A partir d’una determinada edat es pot tenir malalties cròniques que debiliten el sistema immune, i això fa que la gent gran, un col·lectiu cada vegada més nombrós, sigui més vulnerable a acabar tenint pneumònies greus.

També hi pot tenir influència, segons explica la pneumòloga Rosario Menéndez, membre de la SEPAR (Societat de Pneumologia i Cirurgia Toràcica), l’increment de microorganismes resistents als antibiòtics, que també solen afectar més la gent grans i amb malalties cròniques "perquè normalment ja tenen un mal estructural al pulmó i han rebut més antibiòtics, de manera que la seva resposta immunitària no és tan bona" a l’hora de lluitar contra un agent que pugui causar pulmonia.

Poca vacunació

Guillermo Suárez-Cuartín, de la Societat Catalana de Pneumologia, posa l’accent en el fet que la pandèmia de la covid ha deixat darrere seu "molta desinformació sobre vacunes" i, en vista d’això, les taxes d’immunització que poden frenar la pneumònia (sobretot davant el pneumococ, el principal causant) són insuficients.

Un altre inconvenient, afegeix, és que el canvi climàtic està provocant que els pics de contagis s’endarrereixin una mica (fins al març). Les campanyes de vacunació, però, només es fan a la tardor. "S’haurien de fer al llarg de l’any, perquè ja no és un problema que només apareix a l’hivern", diu. I, com a explicació a l’augment de les morts, també apunta a la contaminació, que debilita el sistema immune i pot afavorir infeccions.

El problema, afegeix Suárez-Cuartín, que treballa com a pneumòleg a l’Hospital de Bellvitge, és que el sistema sanitari "no sempre té al cap que la pneumònia és una de les principals causes de mort i que pot deixar seqüeles molt greus als pulmons, als bronquis o en l’àmbit cardiovascular".

"Donem per descomptat que s’ha de subministrar un antibiòtic i ja està, però el control va més enllà. Per això convindria actualitzar els protocols als hospitals que no els tinguin al dia i que els professionals sanitaris, tant pel que fa a l’atenció primària com als hospitals, renovin la formació".

La formació

Notícies relacionades

El Govern central prohibeix la brioixeria industrial a les escoles i augmenta el consum de peixos, verdures i cereals integrals

Biblioteràpia per a superar la mort d'una persona estimada: cinc llibres sobre el dol

L’especialista recorda que el retard en el diagnòstic o no subministrar l’antibiòtic adequat pot fer que la pneumònia, en comptes de curar-se sense deixar cap seqüela, es compliqui amb risc de mort. Per aquest motiu advoca per millorar la formació dels professionals sanitaris sobre les novetats en el tractament de la malaltia.

Un dels avenços més importants té a veure amb el temps en què s’administra un antibiòtic. Abans es prescrivien en terminis més llargs, però ara "s’ha d’adequar el temps a la gravetat, a l’agent causant i al pacient perquè, de vegades, amb cinc dies, n’hi ha prou". Per ajustar el temps, però, cal detectar quin microorganisme ha provocat la pneumònia.