El 51% de les ciutats d’Europa es preparen per a la crisi climàtica

L’informe anual del Servei de Canvi Climàtic Copernicus i l’Organització Meteorològica Mundial revela que l’últim any el continent ha viscut fenòmens meteorològics extrems.

El 51% de les ciutats d’Europa es preparen per a la crisi climàtica
3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

L’avanç de la crisi climàtica continua causant estralls a Europa, el continent que, segons reiteren les anàlisis, més ràpid s’escalfa de tot el món. L’informe anual del Servei de Canvi Climàtic Copernicus (C3S) i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) sobre l’estat del clima del Vell Continent revela que, una vegada més, l’últim any els països europeus han viscut temperatures extremadament altes, han batut diversos rècords absoluts de calor i han registrat fenòmens meteorològics extrems. Entre les xifres més greus destaquen les 335 morts i més de 413.000 afectats causats per inundacions extremes a Europa. "Cada dècima d’augment de la temperatura accentua els riscos per a les nostres vides, per a les economies i per al planeta", afirma Celeste Saulo, secretària general de l’OMM, després de la publicació d’aquest informe, que deixa una altra dada: només la meitat de les ciutats europees compten amb un pla específic d’adaptació a la crisi climàtica.

L’anàlisi analitza un centenar d’indicadors, com per exemple l’evolució de les temperatures, l’escalfament del mar, l’impacte dels incendis forestals o el desglaç de les glaceres. Els registres confirmen que el 2024 va ser l’any més càlid registrat fins ara a Europa, amb temperatures rècord a gairebé la meitat del continent, l’onada de calor més intensa mai observada en aquestes latituds del planeta o un marcat increment de dies amb estrès tèrmic extrem amb temperatures de fins a 46 ºC. L’augment de les temperatures també es va veure reflectit en la superfície del mar, que va arribar al valor més alt des que hi ha registres, així com a les glaceres d’Escandinàvia i Svalbard, que l’any passat van perdre la superfície més gran observada fins ara.

Un altre dels efectes adversos de l’augment global de les temperatures és, tal com expliquen els experts, la formació d’episodis de pluja més torrencial i d’inundacions de gran magnitud. Segons apunten els registres, l’any passat es van acumular diversos episodis de precipitacions extremes a tot el continent europeu, com per exemple el que va tenir lloc al País Valencià l’octubre passat, que va deixar un total de 228 víctimes mortals i innombrables danys materials.

Mesures d’adaptació

Les anàlisis indiquen que almenys el 30% de la xarxa fluvial europea va superar el llindar "alt" d’inundació, i que el 12% va arribar fins al llindar d’inundació "greu". Els registres constaten que Europa no havia patit inundacions tan generalitzades des de l’any 2013. En alguns punts s’han registrat els valors de precipitacions més elevats de les últimes dècades. Si la situació continua així, adverteixen els experts, Europa és una de les regions amb l’augment previst més gran del risc d’inundacions de tot el món.

L’informe d’aquest any també inclou una anàlisi sobre les mesures d’adaptació i resiliència desplegades a Europa per fer front als extrems climàtics. El 2018, només el 26% de les ciutats europees tenien un pla específic d’adaptació als impactes de la crisi climàtica i ara, un lustre més tard, s’estima que aquesta mesura s’ha estès al 51% de les urbs europees. "En el context geopolític actual, aspirar a una disminució de les concentracions de CO2 sembla una quimera, de manera que l’adaptació és ara la nostra principal arma per esmorteir el cop climàtic", destaca Víctor Resco de Dios, professor d’Enginyeria Forestal i Canvi Global de la Universitat de Lleida, en declaracions a la plataforma Science Media Centre sobre els resultats d’aquest informe.

Una bona notícia que destaca l’informe és el ràpid desplegament de les energies renovables a Europa, unes eines que permeten continuar generant electricitat sense provocar més emissions de gasos d’efecte hivernacle. Els registres apunten que l’any passat el 45% de l’electricitat europea es va generar mitjançant energies renovables, i aquesta va ser la xifra més alta mai registrada al continent. També es constata que el nombre de països de la UE on les renovables generen més electricitat que els combustibles fòssils gairebé s’ha duplicat des del 2019, passant de 12 a 20. A Espanya, s’estima que l’any passat les energies renovables van contribuir fins al 56% de la producció elèctrica nacional.

Les claus de l’estudi

1- El 2024 va ser l’any més càlid a Europa, amb temperatures rècord a gairebé la meitat del continent.

Notícies relacionades

2- Les inundacions a les regions europees van costar la vida a 335 persones l’any passat.

3- Els incendis forestals van afectar 42.000 persones, sobretot a països com Portugal.

Temes:

Calor