Desmantellada una xarxa de ciberestafes a tot Espanya que dirigia un estudiant de 19 anys des de Terrassa

La Guàrdia Civil ha desmantellat un empori de comptes bancaris falsos i sostracció de fons amb missatges SMS i correus trampa en què s’investiga com a presumpte dirigent principal un noi de 19 anys, de nacionalitat espanyola, fill de treballadors immigrants dominicans i domiciliat a casa dels seus pares, a la localitat barcelonina de Terrassa.

Ja van 26 detinguts en una operació que continua oberta, i que compta amb més de 40 víctimes localitzades. El total dels diners que transferien les mules de la xarxa forma part de les incògnites de la investigació, ja que els moviments de la trama, amb centre a Espanya, es ramifiquen per Malta, Lituània i Ucraïna. Els investigadors de l’institut armat sospiten de més d’un milió d’euros blanquejats.

Missatges trampa

«La transferència per import de 1.600 euros cap al compte acabat en ... ha sigut anul·lada. Si no ha sigut vostè, contacti amb nosaltres al telèfon...», advertia un dels textos que enviava la xarxa d’A., en aquest cas suplantant el servei d’atenció al client d’Abanca i alarmant possibles clients de l’entitat. El número que donaven en el missatge no era, és clar, d’Abanca, sinó d’estafadors que demanarien a l’incaut les seves dades bancàries per solucionar «el problema».

Altres esquers se sembraven per SMS en els telèfons mòbils simulant ser del BBVA, que avisava la víctima d’un atac: «S’ha intentat fer una operació sospitosa a la seva banca digital. Si no ha sigut vostè, segueixi els passos aquí», deia el missatge, i donava un enllaç on fer clic anomenat «BBVACLIENTE». Allà començava la captació de la víctima, ficant-la en un laberint en què els agressors farien el possible perquè al final donés les seves dades bancàries: «Per interceptar l’operació fraudulenta per blindar el seu compte, insereixi el seu nom i DNI... Insereixi el seu número de compte...».

La investigació de la xarxa ha sigut portada a terme per la Guàrdia Civil d’Alacant. A Sant Joan, un afectat va denunciar un cop d’entre 1.000 i 2.00 0 euros al seu compte després d’una trucada falsa del BBVA. La investigació dels agents, informen fonts consultades a Catalunya, ha portat fins a una reguera de víctimes que s’estenen a més per Barcelona, Madrid, Canàries, Toledo, Galícia i Andalusia.

Mules

L’operació continua oberta, confirmen fonts de la Guàrdia Civil a Madrid. Les detencions van començar el passat 19 de febrer a Barcelona i Terrassa, amb 17 implicats. Sis dies després van caure tres implicats més a Callosa d’en Sarrià, Alcoi i València.

Al març la investigació ha anat sumant detinguts a Madrid, Alacant, Pontevedra, Sevilla, Las Palmas, Lleó i Almeria, ciutat aquesta última on va ser detinguda la penúltima mula de l’organització el passat dia 9.

«Mula» es diu en l’argot delinqüencial i policial a empleats d’una xarxa que col·laboren traient físicament diners o aportant la seva identitat per obrir comptes falsos. La denominació prové de l’esglaó baix del narcotràfic, de persones que transporten la droga entre dos punts, generalment en aeroports.

Aspirant a policia

La Guàrdia Civil està determinant un dels detinguts com a segon de la trama, amb un paper superior al d’una mula: encarregat de la logística. En aquest cas, es tracta d’un molt jove estudiant de Criminologia. Pel que sembla, planejava fer-se policia.

Però en la majoria dels casos s’ha tirat de col·laboradors ocasionals a l’hora de monetitzar els assalts a dades bancàries. Als caixers de Terrassa, fos al centre o als barris de Sant Pere Nord i Ca N’Anglada, operava una xarxa de joves d’entre 18 i 20 anys, en ocasions extraient profusament diners amb targetes de comptes molt variats per una petita comissió.

Fonts pròximes al cas confirmen que també havien operat a Terrassa mules procedents del barri barceloní de la Mina i de Badalona, com a Madrid s’ha tirat de persones relacionades amb ambients marginals. Sovint, és gent amb problemes econòmics derivats de la seva addicció a les drogues, que, a Catalunya, es prestava a fer la feina per 30 euros.

Obrir comptes

A la xarxa hi ha una facció de joves llatins, espanyols de segona generació de la immigració, amb alguna participació també d’africans. Es dona el cas d’un drogodependent que, per mòdiques quantitats, es va prestar a obrir un compte en banca digital. Se’l veu completament drogat en la videoconferència gravada de confirmació de condicions que és preceptiva per a l’entitat financera.

Així, suposadament, A. va anar posant els seus peons al llarg del 2023 i el 2024 al capdavant de comptes d’ING, Evo Banco, Revolut... El noi de 19 anys n’hauria arribat a controlar fins a 40 per mitjà d'intermediaris que posaven la seva signatura, el seu DNI i la seva cara en el vídeo de contractació.

Les precaucions en banca digital encara s’han de perfeccionar. Algunes mules arribaven a tenir 12 comptes oberts. La xarxa necessita comptes, moltes, per anar fent saltar els diners obtinguts amb enganys d’entitat en entitat fins a treure’ls d’Espanya... o blanquejar-los mitjançant la seva transformació en criptomoneda.

La banda podria haver fet servir els comptes oberts per blanquejar o distribuir diners d’altres estafes comeses per altres xarxes en països europeus com el Regne Unit.

Multes falses

L’enginy per estafar en aquest cas implica diverses modalitats de phising i vishing, usurpació de dades bancàries amb missatges SMS falsos o converses telefòniques amb suplantadors dels equips de manteniment dels bancs. La gent de la xarxa ha provat de tot, fins i tot missatges de WhatsApp de la modalitat «fill en problemes», per veure si alguna mare queia i enviava un bizum.

En altres ocasions, les estafes d’A. i les seves mules es basaven en falsos missatges de la Direcció General de Trànsit apressant el receptor sobre l’existència d’una suposada denúncia: «DGT: Disposa de 24 hores restants per pagar la seva multa del dia X». Tot seguit, el missatge oferia un enllaç per saber de quina multa es tracta. I, després, el mateix camí de captació de dades bancàries.

Els missatges s’escampen a l’atzar. Si a l'usuari d'un telèfon mòbil X li arriba un SMS alertant d'un problema en el seu compte de l'entitat bancària Y, i aquest hi fa clic o respon, els estafadors ja obtenen dues dades: un, que la víctima té compte a l'entitat; dos, el seu número de telèfon. La següent fase de l’estafa és convèncer l’afectat que traslladi els seus fons a un compte Z, la dels estafadors.

Buscant pis

Però el grup també ha buidat les butxaques de gent que buscava casa. És el cas de Gerard, estudiant de la Universitat de Barcelona, que necessitava pis a Madrid. Una altra derivada de la casuística del ‘man in the middle’, l'especialitat de l'organització, en la qual solen destacar bandes nigerianes i dominicanes.

Novament la picaresca aprofitant escletxes de seguretat en les transaccions. La Guàrdia Civil creu que A. i la seva xarxa publicaven anuncis a Idealista i altres portals immobiliaris sobre vivendes fictícies i amb fotos igualment fictícies, oferint-les per llogar.

Quan algú s’interessava per l’oferta, ho desviaven a comunicació per WhatsApp. Alguna víctima estava tan desesperada per l’escassetat d’habitatge que, com Gerard, va acceptar enviar un avançament de lloguer i una fiança. En arribar a l’adreça de Madrid que els havien donat, allà no hi havia el pis.

Notícies relacionades

Kennedy afirma que l’autisme el causa una "toxina ambiental"

La intel·ligència artificial impulsa la nova generació de ciberestafes

Segons fonts pròximes al cas, la Guàrdia Civil no va necessitar perseguir físicament A.B. Quan es va veure envoltat, es va presentar voluntàriament a l’aquarterament barceloní de Sant Andreu de la Barca. Pel que sembla, el van obligar els pares.

Els diners escamotejats engany rere d’engany es perd en un mosaic de comptes creats a Lituània, Ucraïna, i Malta, entre altres destinacions. Són països en els quals la investigació topa amb la lentitud del tràmit d’ordres europees d’investigació. Quan hi ha algun resultat, els diners ja s’han esfumat.