Els grans oblidats

Cada vegada consumim més materials i, alhora, en reciclem menys

Quan sentim la paraula residus, és molt probable que la nostra ment es dirigeixi cap als envasos de plàstic. Aquests ubics objectes, d’ús fugaç però vida llarguíssima, han monopolitzat el debat social sobre tot allò que rebutgem. No obstant, existeixen altres residus que mereixen la nostra atenció. Per exemple el cartró, cada dia més difícil de gestionar arran de l’explosió del comerç electrònic i els enviaments de paqueteria; o la matèria orgànica, crucial per al tancament dels cicles metabòlics urbans. Però falten els més importants: els residus derivats de les obres, que arriben a representar un 40% en pes del total. Aquestes deixalles continuen sent encara les grans desconegudes. Veiem desaparèixer finques senceres i elevar-se estadis o centres comercials, però sembla que no entenem que tot allò surt d’algun lloc i es dirigeix a un altre. Els processos de reciclatge, que ja ens resulten familiars per al plàstic o el paper, encara són minoritaris en el cas dels residus de la construcció.

Notícies relacionades

Hi ha diferents alternatives per reduir aquests residus i el seu impacte ambiental, però potser hauríem de mirar més a l’inici del procés que al final. De la mateixa manera que en el cas del plàstic s’ha d’advocar per un control més gran de la producció en comptes de posar tot el focus sobre el seu reciclatge (i, particularment, sobre el paper del consumidor individual), els residus d’obra han de ser minimitzats en origen. Existeixen alternatives solvents i provades, com les vivendes públiques industrialitzades construïdes i projectades a Barcelona, que utilitzen fusta i materials reciclats. Podem trobar també materials menys pesats, més fàcils de reciclar i reaprofitar. I, sobretot, existeix la possibilitat de pensar el disseny. De la mateixa manera que l’eina més important per minimitzar les emissions és el seu Pla General d’Ordenació Urbana, la millor manera de reduir sensiblement els residus i emissions associats a la construcció és construint d’una forma diferent. Necessitem entendre que l’arquitectura ha d’implicar-se de ple en la transició ecològica i que, malgrat les enormes inèrcies i resistències existents, el canvi és possible i desitjable.

En l’últim informe de la Bretxa sobre la circularitat de la Circle Economy Foundation, es constata que no portem el rumb adequat. Sí, que parlem cada vegada més d’economia circular, i la presència d’aquest concepte en els mitjans de comunicació no para de créixer. No obstant, això no es tradueix en una millora dels indicadors: cada vegada consumim més materials i, alhora, en reciclem menys. Només el 7,2% del que utilitzem prové del reaprofitament, cosa que significa que més del 90% dels materials que es consumeixen anualment provenen directament del que el professor Martínez Alier anomena "les fronteres de l’extracció". Aquesta bretxa, que creix any a any malgrat els miratges d’acció i conscienciació, només es podrà tancar amb un canvi radical en la forma en què construïm i enderroquem.

Temes:

Barcelona Arquitectura Arran Focus

Inicia sessió 0 Comentaris

L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director

Kennedy afirma que l’autisme el causa una "toxina ambiental"