El TSJC dicta que el castellà també ha de ser llengua vehicular i habitual a l’escola catalana

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat quatre apartats de les instruccions que el Departament d’Educació va enviar a les escoles catalanes per al curs 2022-2023 i que no incloïen explícitament el castellà com a llengua vehicular i d’ús habitual en els centres. Arran d’un recurs de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), els magistrats consideren que els apartats només contemplaven el català com a llengua habitual en tots els àmbits del centre, la qual cosa vulnera la Constitució. La sentència, dictada dilluns passat, sí que manté vigents els apartats sobre retolació i l’atenció lingüística especialitzada en el primer ensenyament.

Aquestes instruccions van ser recorregudes per l’AEB, ja que desenvolupaven el contingut del decret llei 6/2022 i la llei 8/2022, que intentaven blindar el català com a llengua vehicular a l’escola. La sala contenciosa administrativa del TSJC va inadmetre el novembre del 2022 el recurs de l’AEB, al considerar que les instruccions es limitaven a reproduir la normativa vigent i estaven dirigides exclusivament als treballadors del Departament d’Educació. Contra aquesta inadmissió, l’AEB va presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, que el novembre passat va estimar el recurs i va obligar el TSJC a pronunciar-se sobre aquestes instruccions, a l’entendre que l’absència total d’esment al castellà –també llengua oficial a Catalunya– superava el marc normatiu.

Recurs

A més, el Suprem afegia que la normativa tenia la «voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en la qual la llengua catalana sigui un factor bàsic d’integració social», i afectava el conjunt de la comunitat educativa, no només els funcionaris. En concret, el Suprem va afirmar que «les instruccions de les autoritats educatives sobre el projecte educatiu dels centres docents que transcendeixin l’àmbit intern de l’administració i continguin elements que excedeixin la mera informació, són susceptibles de recurs contenciós administratiu».

En la seva sentència de dilluns passat, el TSJC anul·la part dels apartats d’aquelles instruccions. En concret, n’anul·la un que estableix que els centres han de vetllar perquè el català, i l’aranès a la Vall d’Aran, «com a llengües pròpies, siguin les llengües utilitzades normalment com a llengües vehiculars i d’aprenentatge del sistema educatiu». El tribunal considera que l’absència d’esment del castellà no permet garantir la seva presència adequada, ni assegura que existeixin mecanismes de control i avaluació per verificar que l’alumnat assoleixi les seves competències lingüístiques, ni tampoc dona indicacions als centres educatius per compensar possibles carències.

Eina d’integració

Més detalladament, s’anul·la un apartat que estableix que el català «és la llengua de la institució i, per tant, la llengua d’ús habitual en tots els espais del centre, en la relació amb la comunitat educativa i amb tots els estaments socials en general». Això afecta les comunicacions internes i externes, orals i escrites, la interacció entre docents i alumnes, la formació del professorat i el personal no docent que gestiona el menjador o les activitats extraescolars.

La sentència també anul·la dos apartats que instaven els centres a fer del català una eina d’integració: «Els factors culturals i cívics estan impulsats per la voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en la qual la llengua catalana es converteixi en un factor bàsic d’integració social» i «Consolidar el model lingüístic del país, potenciant la llengua catalana com a vehicular dins d’un projecte plurilingüe i intercultural».

Apartats no anul·lats

En canvi, el TSJC ha desestimat part del recurs de l’AEB sobre l’apartat relatiu a la retolació dels centres, al considerar que, segons la doctrina jurídica fins ara, no pot considerar-se obligatori retolar en les dues llengües oficials, i també ha desestimat el relatiu a l’atenció individualitzada en el primer ensenyament, ja que permet ser interpretat conforme el dret. Sobre la desestimació d’aquests punts, l’AEB ha anunciat que presentarà recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

Notícies relacionades

L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director

Kennedy afirma que l’autisme el causa una "toxina ambiental"

Segons l’entitat, la sentència és «especialment rellevant, en la mesura que ratifica, una vegada més, els criteris que han anat sostenint els tribunals favorables a la consideració de les llengües oficials com a llengües vehiculars d’ensenyament i de la institució, i ratifica la inconstitucionalitat de l’exclusió del castellà als centres educatius». La transcendència d’aquesta sentència, segons l’AEB, rau en el fet que «no es limita a un centre educatiu o a una família, sinó que prohibeix que, en les pròximes instruccions generals que s’imparteixin als centres educatius, es puguin incloure apartats dirigits a la comunitat educativa que pretenguin fer del català l’única llengua d’ensenyament».

Per aquest motiu, l’AEB sol·licitarà al Departament d’Educació que «assumeixi la realitat sociolingüística de Catalunya i apliqui en les instruccions per al pròxim curs 2025-2026 la doctrina dels tribunals a favor de la conjunció lingüística i en contra del monolingüisme educatiu». En aquest sentit, també recordarà a la consellera, Esther Niubó, que «la seva obligació és respectar les resolucions dels tribunals i complir també les recomanacions de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu perquè el castellà sigui de veritat una llengua docent a Catalunya».