L’Hospitalet inspecciona edificis a rehabilitar o enderrocar al Samontà

"La prioritat és sempre rehabilitar", confirmen fonts municipals a EL PERIÓDICO, que insisteixen que aquest procés serà lent i que consistori i Generalitat treballaran amb la idea, en cas d’haver de desallotjar veïns per enderrocar un edifici, de garantir que els ciutadans siguin ressituats. És a dir, que "no es quedaran al carrer". Les fonts consultades reiteren la necessitat de "no crear una alarma social" i que els processos no seran immediats, però destaquen també que "no hi poden fer res".

Intervenció integral

L’Ajuntament i la Generalitat es van aliar fa uns mesos per portar a terme una intervenció integral dels barris que integren el Samontà en la qual s’inclouran programes educatius, policials, d’inclusió i de transformació urbanística. La intervenció sobre la vivenda serà el pilar que sustentarà la major part de la transformació que l’Hospitalet de Llobregat projecta per al nord de la ciutat. En aquest context, el nou pla de barris que projecta el Govern de Salvador Illa emergeix com un nou aliat per ajudar a executar diferents d’aquests reptes, tot i que es limitarà a algunes de les àrees més vulnerables. La ciutat ja va presentar projectes per millorar el teixit urbà, social i econòmic de barris com Collblanc i la Torrassa en les convocatòries de la llei de barris del tripartit.

Malgrat que l’administració hospitalenca encara no ha acabat de concretar les zones i els projectes que preveuen presentar a les diferents convocatòries del pla de barris, l’Índex Socioeconòmic Territorial (IST) de la Generalitat, que marca les àrees censals amb menor renda, permet anticipar quines zones de la Torrassa o de Pubilla Cases es postulen com a principals candidates.

¿Què és el que es prioritzarà en els projectes? La idea del consistori és, sobretot, posar per davant polítiques vinculades a l’àmbit social, com són aquells programes d’acollida i d’acció comunitària. Un apartat en el qual també es buscarà que arribin més agents dedicats a millorar la convivència i la mediació entre veïns. A més, l’administració local buscarà millorar i augmentar les zones verds en aquests barris, una històrica demanda veïnal, ja que aquestes zones tan denses manquen, en molts casos, d’espais verds.

La tercera gran pota que localment es preveu portar a les convocatòries són els processos de rehabilitació assistida. És a dir, moltes d’aquestes finques antigues, a més de poder tenir deficiències d’origen, no han comptat amb un manteniment adequat perquè, per exemple, ni tan sols hi ha constituïda una junta de propietaris que vetlli per la seva conservació. És aquí on entren els processos d’assistència als veïns, habitualment població vulnerable, per resoldre els seus dèficits.

La zona més vulnerable

L’executiu local és conscient que el pla de barris no solucionarà tots els reptes que afronta la transformació del Samontà que planteja Quirós, però confia que funcioni com a complement a aquesta tasca d’intervenció integral que postula el Consorci del Samontà entre el consistori i la Generalitat. A més de la zona sud del Besòs, "no hi ha cap lloc de Catalunya amb tanta concentració de vulnerabilitat social i residencial", assenyalen fonts municipals.

"Hem de convertir el Samontà en un espai més habitable, amb un urbanisme més amable i on hi hagi impacte econòmic i educatiu per garantir una igualtat real d’oportunitats a tota la ciutadania", apuntava fa uns mesos Quirós a aquest diari.

A més de la realització de l’intercanviador ferroviari de la Torrassa, Quirós aspira a articular un eix que connecti el futur Clínic i els barris del nord amb el districte econòmic de la ciutat, ubicat als voltants de la Gravia. Una connexió que ha d’anar vehiculada a través de nous eixos verds, com ara el que es porta a terme als voltants de la plaça de les Palmeres, o el que preveu el consistori a l’avinguda Catalunya.

Notícies relacionades

Conclave per a l’elecció de nou papa: què és i quan comença

¿Què passa ara després de la mort del papa Francesc? Aquest és el protocol

El Consorci busca portar a terme també programes de formació i inserció laboral als barris que tenen més taxa d’immigració a la ciutat. Així com impulsar econòmicament la zona perquè no hi hagi locals buits que acabin reconvertits en infrahabitatges.

De nou, el pla de barris es veu com una eina que ajudi a aplanar aquest camí en algunes àrees, tot i que l’extensió dels barris del nord suposi que, fins i tot aconseguint la màxima subvenció –100 milions en quatre convocatòries, dels quals la meitat els pagaria el consistori–, el Consorci es mantingui com la palanca clau per a aquestes transformacions.