El TSJC recorda que el castellà és també llengua habitual a l’aula

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar quatre apartats de les instruccions que el Departament d’Educació va enviar a les escoles catalanes per al curs 2022-2023 relatives al tractament de les llengües a l’estimar parcialment un recurs de l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) que considerava que no incloïen explícitament el castellà com a llengua vehicular i d’ús habitual als centres. Els magistrats consideren que els esmentats apartats només contemplaven el català com a llengua habitual en tots els àmbits del centre, la qual cosa, apunten, vulnera la Constitució. La sentència, dictada dilluns i coneguda ahir, sí que manté vigents els apartats sobre retolació i l’atenció lingüística especialitzada en el primer ensenyament.

Després de conèixer la sentència del TSJC, la conselleria va assegurar que amb la llei actual, aprovada el 2022, ja s’estaria donant compliment al dictamen judicial. I ha recordat que la legislació actual ja estableix el català com a llengua normalment utilitzada als centres, i el català i el castellà com a llengües curriculars.

Norma vigent

En aquest sentit, la secretària de Millora Educativa del departament, Pepín Beltran, va afirmar que Catalunya ja aplica aquest curs en les seves instruccions la llei vigent, que preveu que el castellà també és llengua curricular, i que farà el mateix amb les instruccions del curs 2025-26 vinent, i per això considera que les consideracions del TSJC ja estan ateses. "En aquest moment, amb la llei vigent, ja estem aplicant la sentència del TSJC perquè el castellà també és llengua curricular", va insistir Beltran.

Les instruccions del curs 2022-2023 van ser recorregudes en el seu moment per l’AEB i el TSJC va inadmetre el recurs en una interlocutòria del 30 de novembre del 2022 per considerar que les instruccions es limitaven a reproduir la normativa vigent. Contra aquesta inadmissió, l’AEB va presentar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, que el novembre del 2024 el va estimar i va ordenar al TSJC resoldre sobre el fons. El Suprem va remarcar que tant l’entitat com la fiscalia van assenyalar als seus escrits que hi havia una "absència de tota menció al castellà, que és llengua oficial també a Catalunya".

Ara el TSJC, en una sentència del 14 d’abril del 2025, estima parcialment el recurs de l’AEB i anul·la alguns apartats de les esmentades instruccions. Concretament, anul·la l’apartat que estableix que els centres han de vetllar perquè el català, i l’aranès a la Vall d’Aran, "com a llengües pròpies, siguin les llengües utilitzades normalment com a llengües vehiculars i d’aprenentatge del sistema educatiu". El tribunal considera que l’absència de menció al castellà no permet garantir la seva presència adequada, ni assegura que hi hagi instruments de control i avaluació per vetllar perquè l’alumnat arribi a les seves competències lingüístiques, ni dona indicacions als centres educatius perquè compensin les possibles carències existents.

També queda anul·lat l’apartat que estableix que el català "és la llengua de la institució i, per tant, la llengua d’ús habitual en tots els espais del centre, en la relació amb la comunitat educativa i amb tots els estaments socials en general". Això afecta les comunicacions internes i externes, orals i escrites, la interacció entre docents i alumnat, la formació del professorat i del personal no docent que gestiona el menjador o les activitats extraescolars.

La sentència també dona per nuls dos apartats que insten els centres a fer del català una eina d’integració: "Els factors culturals i cívics estan impulsats per la voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en la qual la llengua catalana es converteixi en un factor bàsic d’integració social", i "consolidar el model lingüístic del país, potenciant la llengua catalana com a vehicular dins d’un projecte plurilingüe i intercultural".

Notícies relacionades

El Papa i el dubte

César González-Saavedra, doctor en Desenvolupament Comunitari: "Hem d’enfortir les xarxes socials reals, no les digitals"

Atenció individualitzada

En canvi, el TSJC va desestimar la part del recurs de l’AEB relatiu a la retolació dels centres. El tribunal va assenyalar que, segons la doctrina jurídica, no pot considerar-se obligatori retolar en les dues llengües oficials. També va desestimar el relatiu a l’atenció individualitzada en el primer ensenyament, ja que permet ser interpretat conforme a dret. Sobre la desestimació d’aquests punts, l’AEB va anunciar que presentarà recurs de cassació davant el Suprem.