El Suprem ha aplicat la perspectiva de gènere en 26 sentències de violència masclista i agressió sexual des del 2018

Hi ha assumptes en què la societat està especialment sensibilitzada i les sentències que es refereixen a ells poques vegades no susciten polèmica. Passa especialment amb les agressions sexuals. Va passar amb la de ‘la Manada’, dels Sanfermines del 2016, i ara amb la que ha absolt el futbolista Dani Alves, a l’anul·lar-se en apel·lació la dictada per l’Audiència Provincial de Barcelona El retret habitual a la justícia en aquests casos passa per considerar que als jutges els falta perspectiva de gènere a l’hora d’aplicar la llei. Però amb independència de casos puntuals, el Suprem, que és el que marca el criteri que seguiran les resolucions de la resta de tribunals, no només la té molt present, sinó que s’hi ha remès expressament en un total de 26 sentències des del 2018.

Fonts de l’alt tribunal assenyalen a EL PERIÓDICO que tenir en compte que una víctima d’una violació pot estar tan traumatitzada pel que ha patit com perquè el seu testimoni no sigui del tot coherent o que en les diferents declaracions que presti canviï certs extrems del seu testimoni, en aspectes més o menys nuclears, ni tan sols s’ha d’entendre com a perspectiva de gènere, perquè entra dins de la lògica habitual a l’hora de jutjar les agressions sexuals, que poques vegades es cometen en presència de testimonis.

Situen la perspectiva de gènere en certes pràctiques, com vetllar perquè l’atenció que rebi la víctima provingui d’especialistes i a evitar la seva revictimització o la reiteració de declaracions. Consideren que l’absolució d’Alves no s’ha produït per una falta d’aplicació d’aquesta perspectiva, sinó per la valoració de la prova practicada en el judici oral: el Tribunal Superior de Justícia català va considerar que no n’hi havia hagut prou per aixecar la presumpció d’innocència del futbolista, tot i que el manifestat per la denunciant pogués ser veritat. Això va donar peu al retret poc afortunat que la vicepresidenta del Govern i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va dirigir als jutges: «Quina vergonya que encara es qüestioni el testimoni d’una víctima i es digui que la presumpció d’innocència està per davant del testimoni de dones joves, valentes, que decideixen denunciar els poderosos, els grans, els famosos».

Centre de la crítica

Altres fonts de l’alt tribunal recorden que els principals detractors de la violència masclista s’escuden precisament en una suposada vulneració del principi constitucional de la presumpció d’innocència dels homes a l’hora de perseguir aquests delictes, com si garantir-la fos incompatible amb l’aplicació de la perspectiva de gènere, que, apunten, en cap cas suposa creure la víctima sense aportar més proves.

La primera sentència en què el Tribunal Suprem esmentava expressament la perspectiva de gènere es va dictar el maig del 2018 i va coincidir amb l’arribada del magistrat Vicente Magro a la Sala Segona de l’alt tribunal. La segona no va tardar més d’un mes a dictar-se. En aquesta es va declarar que «atenent cada cas concret, és possible» des d’«una perspectiva de gènere» apreciar traïdoria en un intent d’assassinat, perquè els fets es van realitzar «amb un major assegurament de l’acció agressiva per les circumstàncies concurrents que redueixen la capacitat defensiva de la víctima».

La sentència, en què la dona havia marxat amb el seu fill a casa dels seus pares, al saber que el seu agressor marxava de viatge i témer per la seva vida, afegia que «l’autor va fer servir mitjans i maneres tendents a assegurar el que finalment va passar, ja que va actuar de forma sorprenent per evitar qualsevol mecanisme de defensa de la víctima, malgrat la qual cosa ella va poder desviar l’arma i sortir corrents, fins i tot no podent evitar que al final li disparés. La mecànica del fet comportava un assegurament del fatal desenllaç, o s’hauria de plantejar com a totalment previsible».

Aquesta mateixa resolució també es referia a «la presumpció d’innocència» per afirmar que «es configura com a regla de judici i des de la perspectiva constitucional, com el dret a no ser condemnat sense proves de càrrec vàlides, cosa que implica que existeixi una mínima activitat probatòria, realitzada amb les garanties necessàries, referida a tots els elements essencials del delicte i que d’aquesta càpiga inferir raonablement els fets i la participació de l’acusat en aquests fets». Afegia que «només podem considerar insuficient la conclusió probatòria a la qual hagin arribat els òrgans judicials des de les exigències del dret a la presumpció d'innocència si, en vista de la motivació judicial de la valoració del conjunt de la prova, es pot apreciar d’una manera indubtable, des d’una perspectiva objectiva i externa, que la versió judicial dels fets és més improbable que probable».

Notícies relacionades

L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director

Kennedy afirma que l’autisme el causa una "toxina ambiental"

El setembre passat, la Sala Penal va condemnar a presó permanent revisable l’assassí de Marta Calvo, al considerar-lo també autor de dos més, que s’havien de sumar a sis intents més. La resolució considerava un agreujant la «cosificació de les víctimes per la seva condició de dones, i en alguns casos, amb abús de situació de vulnerabilitat, al dedicar-se a la prostitució per necessitat econòmica apressant», a les quals subministrava cocaïna de gran puresa en grans quantitats o els posava en les «cavitats genitals sense el seu consentiment» amb coneixement del seu efecte. La resolució destacava que de «les declaracions de l’acusat en l’acte del judici, es deduïa l’ànim de supremacisme masclista».

«No ens trobem davant d’un cas aïllat, sinó davant una conducta en sèrie que sens dubte no va ser neutral des de la perspectiva de gènere. Va afectar deu víctimes, totes elegides per la seva situació de vulnerabilitat i, en conseqüència, de més possibilitat de submissió i tolerància a la dominació. Per tant, l’elecció va traspassar la recerca d’impunitat», destacava la resolució que va imposar a Jorge Ignacio Palma Jacome presó permanent revisable.