Catalunya impulsa el cultiu d’algues com a font sostenible de proteïnes

Catalunya està apostant per la producció d’algues com a font de proteïna alternativa en l’alimentació. Riques en proteïnes, àcids grassos essencials, ferro, minerals i vitamines, la FAO promou el seu cultiu davant la disminució de la pesca per la sobreexplotació de l’oceà, ja que considera que les algues són un recurs eficient i sostenible per alimentar la població mundial. La seva capacitat de netejar i oxigenar les aigües també ha motivat que a Catalunya es comencin a cultivar al costat de les piscifactories.

La start-up Poseidona ofereix nous ingredients extraient la proteïna de l’alga i concentrant-la en farines, perquè "una dosi" d’aquests nous aliments "tingui una aportació equivalent a la d’un filet de carn", explica María Cermeño, cofundadora de l’empresa. El valor de les noves propostes rau en el seu poder nutricional i en la reducció de l’empremta de carboni en comparació amb la proteïna animal i certs cultius terrestres, com la soja. Àsia concentra més del 97% de la producció d’algues al món. La Comissió Europea considera una prioritat estratègica l’augment de la seva producció. En els últims 10 anys ha destinat uns 700 milions a finançar prop de 300 projectes.

A les instal·lacions de l’IRTA de la Ràpita s’ha creat el nou Centre d’Aqüicultura Restaurativa del Mediterrani (MRAC) per investigar i promoure el cultiu sostenible d’algues. Per la seva capacitat per purificar l’aigua, el MRAC també investiga la seva aplicació en projectes de restauració d’ecosistemes aquàtics, especialment en àrees de depuració d’aigües i en zones contaminades, com els ports.

Els ecosistemes més propicis per al cultiu d’algues a Catalunya es troben al delta de l’Ebre i al golf de Roses. Precisament, la Confraria de Pescadors de Roses i l’ambientòloga Mariona Alabau han creat Algues de Roses per cultivar i comercialitzar aquest ingredient. L’objectiu a curt termini és vendre les algues als restauradors de la zona sota la marca Algues de Roses a través de la cadena de distribució habitual de la confraria. Més a llarg termini, la start-up es proposa desenvolupar nous productes que estiguin basats en el còdium.

De moment, una vintena d’empreses facturen a Catalunya uns 100 milions i donen feina a 619 persones. No obstant, es tracta d’un sector en expansió: l’informe Tecnologies de l’economia blava a Catalunya destaca que el mercat mundial d’algues per a salut, alimentació, bioplàstics, cosmètica i energia, valorat en 13.190 milions de dòlars el 2023, creixerà un 8% anual fins a l’any 2027.

Pinsos, olis i cosmètica

Notícies relacionades

Trump sembra la por entre els científics espanyols als EUA

El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»

Microalgae Lab, a Tarragona, va ser la primera empresa a iniciar la producció d’alga a Catalunya el 2021, en aquest cas, d’espirulina. Actualment estudia la seva ampliació mentre contempla noves oportunitats en altres aplicacions per a pinsos, olis i cosmètica. Com aquesta, sorgeixen empreses que produeixen llavors d’alga en instal·lacions interiors per acompanyar els cultius des de les fases inicials fins a la recol·lecció, com la start-up Algabrava.

Per la seva banda, l’empresa B’Zeos començarà a explotar comercialment la producció d’envasos sostenibles en substitució del plàstic. També s’han començat a utilitzar les algues en la descontaminació de l’aigua en zones sensibles com les depuradores i els ports, en cosmètica i en producció de biomassa, mentre s’aprofundeix en la seva genètica per a aplicacions mèdiques.