César González-Saavedra, doctor en Desenvolupament Comunitari: "Hem d’enfortir les xarxes socials reals, no les digitals"

Al parlar sobre les xarxes socials, tothom deu pensar de manera instantània en X, TikTok, Instagram i companyia... No obstant, César González-Saavedra, membre de la direcció científica del programa CaixaProinfància, doctor en Desenvolupament Comunitari i investigador de la Universitat Ramon Llull, remet al seu significat original: la creació de vincles humans permanents. Una comunitat real que, segons un article acabat de publicar de la mà de la Fundació La Caixa, ajuda a incrementar l’èxit escolar i educatiu, especialment en els entorns més vulnerables.

¿Què s’entén per xarxa social fora de l’entorn digital?

Per explicar-ho prenc com a exemple la novel·la, i posterior pel·lícula, d’El Padrí. En aquesta història veiem com el protagonista construeix relacions profundes i permanents, tan poderoses que superen fins i tot les estructures estatals. El padrí crea vincles humans basats en favors, emocions i necessitats reals. Això és, en essència, una veritable xarxa social, tot i que en aquest cas sigui per cometre actes il·lícits, és clar.

En tot cas, es tracta de la comunitat davant l’individualisme.

Sí, i el preocupant és que les xarxes digitals actuals reflecteixen un sentit de comunitat però de manera distorsionada, fomentant més aviat l’individualisme extrem. Per continuar amb exemples literaris, estem transitant a un escenari similar al de 1984 d’Orwell, però de manera voluntària: exposem les nostres vides i acceptem un control invasiu a través de la tecnologia. Aquestes plataformes s’han convertit en una trinxera i donen una imatge de fragmentació social que no és real.

¿Quin és l’antídot?

Com a investigadors no estem en contra de la tecnologia. Al revés, des del Grup Consolidat en Pedagogia, Societat i Innovació amb el suport de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (PSITIC) creiem que és valuosa si s’utilitza bé. Dit això, l’art i la cultura han de ser els nostres grans aliats per fomentar el pensament crític. La poesia, la novel·la i el cine ens poden ajudar a trencar la inèrcia d’aïllament.

¿Com influeix a nivell educatiu la presència o no d’una xarxa social sòlida i real?

Hem arribat a la conclusió que les comunitats amb fortes xarxes socials, tot i que tinguin limitacions econòmiques o culturals, aconsegueixen millors resultats educatius. En alguns barris vulnerables, gràcies a aquest suport comunitari real, s’ha arribat a resultats per sobre de la mitjana nacional. I això es tradueix també en la transformació positiva del barri, ja que sorgeixen menys conflictes.

¿Algun exemple concret?

La comunitat gitana, amb especial atenció al rol que estan exercint les dones. Un altre cas que coneixem bé és el centre comunitari Aluzeta, al barri de Rekalde, a Bilbao. Persones de diferents edats i procedència s’ajunten per crear art, escriure poemes i realitzar activitats culturals que enriqueixen molt la comunitat.

Notícies relacionades

Trump sembra la por entre els científics espanyols als EUA

«ChatGPT és el meu amic i el meu terapeuta»: cada vegada més usuaris troben en la IA un «refugi emocional»

¿Quin paper han de jugar llavors les xarxes socials, en aquest cas les digitals, en l’educació?

Es tracta d’utilitzar la tecnologia de manera intel·ligent. I, en tot cas, si volem que els joves es desenganxin de les pantalles, hem d’oferir-los alternatives reals, enfortir les xarxes socials permanents: accés a l’esport, la cultura i les arts de manera gratuïta. Una simple activitat de contacontes o els patis de les escoles oberts a l’estiu contribueixen a crear una societat menys aïllada.