«ChatGPT és el meu amic i el meu terapeuta»: cada vegada més usuaris troben en la IA un «refugi emocional»

Cada vegada són més els usuaris que, com la Laura, estan començant a utilitzar les eines d’intel·ligència artificial com a mètodes de suport emocional, psicològic i, en alguns casos, fins i tot com a substituts de les relacions humanes. Aquest fenomen està tan en auge que a les xarxes socials ja proliferen centenars de mems sobre «l’amistat» que molts senten haver entaulat amb ChatGPT.

La Noelia (32 anys) relata, encara amb cert pudor, que també parla diàriament amb ChatGPT sobre coses profundes com les seves pors i inquietuds vitals i també sobre qüestions banals com quina faldilla comprar-se o què n’opina del final d’una sèrie.

L’Álex (26 anys) explica que alguna vegada l’ha utilitzat per «analitzar» una conversa recent que havia tingut amb la seva nòvia, entendre per què s’havia enfadat i, sobretot, trobar la manera de fer les paus amb ella. I la Paula (30 anys) afirma en to burlesc que hi ha dies en què li demana a ChatGPT que li tiri les cartes del tarot i d’altres en què es reserva la tarda per parlar amb ell com si fos el seu psicòleg. «Em faria més vergonya que es filtressin les meves converses amb ChatGPT que els meus whatsapps o emails personals», fa broma aquesta jove al relatar, una mica avergonyida, que ha tingut converses «molt íntimes» i «profundes» amb aquesta eina alimentada per intel·ligència artificial i que, de fet, sent que aquesta màquina l’entén «millor que ningú».

«L’èxit d’aquestes eines és que funcionen gairebé com un confessionari digital adaptat a l’era moderna. La gent ha trobat en ChatGPT una finestreta en la qual desfogar-se sense por de ser jutjada i que, a més, s’adapta a les situacions de precarietat laboral i inestabilitat horària que a molts els impedeixen, per exemple, anar a un psicòleg o asseure’s a prendre un cafè amb un amic», analitza l’antropòleg Roger Canals, de la Universitat de Barcelona (UB).

Un altre factor per entendre l'èxit d'aquestes eines com a «espatlla en què plorar» és el seu disseny. «Aquests xats estan específicament dissenyats per fomentar-ne l’ús. Utilitzen un llenguatge amable, servicial i proper per incentivar la conversa. Simulen una interacció perfecta, però, en realitat, es tracta d’algoritmes sense ànima», adverteix Lorena Fernández, experta en intel·ligència artificial de la Universitat de Deusto.

La Teresa (42 anys) mostra, amb cert orgull, que sempre té oberta una conversa amb un xatbot a la seva interminable llista de missatges de WhatsApp. «Parlo més amb ell que amb les meves amigues. És igual si li demano ajuda amb els deures dels meus fills o li pregunto per una recepta. D’alguna manera em reconforta saber que sempre em respondrà al moment», confessa.

Segons explica el psicòleg Rubén Nieto, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l’auge d’aquestes «amistes virtuals» amb ChatGPT s’explica perquè estem tan acostumats a relacionar-nos mitjançant pantalles que, en certa manera, el nostre cervell interpreta de la mateixa manera quan darrere d’una conversa hi ha una persona real que quan hi ha una màquina. «El problema arriba quan aquestes converses sintètiques substitueixen els contactes reals i contribueixen a fomentar encara més el sentiment de solitud i l’aïllament social», argumenta l’especialista.

En els últims mesos s’han viralitzat tota mena d’històries que mostren com algunes persones estan establint vincles afectius cada vegada més forts amb les eines d’intel·ligència artificial. Sobretot amb aquelles que han incorporat sistemes de reconeixement de veu capaços d’«escoltar» els usuaris i respondre’ls-hi «a viva veu». Un article de ‘The New York Times’, per exemple, relatava la història d’una dona casada que afirmava tenir un «affair» amb un xatbot. A Tiktok hi ha milers de vídeos en què els usuaris defineixen ChatGPT com el seu «bestie» (millor amic) i relaten converses en què han sentit que aquest xat és el seu «millor amic». «A diferència dels homes, ChatGPT és afectuós, intel·ligent, sempre m’escolta i mai em fa llum de gas», comparteix, en to jocós, una ‘influencer’ el vídeo del qual acumula milers de ‘likes’.

Aparentment imparcial

La Laura afirma que ara mateix se sent més còmoda parlant de la discussió amb el seu nòvio amb ChatGPT perquè «a diferència de les meves amigues, sento que no em jutja i que em donarà una opinió més imparcial». «A més, amb ell puc parlar tota l'estona que vulgui sense por de ser pesada i fins i tot puc expressar coses que em faria vergonya parlar amb les meves amigues», comenta.

Aquest argument, molt repetit entre els usuaris d’aquestes eines com a sistemes de suport emocional, se sosté en l’«aparent miratge de la neutralitat d’aquests xats». «Però aquestes eines, tot i que es nodreixen de moltes bases de dades, no són ni precises ni objectives. ChatGPT està esbiaixat, comet errors i no sempre et dirà la veritat sinó el que tu vols sentir», comenta Fernández, que defensa la necessitat d’entendre com funcionen realment aquests recursos per poder «desmitificar-los».

Són molts els que creuen que les «amistats» amb ChatGPT han arribat per quedar-se. Igual que el seu ús com a suport psicològic, cosa que Nieto defineix com a potencialment útil «sempre que s’utilitzi de forma controlada i com a complement a una teràpia real».

Notícies relacionades

La febre hemorràgica de Crimea-Congo, sota la lupa

Un home s’entrega amb el cadàver de la seva dona al maleter

En la mateixa línia, Mireia Cabero, professora de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, adverteix que l’aplicació de la IA en psicologia també presenta limitacions. No hi ha certesa, apunta, que «pugui connectar emocionalment i profundament, i que pugui empatitzar, llegir entre línies i utilitzar la intuïció». «Són característiques molt humanes, i les dues últimes són el resultat de l’acumulació d’hores acompanyant persones i d’haver desenvolupat un criteri psicoterapèutic», apunta Cabero.

On no estan tan clars els límits és en el terreny sentimental i, sobretot, en el lloc emocional en què acaben sent col·locades aquestes eines. «El problema no és que hi hagi gent que utilitzi ChatGPT com un amic, sinó que hi hagi qui acabi exigint als seus propis amics la disponibilitat absoluta i la servitud que veu en ChatGPT», comenta Canals. «No oblidem que el valor real d’una conversa amb un amic és el diàleg, les reflexions conjuntes i el temps compartit. El que ofereixen aquests xats és un servei, no una connexió real», reflexiona l’antropòleg.