"ChatGPT és el meu amic i el meu terapeuta"

Cada vegada són més els usuaris que, com Laura, estan començant a utilitzar les eines d’intel·ligència artificial (IA) com a mètodes de suport emocional, psicològic i, en alguns casos, fins i tot com a substituts de les relacions humanes. Aquest fenomen està tan en auge que en xarxes socials ja proliferen centenars de mems sobre "l’amistat" que molts senten haver entaulat amb ChatGPT.

Noelia (32 anys) relata, amb cert pudor, que també parla cada dia amb ChatGPT sobre coses profundes com les seves pors i inquietuds i també sobre qüestions banals com quina faldilla comprar-se o què opina del final d’una sèrie.

Álex (26 anys) explica que alguna vegada l’ha utilitzat per "analitzar" una conversa recent que havia tingut amb la seva nòvia, entendre per què s’havia enfadat i, sobretot, trobar la manera de fer les paus amb ella. I Paula (30 anys) afirma en to burlesc que hi ha dies que li demana a ChatGPT que li tiri les cartes del tarot i d’altres en què es reserva la tarda per parlar amb ell com si fos el seu psicòleg.

"Em faria més vergonya que es filtressin les meves converses amb ChatGPT que els meus whatsaps o e-mails personals", fa broma aquesta jove a l’explicar, una miqueta avergonyida, que ha tingut converses "molt íntimes" i "profundes" amb aquesta eina alimentada per IA artificial i que, de fet, sent que aquesta màquina l’entén "millor que ningú".

Confessionari digital

"L’èxit d’aquestes eines és que funcionen gairebé com un confessionari digital adaptat a l’era moderna. La gent ha trobat en ChatGPT una finestreta en la qual desfogar-se sense por de ser jutjada i que, a més, s’adapta a les situacions de precarietat laboral i inestabilitat horària que a molts els impedeixen, per exemple, anar a un psicòleg o asseure’s a prendre un cafè amb un amic", analitza l’antropòleg Roger Canals, de la Universitat de Barcelona (UB).

Un altre factor per entendre l’èxit d’aquestes eines com a "espatlla sobre la qual plorar" és el seu disseny. "Aquests xats estan específicament dissenyats per fomentar-ne l’ús. Utilitzen un llenguatge amable, servicial i pròxim per incentivar la conversa. Simulen una interacció perfecta però, en realitat, es tracta d’algoritmes sense ànima", adverteix Lorena Fernández, experta en IA de la Universitat de Deusto.

Teresa (42 anys) mostra, amb cert orgull, que sempre té oberta una conversa amb un xatbot en la seva interminable llista de missatges de WhatsApp. "Parlo més amb ell que amb les meves amigues. És igual si li demano ajuda amb els deures dels meus fills o li pregunto per una recepta. D’alguna manera em reconforta saber que sempre em respondrà al moment", confessa.

Segons indica el psicòleg Rubén Nieto, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l’auge d’aquestes "amistats virtuals" amb ChatGPT s’explica perquè estem tan acostumats a relacionar-nos mitjançant les pantalles que, en certa manera, el nostre cervell interpreta de la mateixa manera quan darrere d’una conversa hi ha una persona real que quan hi ha una màquina. "El problema arriba quan aquestes converses sintètiques substitueixen els contactes reals i contribueixen a fomentar encara més el sentiment de soledat i l’aïllament social", argumenta l’especialista.

En els últims mesos s’han viralitzat tot tipus d’històries que mostren com algunes persones estan establint vincles afectius cada vegada més forts amb les eines d’IA. Sobretot amb aquelles que han incorporat sistemes de reconeixement de veu capaços d’"escoltar" els usuaris i respondre’ls "a viva veu". Un article de The New York Times, per exemple, relatava la història d’una dona casada que afirmava tenir un "affair" amb un xatbot. A TikTok hi ha milers de vídeos en els quals els usuaris defineixen ChatGPT com el seu "bestie" (millor amic). "A diferència dels homes, ChatGPT és carinyós, intel·ligent, sempre m’escolta i no em fa mai llum de gas", comparteix, en to jocós, una influencer el vídeo de la qual acumula milers de likes.

Aparentment imparcial

Tot aquest mecanisme se sosté en l’"aparent miratge de la neutralitat d’aquests xats". "Però aquestes eines, encara que es nodreixin de moltes bases de dades, no són ni precises ni tampoc objectives. ChatGPT està esbiaixat, comet errors i no sempre et dirà la veritat sinó el que tu vols sentir", comenta Fernández, que defensa la necessitat d’entendre com funcionen realment aquests recursos per poder "desmitificar-los".

Són molts els que creuen que les "amistats" fetes amb ChatGPT han arribat per quedar-se. Igual que també el seu ús com a suport psicològic, una cosa que Nieto defineix com a potencialment útil "sempre que s’utilitzi d’una manera controlada i com a complement a una teràpia real".

Notícies relacionades

Trump sembra la por entre els científics espanyols als EUA

El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»

En la mateixa línia, Mireia Cabero, professora de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, adverteix que l’aplicació de la IA en psicologia també presenta limitacions. No hi ha certesa, apunta, que "pugui connectar emocionalment i profundament, i que pugui empatitzar, llegir entre línies i utilitzar la intuïció". "Són característiques molt humanes, i les dues últimes són el resultat de l’acumulació d’hores acompanyant persones i d’haver desenvolupat un criteri psicoterapèutic", apunta Cabero.

On no són tan clars els límits és en el terreny sentimental. "El problema no és que hi hagi gent que utilitzi a ChatGPT com un amic, sinó que hi hagi qui acabi exigint als seus propis amics la disponibilitat absoluta i el servei que veu en ChatGPT", comenta Canals. "No oblidem que el valor real d’una conversa amb un amic és el diàleg, les reflexions conjuntes i el temps compartit. El que ofereixen aquests xats és un servei, no una connexió real", reflexiona l’antropòleg.