El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»

El Miguel vesteix uns pantalons de xandall, un folre polar negre amb la bandera d’Espanya i unes vambes de camp enfangades amb moltes hectàrees de cultiu recorregudes. Fuma un cigarret de cargolar amb un peu recolzat en un dels enormes testos dels quals brollen margarides davant l'Ajuntament deHuesa, a Jaén (2.490 habitants), el poble que viu amb les maletes preparades a la porta de casa. A punt per sortir en qualsevol moment a treballar al camp. 

El Miguel té 50 anys i amb només 16 es va estrenar a França, a la verema. «Anaves amb tren o amb autobús i llavors havies de passar per la duana», recorda. «He estat 20 anys allà fent el raïm; l’11, i el 84, en un lloc a prop d’Avinyó».

Aquí a Huesa, el preciós poble enclavat als contraforts de la serra de Cazorla, on aquest matí ennuvolat de Setmana Santa amb prou feines s’intueixen els seus preciosos penatxos marrons, la meitat de la seva població emigra cada any per ser temporers a França i als departaments gals se’ls anomena pel número, com si la gent de Huesa fossin un francès més. 

«Molt treballadors»

Corre una llegenda que té moltes aparences de ser veritat que els patrons francesos demanen peons «de Huesa», d’aquest poble en concret, perquè són «molt treballadors». La seva fama s’estén per Espanya també, ja que són molt requerits a La Rioja, Almeria, Catalunya... «He fet el raïm, la cirera, la poma, la nespra a Callosa, he escardat les parres, i fins i tot tret les cisternes per netejar-les, que això és dolentíssim pels químics. La meitat de l’any me’l passo fora», segueix el Miguel, de mans endurides, dits amples de tant tragí, i que, com la majoria del poble, s’ha de buscar la vida fora perquè aquí no hi ha feina més enllà de les vastes finques de monocultiu de l’olivera.

«Aquí hi ha oliveres i poc més, amb les oliveres dels meus pares anem tirant quan toca ser aquí», admet el Miguel, que cobra l’atur els mesos que no treballa: «Com està la vida, no és res». 

La falta de feina continuada té les seves conseqüències, almenys a primera vista. Segons les dades de l’Agència Tributària corresponents a l'exercici 2022, l’última estadística disponible, aquesta localitat de Jaén, Huesa, ha tornat a ser un any més la de menor renda del país, amb uns ingressos bruts mitjans declarats de 13.658 euros, seguida de molt a prop per Guadahortuna (Granada), amb una renda de 13.885 euros, i Pedro Martínez (Granada), amb 13.885 euros.

15 dels pobles amb menys renda a Andalusia

Dels 20 pobles els habitants dels quals perceben rendes més baixes, 15 són a Andalusia: cinc a la província de Jaén i sis a la de Granada. Aquí a Huesa s’enduen la palma de la ‘pobresa’, si bé sorprèn la baixa taxa d’atur que hi ha, tot just un 5,7%, quan en localitats de la província, com Bailén o Linares, se supera el 18%.  

Són les 8.50 del matí de Dimecres Sant, dia feiner, fa un fred que pela i el David, de 33 anys, s’està fumant un cigarro amb un amic a les portes de l’Hotel Sierra de Huesa. Diu que ha tingut «sort», que acaba d’aconseguir feina en una de les nombroses finques de la zona com a tractorista «per a vuit o nou mesets». S’ha passat mesos i mesos a França fent la cirera i després el raïm.

«Als 16 cap a França»

«Ens vam ajuntar quatre o cinc i vam pujar tots amb cotxe. Aquí ho fa tothom. Si no vals per estudiar, als 16 cap a França», explica el David, que diu que és un drama «quan tens sagals» i s’han de quedar amb els avis. De vegades són els dos membres de la parella que han d’emigrar: «Es tiren a sobre dels pares quan els veuen». 

«Aquí es viu bé, molt tranquil, però t’has d’adaptar al que tens», assegura el jove, que amb la seva parella s’ha comprat una casa de 60.000 euros, de les antigues, tot i que aquí al poble «hi ha cases per 200.000 euros», sobretot les modernes al costat del poliesportiu. «Aquí es treballa molt en negre», revela el jove més endavant, una realitat que veïns i comerciants confirmen més tard, costés més o menys treure’ls-hi, durant l’elaboració d’aquest reportatge. Peonades que no es declaren, pagaments en negre. «Es fan deu peonades, però només en computen cinc, per exemple».   

Dos paisans parlen a l’interior de l’hotel, on almenys nou persones estan fent cafè i ‘chupito’ o només ‘chupito’ i encara no són ni les nou del matí: 

–¿Vas cap a França ara?

–Ja ho veus.  

«Diuen que aquest poble és pobre, sí, però no ho és, ¿tu has vist les cases que hi ha?», pregunta un dels parroquians. «Aquí la venda de l’ONCE és bona», reconeix el Javi, el venedor del cupó, que fa un any i mig que és aquí i diu que no veu que hi faltin els diners. «Aquí no hi ha misèria, es beu i es consumeix bé», raona mentre fa la ruta pel municipi, on una estona més tard donarà 500 euros de premi a un veí amb el rasca de l’ONCE. 

«Això que no hi ha diners és mentida; hi ha diners, però sota la rajola, molts no es declaren. Només has de veure els cotxes que pots veure al carrer», confessa un comerciant, que sí que admet que s’ha notat una davallada en el consum en els dos últims anys.

Nens i vells

Huesa està plena de vida aquests dies, però al maig es convertirà en un desert. «A principis de mes tothom qui pugui treballar se n’anirà a La Rioja a escardar les vinyes. Fa molta pena. Només es quedaran els nens i els vells», relata el Mariano, maquinista, a la porta d’altres dels pocs bars oberts dels molts que hi ha i que també admet la realitat dels diners en B. «Hisenda ja ha donat alguna garrotada».  

Un altre jove ens atén a la porta de casa seva. Diu que ell no emigra perquè té oliveres aquí i apunta a altres de les claus perquè la renda mitjana sigui tan baixa. La primera, que «amb prou feines hi ha funcionaris; els que treballen diàriament al centre de salut, l’escola o l’institut, gairebé tots són de fora. Els funcionaris pugen molt la mitjana de la renda, tenen bons sous, però aquí no n’hi ha». 

La segona, les ajudes a l’olivera amb la reducció general sobre el rendiment net. «En els dos últims anys la reducció de l’olivera ha arribat al 90% per les despeses, perquè han pujat les matèries primeres. Tu pots ingressar, per exemple, 50.000 euros per les olives i només en declares 5.000», assegura el jove, que prefereix no donar el nom i que apunta que «hi ha molts diners negres, això està clar», per la qual cosa no es creu l’estudi d’IRPF que els situa a la cua d’Espanya. «A veure, Pozuelo de Alarcón [el municipi més ric d’Espanya] no som, però tampoc el poble més pobre; estem més amunt», conclou.  

‘Fugir de Huesa’

El que queda clar és que per guanyar-se la vida la joventut de Huesa ha de fugir i molts joves marxen a viure a Jaén, Granada o Màlaga i ja no volen aquestes pallisses al camp. «La joventut se n’ha d’anar tota fora», explica pel carrer la María de los Ángeles, que també té diversos fills treballant a peonades fora i que va camí de l’Ajuntament a arreglar uns papers. De l’alcalde en parla meravelles.

Ángel Padilla (PSOE), a qui vam agafar despatxant feines municipals amb un veí, admet que l’estat pèssim de la carretera autonòmica A-315 i el seu aïllament de les autovies «A-32 i A-92 que connecten amb el Llevant» els ha condemnat «a l’oblit».

Notícies relacionades

‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya

La febre hemorràgica de Crimea-Congo, sota la lupa

«Nosaltres som en una zona eminentment rural. Aquí no hi ha polígon industrial», raona l’alcalde, que va ser ell mateix temporer quan era jove, sobre la dependència del camp. Després d’aconseguir millorar el centre de salut i construir un camp de futbol al poliesportiu, ara insisteix perquè hi hagi per fi pediatre al poble i en tràmits perquè es construeixi un centre de gent gran. «Som qui som pels nostres avis», assegura Padilla, que diu que se senten «orfes» de l’administració autonòmica.