Marina Otero Verzier, investigadora: "Cada interacció amb ChatGPT equival a gastar mig litre d’aigua"

Cada vegada que fem una pregunta a ChatGPT aquesta plataforma utilitza la IA per buscar en les seves enormes bases de dades una resposta. Això requereix un procés computacional que implica una gran quantitat de maquinària que consumeix molta energia i aigua durant 24 hores al dia i durant 365 dies a l’any. L’impacte d’aquest procés és gegant. Cada vegada que fem una pregunta a ChatGPT gastem gairebé mig litre d’aigua, en molts casos potable, i generem una gran quantitat d’emissions. Un centre de dades de mida reduïda pot arribar a utilitzar al voltant de 25 milions de litres d’aigua a l’any per mantenir els seus equips a una temperatura adequada. Si parlem de centres més grans, la xifra es multiplica exponencialment.

¿En què es diferencia tot això d’una cerca que fem en cercadors com Google?

Les cerques a ChatGPT consumeixen més o menys 10 vegades més energia que una cerca normal a la web. I això és especialment preocupant en un context en què hi ha molta gent que s’està acostumant a utilitzar aquestes eines no només de manera constant, per a coses que abans buscava pel seu compte a la Viquipèdia, sinó també per a qüestions molt més supèrflues, com per exemple la moda de generar imatges simulant l’estètica de l’estudi Ghibli. La gent s’afegeix a aquestes pràctiques perquè no és conscient del seu impacte.

Tothom entén el problema ecològic derivat del plàstic d’un sol ús o de les emissions dels cotxes. ¿Per què costa tant, però, entendre la petjada d’aquestes eines digitals?

En bona part perquè ens han inculcat la idea que tot aquest procés funciona com si fos una cosa etèria. És com quan ens parlen del núvol, que no és més que una metàfora de màrqueting efectiva, tot i que falsa, per mirar de no parlar de tota la infraestructura física, l’energia i els recursos naturals que fan falta per mantenir en marxa la maquinària. Ens eduquen per saber com hem d’utilitzar ChatGPT però en canvi no per entendre l’impacte ambiental que té.

¿Disposem de dades reals sobre quant arriben a contaminar aquests centres de dades de què s’alimenta la IA?

No exactament. I això és un problema gros. Les empreses solen ser bastant opaques sobre això. L’únic que sabem és el que declaren en licitacions públiques sobre el consum estimat d’energia o aigua, però no les dades reals. Alguns governs, com el de Xile, estan treballant en portals de transparència perquè aquestes companyies hagin de declarar el seu consum. La UE també està començant a exigir que es publiquin aquestes dades.

¿Quines conseqüències té aquest ús exacerbat de recursos?

D’una banda, preocupa la gran quantitat d’emissions que genera aquest procés i la manera com alimenten encara més la crisi climàtica. També preocupa el consum excessiu d’aigua en llocs per si mateixos exposats a la sequera, com ara Mèxic i Espanya. D’altra banda, cal tenir en compte que aquest ús intensiu de recursos està començant a generar tensions en territoris on aquests recursos escassegen. A Londres, per exemple, s’han frenat projectes d’habitatge per falta de capacitat energètica. A Texas s’està exigint que els centres de dades generin la seva pròpia energia perquè no saturin la xarxa pública. I a Xile ja informen de conflictes per l’ús de l’aigua per part d’aquestes instal·lacions.

¿Quina solució es planteja en vista de tot això? ¿Deixar d’utilitzar la intel·ligència artificial?

La solució no passa necessàriament per deixar d’utilitzar-la, sinó per utilitzar-la de manera més responsable. S’estudien estratègies com ara que els centres de dades facin servir instal·lacions pròpies d’energies renovables, per no generar més emissions i no saturar la xarxa pública. També es planteja reduir l’ús d’aigua potable, apostant per refrigeració amb aigua reciclada o altres tecnologies. Tot i que per a mi una de les mesures més importants és fomentar la transparència. Els ciutadans han d’entendre què hi ha al darrere de totes aquestes infraestructures.

¿Això també inclou que nosaltres, com a usuaris, hem de repensar l’ús d’aquestes eines?

Notícies relacionades

Trump sembra la por entre els científics espanyols als EUA

El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»

I tant. Estem acostumats a veure que aquesta mena d’eines sempre estiguin disponibles i que funcionin de manera immediata, però això té un gran cost ambiental. Davant d’aquest model insostenible, hi ha qui planteja que els centres de dades s’alimentin d’energia solar i que en certs moments s’apaguin. Per a alguns pot semblar una ximpleria, però crec que és una cosa que ens pot ajudar a reflexionar sobre els nostres hàbits. Igual que tanquem l’aixeta per estalviar aigua, hauríem de tenir la mateixa sensibilitat a l’utilitzar la IA o d’acumular informació innecessària.

n