Trump sembra la por entre els científics espanyols als EUA

Els organitzadors de l’enquesta han demanat que no es divulgui la seva identitat per por de represàlies. El mateix han sol·licitat gairebé tots els set científics espanyols residents als EUA que han acceptat donar el seu testimoni per a aquest reportatge i estan citats amb noms ficticis. 

Des de l’inici de la seva presidència, Trump ha congelat els fons de milers de projectes d’investigació amb finançament federal. També ha retallat els diners per a estudis sobre gènere i diversitat, vacunes, covid, clima, contaminació i desinformació.  Alhora, ha aplicat dures retallades a les universitats (sovint sota l’acusació de consentir protestes contra la guerra a Gaza) i pretén retallar dràsticament el seu ‘overhead’, el mecanisme amb què es finança el seu funcionament ordinari.

Al dictat d’Elon Musk, el govern ha dut a terme acomiadaments massius en organismes federals, com els National Institutes of Health (NIH, en els quals també ha purgat diversos directors de centres) i la NASA (que caurà en mans d’un astronauta de SpaceX, l’empresa de coets de Musk).  També ha retallat les beques per a estudiants estrangers i suspès visats de manera arbitrària. Finalment, ha donat de baixa centenars de webs governamentals que contenien dades sobre el clima i la salut global, entre altres temes. 

Comitès cancel·lats i paraules prohibides

El 95% dels científics espanyols enquestats declara que s’han vist impactats directament per retallades en projectes o en els seus grups de treball.  La física Amparo, que fa una dècada que és als EUA, forma part d’un comitè per als drets de les dones científiques en el seu centre d’investigació. Dies després de la presa de possessió de Trump, l’institut va tancar els canals de comunicació del grup i va prohibir que es reunís al seu edifici.  Aquesta mateixa setmana, a la biòloga Andrea li van cancel·lar un projecte d’investigació sobre diversitat genètica, «perquè el seu titular contenia la paraula diversitat», afirma. 

La premsa dels EUA ha obtingut documents de l’Administració amb llistats de paraules prohibides en els projectes d’investigació. L’Íñigo, investigador biomèdic, relata que companys que eviten l’expressió «ratolí transgènic», per si algun censor ho malinterpretés com a «transgènere». I que els que investiguen en vacunes contra el càncer estan buscant noms alternatius, perquè no es confonguin amb les vacunes ordinàries, odiades per l’actual director del departament de salut, Robert Kennedy.

Tot el que faci olor d’inclusió pot tombar el finançament d’un estudi. El Mateo, neurocientífic que fa 5 anys que és als EUA, està reescrivint a tota velocitat una petició de finançament, per passar de puntetes sobre un fet ben conegut: que hi ha un dèficit d’estudis sobre les dones embarassades.  

Els investigadors espanyols als EUA se senten especialment desprotegits, per ser estrangers. Les fonts consultades citen casos de visats revocats per causes tan trivials com una multa de trànsit. O expulsions justificades amb un tuit crític o la participació en una manifestació.

Missatges esborrats

«Hi ha paranoia entre els estrangers, fins al punt d’esborrar converses de WhatsApp per si de cas», explica la Laura, neurocientífica que treballa als EUA des de fa 4 anys. Diversos dels seus companys es van negar per por a anar amb ella a la manifestació de científics que es va celebrar a Washington al març. Ella mateixa diu que no s’unirà a altres protestes, per por de ser expulsada per això. 

«En l’última assemblea de facultat hi va haver gent plorant: persones que fa 30 anys que treballen a les quals els han dit que les hauran d’acomiadar si no arriben els diners», afirma el Mateo. Davant la incertesa, els laboratoris de les fonts consultades han parat tots els processos de contractació.   «Mai havia vist res semblant. És una bogeria, la gent no sap a què atenir-se», afirma l’Andrea, que fa 13 anys que és als EUA. «La gent està com paralitzada», diu l’Amparo. Hi contribueix el caos del procés. Diverses fonts relaten casos d’investigadors acomiadats per error i recontractats poc després.

Les fonts consultades no aconsegueixen explicar-se què està passant. L’Amparo se’n va anar d’Espanya fa una dècada, arran de les retallades successives a la crisi financera. «El que està passant aquí és diferent. És un atac contra la llibertat acadèmica. S’està provant d’aterrir i traumatitzar perquè no hi hagi resistència. Hi ha un clar caire autocràtic», afirma.

Incerta tornada a Espanya

Els centres d’investigació amb sindicats són dels pocs que estan plantant cara. Els jutges també estan parant les mesures més draconianes. Però anar-se’n dels EUA es va perfilant com la solució per a molts.

Notícies relacionades

La febre hemorràgica de Crimea-Congo, sota la lupa

Un home s’entrega amb el cadàver de la seva dona al maleter

No obstant això, tornar a Espanya no sembla viable: els enquestats prioritzen altres països europeus. «Que les condicions empitjorin als EUA no vol dir que les coses hagin millorat en altres llocs», explica Josué Tonelli, matemàtic espanyol de la Universitat Johns Hopkins. Els salaris baixos, la falta de recursos complementaris per contractar un equip i la burocràcia fan menys atractives les ofertes espanyoles. 

«La meva família m’ha enviat enllaços als programes d’atracció de talent llançats a Espanya. Puc viure amb un sou més baix, però la meva pregunta és sobre l’estabilitat. ¿Què passarà d’aquí a uns anys, quan s’acabin aquests contractes?», conclou la Laura.