Un calvari en terra de ningú

"No puc fer res per tu, ho sento. Espero que trobis un lloc per passar la nit amb el teu fill". Aquesta és la resposta que els Serveis Socials de Santa Coloma de Gramenet li van donar a Aida María Palacios, una mare de 26 anys, i al seu fill Elian, de 6, que es van quedar al carrer a Barcelona el 21 de març passat. Va ser derivada a la capital catalana per l’Ajuntament de Santa Coloma, i allà va rebre ajuda temporal fins que aquesta es va acabar. Des d’aleshores, mare i fill han fet voltes fins a acabar en la seva situació actual: compartint llit calent amb una altra persona.

El seu cas incompleix greument els drets de la infància i no és únic. Entitats socials de Barcelona expliquen que diàriament atenen veïns expulsats de ciutats metropolitanes els serveis socials de les quals no poden, o no volen, fer-se’n càrrec. "Hi ha un efecte centrifugador", es queixen des de Barcelona. Santa Coloma es justifica adduint que els afectats, tot i que resideixen al municipi, no estan empadronats.

La història que va portar Aida María Palacios del municipi de Pradera (Colòmbia) a Barcelona té més a veure amb la por de la violència vicària que amb la voluntat d’emigrar. El pare del seu fill Elián és un espanyol nascut a Colòmbia que va conèixer el 2018. Es va quedar embarassada i va tirar endavant sola amb el nen, al capdavant d’una pastisseria. Assegura que només es veien una vegada a l’any amb el pare. "Hi va haver moltes faltes de respecte, cops cap a mi... i vam acabar la poca relació que teníem", explica ella, que diu ser víctima de maltractament físic i psicològic. L’octubre passat, l’home li va proposar portar el nen a Espanya per tramitar-li la nacionalitat espanyola. Ella va acceptar i li va donar plens poders durant tres mesos. El petit Elian va arribar a Tortosa al desembre.

Des de la distància, Palacios va detectar que el menor no estava bé. "Li cridaven, el nen va veure moltes baralles. Em va dir que volia anar-se’n d’allà i el meu ex va començar a restringir-me el contacte", explica. Espantada, va posar tota la seva vida en venda per comprar un bitllet d’avió cap a Espanya per recuperar el menor: "No aguantava veure el meu fill demanant auxili".

Al rescat del seu fill

El 27 de febrer, la dona va arribar a Santa Coloma de Gramenet. Es va allotjar en una habitació compartida amb una altra amiga que també tenia un nen. El 4 de març es va retrobar amb l’Elian i se’l va emportar a viure amb ella. Dues setmanes després, l’amo del pis li va demanar que ella i el seu fill se n’anessin del pis al·legant que hi havia massa gent a la vivenda. Es va quedar al carrer i va acudir llavors als serveis socials de Santa Coloma, que, el dilluns 17 de març, la van remetre durant dues nits al Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB) de l’Ajuntament de Barcelona, amb qui tenen un conveni per poder atendre casos d’urgència als quals el municipi no pot donar sortida.

Els allotjaments d’urgència, regulats per la llei catalana de serveis socials i la Cartera de Serveis que la Generalitat paga als ajuntaments, donen temps per trobar una solució més estable. Però el problema és que per a Palacios aquesta solució no va arribar mai. Al seu torn, Santa Coloma assumeix que ha deixat aquesta dona i el seu fill al carrer perquè, addueix, al no estar empadronats, no poden fer res més per ells.

"Jo no tenia on anar", explica Palacios. Des del 17 de març, i amb la maleta a sobre, ella i el petit han recorregut la ciutat buscant ajuda. Va ser la setmana més plujosa de març. Palacios va anar a Arrels, Càritas, al Consolat de Colòmbia, a parròquies i entitats socials.

"La treballadora social de Santa Coloma em deia que no podia ajudar-me més. El CUESB em deia que era Santa Coloma la que m’havia d’ajudar, i les entitats em deien que no hi havia recursos. Estava en terra de ningú". Els precs d’aquesta mare i la mediació d’Arrels i la Sindicatura de Greuges van aconseguir que pogués allargar la seva estada al CUESB una setmana. Però el dilluns 24 de març, mare i fill es van quedar definitivament al carrer.

"La treballadora social només em deia que em busqués la vida, que tornés al meu país o que s’emportarien el nen", explica Palacios. "Jo torno a Colòmbia sense problema però no tinc com pagar el vol. I tampoc sé si em puc emportar el nen si el pare ha posat una demanda per tenir la custòdia exclusiva", segueix.

Dilluns, amb els últims tres euros que tenia, va comprar un croissant al nen. Va ser l’únic que van menjar aquell dia. Els va salvar un home que els va deixar dormir al seu llit. "Ell treballa de nits en una fàbrica i ens va dir que mentre el deixéssim dormir quan torna, no hi havia problema". És el que es diu un llit calent, una fórmula més de sensellarisme, amb què es corre el risc de patir xantatges o abusos. No ha sigut el cas de Palacios. "Aquest home ha sigut la meva llum", afirma.

Efecte dòmino metropolità

El de Palacios no és un cas aïllat. Ho confirmen fonts del CUESB a Barcelona. "Ho veiem cada minut. Gairebé cada dia hem de deixar gent al carrer perquè els seus ajuntaments ja no els paguen més ajuda i ningú se’n vol fer càrrec. Barcelona no assumeix el seu cas perquè no estan empadronats aquí i els serveis socials que els han derivat fins al CUESB se’n renten les mans. Fins i tot si són famílies amb fills", expliquen des d’aquest servei. Assenyalen directament l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, però també expliquen casos de Badalona o Montcada. Barcelona no ha facilitat les dades, però dins del grup municipal del PSC al consistori fa mesos que hi ha cert malestar entorn d’aquesta tendència creixent.

Una realitat que denuncien les entitats socials. "Hi ha famílies amb menors que es queden al carrer i els ajuntaments no les atenen. És un efecte dòmino. Els donen recursos d’urgència... ¿i després què? Moltes famílies que viuen rellogant habitacions perden d’un dia per l’altre el sostre i els serveis socials no els donen resposta", assenyala Fina Contreras, responsable de sensellarisme i vivenda de Càritas Barcelona.

Notícies relacionades

La febre hemorràgica de Crimea-Congo, sota la lupa

Un home s’entrega amb el cadàver de la seva dona al maleter

"Nosaltres veiem el perfil i decidim: o pressionem Barcelona, i si hi ha menors els solen atendre, o els donem ajut econòmic perquè lloguin una habitació o vagin a una pensió", explica. No són els únics. Són moltes les entitats socials a Barcelona que assisteixen, perplexes, a aquesta realitat.

Avui, el fill de Palacios segueix al llit calent. La seva mare encara no ha aconseguit empadronar-lo ni escolaritzar-lo a Barcelona. A ella, li han proposat que se’n vagi a viure Terrassa a casa d’un senyor gran, que haurà d’atendre i cuidar 24 hores, set dies a la setmana, sense contracte laboral. S’està plantejant acceptar-ho i deixar el nen amb el pare.