Els ingressos d’adolescents amb TDAH es disparen en dues dècades

L’explicació és que el TDAH, per si mateix i tret dels casos més greus, no sol ser motiu d’ingrés hospitalari. Però si no està tractat correctament pot comportar problemes de salut mental (més de la meitat dels adolescents ingressats presentaven trastorns associats, com depressió i ansietat severa) i alteracions greus de comportament. "El TDAH no ve gairebé mai sol", destaca el doctor Hilario Blasco Fontecilla, psiquiatre infantojuvenil, investigador de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) i autor principal de l’estudi, publicat a la revista Journal of Attention Disorders.

Conductes de risc

No hi ha marcadors biològics que detectin la presència del TDAH al cervell, cosa que explica la complexitat de l’avaluació mèdica. És, a més, un trastorn amb moltes zones grises i diferents graus. Quan està correctament diagnosticat, el TDAH pot portar la H (d’hiperactivitat) o no. El TDA és més freqüent en les dones i el comportament que predomina és la inatenció i la procrastinació. Quan s’hi afegeix la hiperactivitat i la impulsivitat, el prototip seria el d’un nano que no para quiet a classe, es mossega les ungles o molesta tots els companys. Quan predomina la impulsivitat, el TDAH pot derivar en l’adolescència en conductes tan arriscades com per exemple el consum de substàncies tòxiques, embarassos no volguts, accidents, autolesions i intents de suïcidi.

La investigació del doctor Blasco Fontecilla remarca que l’any 2000 es van registrar a tot Espanya 107.413 ingressos hospitalaris de menors amb edats compreses entre 11 i 18 anys. El 3,9% d’aquests casos (4.233) va correspondre a causes psiquiàtriques. Només tres menors van ser ingressats per TDAH. Al cap de dues dècades, el 2021, els ingressos de menors d’11 a 18 anys va baixar a 83.829, però va augmentar el percentatge dels provocats per causes psiquiàtriques (7.964, que representen un 9,5%). D’ells, 1.769 (2%) eren pacients amb TDAH. ¿Per què aquest augment tan desorbitat?

Més coneixement

Les característiques de l’estudi, que és epidemiològic, no permet saber-ne les causes. Però els seus autors asseguren que una d’elles és, segurament, el coneixement i la conscienciació més grans del TDAH entre els progenitors, els professors i altres professionals. Ara sí que es detecten comportaments que criden l’atenció i que abans passaven desapercebuts o, simplement, s’atribuïen a un endarreriment maduratiu. "L’augment d’informació sempre va acompanyat d’una disminució de prejudicis", ressalta Blasco Fontecilla, director general del centre especialitzat Emooti i autor del llibre Jaque mate al TDAH.

Notícies relacionades

¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’

A Francesc se li va resistir Madrid: mai va visitar Espanya com a papa, malgrat les nombroses invitacions que va rebre

A més de l’acompanyament psicològic, el psiquiatre també recorda que la medicació específica és necessària en el cas que el trastorn sigui greu o moderat per mirar de fer minvar el pensament i el comportament irreflexiu que caracteritza tota la població amb TDAH de més gravetat. Quan no està tractat, el TDAH multiplica entre dues i vuit vegades el risc de mortalitat. Una mortalitat que ve provocada no pel trastorn per si mateix sinó pels desordres que hi estan associats i la possibilitat de tenir algun tipus d’accident.

L’especialista destaca que actualment hi ha entre un 30% i un 60% dels casos de TDAH diagnosticats que presenten comorbiditat amb altres alteracions. Per exemple, trastorn negativista desafiant, de l’espectre autista (TEA), del son i l’ansietat. En aquest sentit, insisteix, el TDAH no només afecta el rendiment escolar sinó també tota la vida familiar i social del pacient.