Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial

En el primer dispositiu dins del pla Kanpai per acabar amb els multireincidents a principis d’abril hi van participar 14 comissaries de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet. Aquesta última va concentrar el 19% del total d’identificacions i el 20% del més d’un centenar de detinguts que es van produir.

L’intendent dels Mossos Antoni Flores, adjunt a la direcció de l’àrea bàsica policial de l’Hospitalet, i l’inspector Carles Quesada, subcap d’aquesta comissaria, expliquen que a la ciutat es cometen uns 2.100 delictes mensuals, un 65% dels quals són furts. Després hi ha les estafes, que inclouen les que es cometen en el món virtual, els robatoris amb violència i intimidació i les sostraccions dins de vehicles. L’última Junta Local de Seguretat, celebrada el març del 2025, va constatar un augment dels delictes d’un 6,4% respecte a l’any anterior. L’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, va reconèixer llavors que les dades "no són positives", però en canvi va defensar que, en els últims mesos, "la planificació i l’actuació conjunta" dels cossos policials està donant resultats. Quirós també va instar a "redimensionar els efectius policials en una ciutat que no només ha crescut en població sinó que, actualment, també disposa de grans pols d’activitat", com la Fira o més d’una vintena d’estacions de metro, Ferrocarrils i Renfe.

Casuística única

Els comandaments policials remarquen que la "casuística única" que té l’Hospitalet, amb més de 280.000 habitants en 12 quilòmetres quadrats –hi ha barris amb la densitat de població més gran d’Europa–, provoca que la ciutat sigui un "preludi del que pot passar en altres zones de Catalunya". També en matèria de seguretat, ja que en alguns barris hi ha un percentatge molt alt de població migrant, amb un contrast cultural que pot impactar en la convivència i en l’ús de l’espai públic.

Per això, els Mossos combaten la delinqüència a la ciutat de manera "transversal" en col·laboració amb altres cossos policials, com Guàrdia Urbana i Policia Nacional, però també amb cossos d’emergència i amb l’Ajuntament, ja que consideren que no tot passa per posar més policies sinó també per l’atenció social. Precisament, el govern local també confia a desenvolupar el Pla del Samontà de la mà de la Generalitat per incidir en l’arrel de la vulnerabilitat dels barris amb més problemàtiques i actuar de manera més "preventiva".

Entre els dispositius que es munten hi ha l’anomenat Brida, per acabar amb els robatoris violents que creen alarma social i han crescut a la ciutat en els últims dos anys. O el Xarxa, contra els carteristes en el transport públic, ja que per la ciutat hi passen els turistes que es desplacen a l’aeroport amb autobús, tren i metro. Els agents també han notat que es fan molts robatoris en vehicles als voltants dels narcopisos o narcolocals, que també han proliferat a la ciutat.

Com explica l’intendent Flores, la pressió dels Mossos al districte barceloní de Ciutat Vella contra els punts de venda de droga ha fet que s’hagin traslladat a l’Hospitalet en els últims anys. Des de començament d’any se n’han desarticulat 17, ja sigui per accions de seguretat ciutadana o per investigació de les xarxes delinqüencials que hi ha al darrere. La ciutat, però, ha arribat a tenir 40 narcopisos, dels quals un 99% estan ocupats i pertanyen a grans tenidors immobiliaris.

Com que són punts en què es compra i es consumeix, la desarticulació és complexa, segons els Mossos, ja que s’ha de demanar una autorització judicial per la comissió del delicte. Per aquest motiu, la policia explora la via civil amb l’objectiu que els propietaris denunciïn l’activitat il·lícita que s’hi comet a dins juntament amb la usurpació, per poder actuar. Als agents també els preocupen els robatoris amb força que hi acostuma a haver a la vora d’aquests narcopisos, ja que els consumidors no sempre acostumen a intercanviar droga per diners.

Flores remarca que els narcopisos s’han convertit en punts de receptació en què els consumidors porten objectes robats com ara mòbils, televisors i fins i tot garrafes d’oli per intercanviar-lo per dosis de droga. Després els traficants solen vendre aquests productes per aconseguir més diners. Els Mossos acostumen a tenir en compte l’augment dels robatoris en zones concretes i les molèsties que generen els narcopisos per incrementar la pressió policial.

La policia catalana identifica dos tipus de lladres a l’Hospitalet: els que tenen més de 30 anys, que solen ser politoxicòmans, i els que en tenen menys de 30, que també poden consumir, però solen utilitzar patinets per fer assalts caracteritzats per robar mòbils i cadenes, i també per fugir després d’un furt a la sortida del metro. Als comandaments policials els preocupen aquests delinqüents juvenils, ja que molts són menors i per això insten a la col·laboració amb Serveis Socials per abordar aquesta problemàtica. A l’Hospitalet hi ha uns 1.400 adolescents entre 12 i 16 anys que no estan escolaritzats.

Notícies relacionades

¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’

A Francesc se li va resistir Madrid: mai va visitar Espanya com a papa, malgrat les nombroses invitacions que va rebre

L’octubre passat, els Mossos van detectar un increment del 48% de robatoris comesos amb patinets elèctrics, que van arribar a tenir puntes del 80% algunes setmanes. Per això es va fer un protocol d’actuació intern amb la Guàrdia Urbana i es van intensificar els controls preventius, cosa que va permetre decomissar més vehicles de mobilitat personal utilitzats per delinquir. Els Mossos demanen una reforma de l’ordenança municipal per parar preventivament els patinets que la incompleixin. Fonts del govern local reconeixen que tenen pendent modificar l’ordenança per facilitar la feina dels cossos de seguretat en aquest àmbit, però recorden que qui té la paella pel mànec en aquest tema és la Direcció General de Trànsit (DGT) i que mesures com l’assegurança obligatòria per a patinets no entraran en funcionament fins al 2026.

Una altra de les mesures implantades pels Mossos a l’Hospitalet és l’acompanyament a les víctimes de robatoris violents perquè puguin identificar al jutjat el sospitós. En aquest sentit, fonts de la policia catalana remarquen que es miren de donar "totes les eines" possibles a la fiscalia i als jutges perquè puguin ordenar la presó preventiva dels detinguts i que no sempre la víctima d’un furt o robatori està segura de com era el sospitós que el va cometre, ja que "s’aprofiten dels moments de distracció com quan la gent surt del metro". Els Mossos també lamenten la poca videovigilància a la ciutat, principalment a les zones on es cometen més robatoris.