Els rorquals tornen a la costa catalana gràcies a les pluges

"Albirar cetacis no és una ciència exacta", afirma Eduard Degollada, president de l’associació Edmaktub, dedicada a la investigació del rorqual comú (Balaenoptera physalus), l’espècie de balena més habitual que es pot trobar al Mediterrani. "L’èxit no està mai assegurat perquè la seva presència no és constant i es distribueix per pics: hi pot haver una bona setmana i després dues de dolentes", assenyala. Sovint, els canvis de tendència són constants. Després d’un 2024 especialment fluix, aquesta primavera Edmaktub ja n’ha localitzat 11 exemplars. "I això que al març no vam poder sortir pel mal temps", puntualitza Degollada.

Encara queden dues setmanes d’abril i el maig, per tant, és aviat per definir la temporada actual. "Però el que sí que podem explicar és que ja hem superat els individus observats l’any passat", diu l’especialista.

¿I com s’explica aquest augment? Els rorquals, per alimentar-se, depenen principalment del krill, un conjunt de petits crustacis marins semblants a les gambetes, que formen part essencial de la cadena alimentària oceànica. "Aquests dies, sembla que hi ha una gran quantitat de menjar disponible, només cal veure les concentracions de velelles (Velella velella), aquesta espècie d’hidrozoo semblant a una medusa, a les platges", sosté. Les velelles, malgrat no ser part de la dieta dels rorquals, formen part del plàncton marí, com el krill.

Degollada atribueix el canvi, principalment, a les pluges que han caigut: "La sequera perjudica molt els cetacis perquè si els rius no desemboquen amb força al mar amb tots els sediments i la matèria orgànica, no hi ha prou aliment". Les balenes es van movent a la recerca de krill. I aquest abril, la costa del Garraf, a la qual els rorquals van any rere any, els ofereix el seu recurs tròfic clau amb abundància, sembla.

Temperatura de l’aigua

"Encara podem tenir pics fins al maig, quan la temperatura de l’aigua augmenti i el krill disponible disminueixi", explica Degollada. "Llavors, començaran a pujar direcció nord i, després, molts dels rorquals que hem divisat es desplaçaran cap a l’Atlàntic, on passaran la tardor i les primeres setmanes d’hivern", afegeix l’expert.

Dels 11 rorquals identificats, 8 ja eren coneguts per a l’entitat Edmaktub. Fa anys que es va demostrar que certs exemplars al desembre entren per Almeria, s’alimenten a la costa catalana, continuen pel sud de França i la Ligúria (Itàlia) i finalment acaben abandonant el Mediterrani. A l’agost es van registrar a Galícia cetacis que al juny estaven passant pel litoral de Dénia.

En aquests moviments, els canons submarins existents davant el Garraf són clau. De fet, fa mesos, Vilanova i la Geltrú va ser declarada com un hope spot (punt d’esperança) per a la conservació de la biodiversitat en general i les balenes i dofins en concret.

Degollada recorda que encara falta molta informació sobre aquesta espècie: "No se sap amb exactitud on crien i només s’ha comprovat la seva reproducció a la Baixa Califòrnia".

Observació amb drons

A Catalunya, de tant en tant s’albiren cries, però no es poden constatar que hagin nascut al Mediterrani, un mar on el rorqual comú està en perill d’extinció. Edmaktub, durant els últims anys, ha començat a utilitzar drons, una fórmula gens invasiva al facilitar que el vaixell es mantingui més lluny, per estudiar les balenes.

Notícies relacionades

¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’

L’últim adeu a Francesc es posa en marxa: el funeral serà aquest dissabte

"Les imatges captades ens han permès fer mesuraments detallats dels rorquals i conèixer millor les seves pautes de creixement", exposa Degollada. L’estudi, publicat a la revista científica MDPI, evidencia, per exemple, com les cries creixen de manera desigual: "Primer augmenta de mida el cos i després ho fa el cap". Les conclusions de la investigació faciliten la distinció entre mascles (més petits) i femelles i la possible detecció d’una femella embarassada o d’un individu que està perdent pes.

Durant els pròxims mesos, l’associació Edmaktub continuarà examinant la zona per monitorar el pas de cetacis. A l’espera de tancar la temporada primaveral, no obstant, ja es pot asseverar que gràcies a les pluges i l’increment del cabal dels rius, els rorquals han passat més temps a la costa catalana que el 2024.