HISTÒRIA

A Francesc se li va resistir Madrid: mai va visitar Espanya com a papa, malgrat les nombroses invitacions que va rebre

«Vull anar a les Canàries», va dir el gener del 2025 durant la crisi migratòria que va patir l’arxipèlag. Els seus problemes de salut, però, l’hi van impedir. Va ser l’última vegada que va manifestar la seva intenció de trepitjar oficialment el nostre país

A Francesc se li va resistir Madrid: mai va visitar Espanya com a papa, malgrat les nombroses invitacions que va rebre

EUROPA PRESS

3
Es llegeix en minuts
Pedro del Corral

Mai va visitar Madrid. A Francesc se li va resistir Espanya durant el seu mandat com a papa. Malgrat les nombroses invitacions que va rebre, mai la va trepitjar. Un fet que crida l'atenció quan, als 70, durant la seva formació, es va traslladar a Alcalá de Henares. Ho va fer al costat de 12 companys més per realitzar la Tercera Probació, l’última prova religiosa que ha de superar tot jesuïta. No només van ser nou mesos d’estudi i pregària: la seva passió pel futbol el va portar fins al Santiago Bernabéu. «Vull anar a les Canàries», va comentar el gener del 2025 durant la crisi migratòria que va patir l’arxipèlag. No obstant, els seus problemes de salut l’hi van impedir. Va ser l’última vegada que va manifestar la seva intenció de visitar oficialment Espanya. Un desig que, aquest dilluns, després de conèixer-se la seva mort als 88 anys, no podrà complir-se.

Europa Press

El seu mandat va arrencar el 2013, després de la renúncia de Benet XVI. Va ser el primer papa llatinoamericà i jesuïta des del segle V. Amb una clara vocació reformadora, Francesc va reformular les bases de l’Església. Es va centrar en la societat, posant el focus en els debats d’avui: el capitalisme, la igualtat, la pederàstia, la sexualitat... El que va provocar grans terratrèmols al clergat. Durant els seus 12 anys de Pontificat, es va centrar en els països més petits d’Europa. Volia donar veu a les perifèries geogràfiques que, habitualment, com van fer els seus antecessors, passaven desapercebudes. Per això Espanya se li resistia.

Felip i Letícia van conèixer Bergoglio el 2014, en el seu primer viatge oficial a l’estranger. /

EFE
Notícies relacionades

Un desafortunat comentari el 2019 va posar en el focus aquella decisió: va dir que només ho faria «quan hi hagi pau». Les teories van córrer com la pólvora, però Francesc mai va arribar a aclarir el dubte. En aquell temps, ja havien passat set anys de la primera invitació: ho va fer el Govern de Mariano Rajoy, un gest que van ratificar els reis Joan Carles i Sofia en persona mesos més tard. Així mateix, el primer viatge oficial de Felipe i Letizia a l’estranger va tenir com a destinació el Vaticà, on van reafirmar la comesa. No hi va haver sort tampoc. Ni tan sols amb l’esquer de festejar els 500 anys del naixement de Santa Teresa de Jesús el 2015. Un convit que, sempre amb la negativa per davant, cosa que va desencadenar diferents rumors, no ha deixat de produir-se fins avui.

Pedro Sánchez, durant la seva visita al papa Francesc l’octubre del 2024. /

EUROPA PRESS

Una de les hipòtesis de més pes estava relacionada amb l’exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos. D’altres, en canvi, posaven sobre la taula els abusos sexuals soferts el si de l’Església. En qualsevol cas, el resultat ha sigut el mateix: al costat d’Alemanya, Espanya l’únic país gran de la Unió Europea que no ha comptat amb el seu suport. Fins i tot Portugal el va rebre el 2023 per celebrar la Jornada Mundial de Joventut del 2023. Van tenir lloc a Lisboa, amb una afluència massiva: un milió i mig de fidels es van desplaçar a la capital per conèixer-lo.

Els precs de Yolanda Díaz i Pedro Sánchez

Bergoglio va rebre l’encàrrec de diferents polítics espanyols. Yolanda Díaz, per exemple, el va visitar fins en dues ocasions. Una trobada que va traspassar la pantalla donada la connexió que hi va haver entre ells. Pedro Sánchez també es va desplaçar al Vaticà amb l’objectiu de «promoure el diàleg i defensar els drets humans», en relació amb l’auge de l’extrema dreta al Vell Continent i els seus postulats en contra dels migrants. El president del Govern li va demanar que ho fes per conèixer la solidaritat de les illes Canàries durant la crisi migratòria. I, d’altra banda, amb motiu de la IV Conferència Internacional per al Finançament al Desenvolupament. Pere Aragonès, Isabel Díaz Ayuso, José Luis Martínez-Almeida, Francina Armengol i Mariano Rajoy, entre d’altres, no van faltar a les seves respectives cites.