¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’

La llista dels papables sol ser molt llarga i, bàsicament, és fruit de les deduccions dels analistes vaticans, una estirp en la seva majoria integrada per periodistes (moltíssims, italians) que segueixen la informació vaticana gairebé diàriament (i, en algun cas, són pròxims a determinats corrents interns de l’Església). A més, mai ha perdut completament vigència el famós refrany ‘Qui entra papa al conclave en surt cardenal’. Això últim es deu també al fet que per llei (Constitució apostòlica ‘Universi Dominici Gregis’ de 1996), els cardenals no poden fer campanya de forma oberta ni divulgar públicament les seves preferències, cosa que afegeix incertesa. 

Tot i així, l’hemeroteca dels anteriors conclaves també ensenya que els cardenals que han sigut inclosos en aquest grup tenen alguns perfils determinats. Estan, per exemple, els candidats continuistes, és a dir, prelats que han tingut algun paper de relleu en el pontificat del papa que acaba de morir i, per això, són vistos com figures que preservarien el llegat del difunt. 

Els continuistes i els dialogants

Això va ser, en el seu moment, el que va passar amb l'alemany Joseph Ratzinger, que havia sigut prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe amb Joan Pau II i va succeir el mort Papa polonès el 2005. Avui seria el cas de Pietro Parolin, el secretari d’Estat del Vaticà; de Matteo Zuppi, l’arquebisbe de Bolonya elegit el 2023 per Francesc com el seu enviat per a la pau a Ucraïna; del ghan èsPeter Turkson, expresident del Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral, i del francès Jean-Marc Aveline, arquebisbe de Marsella, un gran defensor dels migrants, com ho va ser Francesc. Tots quatre han sigut citats com papables, tot i que Parolin, que és molt conegut i té jeràrquicament un càrrec de més importància, és vist com el favorit més fort. 

Un altre element remet a les qualitats que aquests prelats han de posseir per obtenir el vot dels seus col·legues; per exemple, tenir una imatge de candidats dialogants i no polaritzants. En l’actualitat, tant l’hongarès Péter Erdó, que és conservador però moderat, com el filipí Luis Antonio Tagle, que ha destacat com un pont entre els sectors més progressistes i l’ala conservadora, estan en aquest grup. Un altre nom és així mateix el luxemburguès Jean-Claude Hollerich, conegut per la seva visió reformista moderada. Aquests tres no han sigut inclosos en les travesses, però els seus perfils s’ajusten al requerit. 

Els ‘king makers’ 

En canvi, els candidats que representen importants corrents de l’Església són sovint citats com papables, tot i que en veritat són més ‘king makers’ o grans electors, purpurats que creen tendències d’opinió claus en els conclaves. Dos són molt ancians. Un d’ells és el guineà Robert Sarah, representant de l’ala conservadora, exprefecte del Culturo Divino, molt crític amb Francesc. En el pol oposat, figurava en aquesta llista també Christoph Schönborn, que en el passat ha manifestat obertures cap a la comunitat LGTBI i els divorciats tornats a casar.

De fet, Schönborn acaba de complir 80 anys, i Sarah està a punt de complir-los, cosa que fa que sigui difícil que resultin elegits. Un altre factor és que, malgrat que en teoria qualsevol home batejat pot ser elegit papa, des de 1378 l'Església exclusivament ha triat papes que abans eren cardenals, el que és vist com una manera d’assegurar que hi hagi estabilitat i continuïtat en el lideratge de l’Església.

Apostar qui serà el papa

Un element més són les cases d’apostes en si. Les britàniques William Hill i Ladbrokes, així com la irlandesa Paddy Power, són algunes de les qui en el passat han proporcionat noms sobre els successors al papat. Una cosa que podria resultar més complexa en aquest cas perquè, durant el seu pontificat, Francesc ha nomenat molts cardenals de tot tipus de llocs al món, que no es coneixen, i que ja han demostrat en alguna reunió prèvia dificultats per fer front comú. 

Altres noms que han aparegut a les quinieles són l'esrilanquès Malcom Ranjith; l'arquebisbe d'Utrecht, Willem Eijk; el suec Anders Arborelius; l'arquebisbe de Yangon, Charles Bo i el patriarca de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa. Tots ells ha sigut esmentats, per exemple, pel projecte ‘The College of Cardinals Report’, pròxim a ambients conservadors nord-americans. 

Candidats a l’ombra

Tot i així, a l’historial, no falten casos en què les apostes s’han equivocat o han subestimat algun candidat. És el que ha passat en el seu moment amb el mateix Francesc, que havia sigut assenyalat com a papable en el conclave que va triar Benet XVI, però que en la reunió que el va triar a ell, no figurava com un dels favorits. Francesc també va trencar altres tradicions al ser el primer papa jesuïta i llatinoamericà de la història de l’Església. 

Notícies relacionades

L’abandonament de docents a primària es duplica a escala mundial

L’últim adeu a Francesc es posa en marxa: el funeral serà aquest dissabte

En l’actualitat, cap espanyol figura entre els papables, mentre que sí que estan en el grup l’arquebisbe de Kinshasa, Fridolin Ambongo Besungu, molt compromès en qüestions de justícia social i medi ambient; Sérgio da Rocha, arquebisbe de San Salvador de Bahia, i el seu compatriota Leonardo Steiner, arquebisbe de Manaus. 

Estan així mateix en les llistes el nord-americà Wilton Gregory, primer cardenal afroamericà; Blase Cupich, un progressista de Chicago; el portuguès José Tolentino de Mendonça, actual prefecte del dicteri per a la Cultura i l’Educació, i el maltès Mario Grech, secretari general de l’últim sínode i que té avui 68 anys, la mateixa edat que tenia Gioacchino Pecci quan va ser elegit amb el nom de Leone XIII.