Croada del món educatiu contra l’odi

Més enllà dels resultats acadèmics i de la preocupant fotografia que mostren any rere any les proves de competències bàsiques, un dels grans reptes en l’educació a Catalunya –i a nivell global– és treballar la mirada crítica de l’alumnat adolescent (una adolescència que cada vegada arriba abans). Ensenyar els nanos a saber diferenciar una notícia contrastada, una "veritat", d’una fake-new, una cosa cada dia més difícil, segons reflectien també les últimes proves PISA.

És per això que aquesta qüestió està recollida en els nous currículums i els centres educatius estan intentant despertar el seu alumnat amb nombroses iniciatives, que de vegades poden ser com intentar buidar el mar amb una galleda, però que són una urgència per a un alumnat que només s’informa a través de TikTok, segons coincideixen docents i famílies i confirmen els mateixos joves.

Una d’aquestes iniciatives és CodiCrack, un projecte que pretén formar en competències digitals més de 30.000 nens i adolescents d’entre 9 i 17 anys d’entorns vulnerables i joves extutelats més grans de 18 anys impulsat pel Departament de Drets Socials i desenvolupat per la UPC School, l’escola de formació permanent de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), finançat pels Fons Next Generation EU. El projecte parteix de la base constatada que la població més vulnerable socioeconòmicament té també més risc digital (la nova fractura digital ja no radica en l’accés a la tecnologia, universal, sinó en el seu ús i abús).

Anar a la font d’informació

"Treballem aspectes com que no es quedin amb el primer que trobin, que busquin les fonts de les notícies", explica la Cristina, la professional que fa uns dies impartia el taller de CodiCrack a la UEC Esclat de l’Hospitalet de Llobregat. Amb els joves d’aquest centre treballa des de la recerca d’informació fins a qüestions de ciberassetjament, ciberseguretat i intel·ligència emocional, per gestionar les mateixes emocions i "comunicar-se empàticament en entorns digitals".

"Els nostres alumnes digitalment són competents, ens poden donar mil voltes a algunes docents fent filigranes amb l’ordinador, però ens preocupen molts els riscos de les xarxes, la poca seguretat que hi ha", apunta Brisa Galindo, directora de la UEC Esclat. "Ens va interessar molt entrar a CodiCrack per poder treballar bé amb els nois què significa l’empremta digital i el seu abast; l’alumnat no té consciència que el que comparteixen a les xarxes es queda allà o que compartir segons quins vídeos sense consentiment és delicte...", prossegueix Galindo, responsable d’aquesta Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) amb 43 anys d’història que acull 54 alumnes de tercer i quart d’ESO procedent de diferents instituts de la ciutat, a qui li agrada presentar el centre com una oportunitat.

A les UEC, un centre educatiu on obtenir l’ESO de manera adaptada per a alumnat que no "sostenia" l’escolarització en un institut ordinari, hi arriben principalment dos tipus d’estudiants. D’una banda, l’alumnat disruptiu (el perfil clàssic) i, de l’altra, sobretot després de la pandèmia, alumnat amb una gran desmotivació i fragilitat emocional, alumnat que no tenia ànim per anar a l’institut.

Tota la jornada amb el grup

Notícies relacionades

Les crisis del món marcaran la successió del Pontífex

Emoció i pompa a l’Almudena

En aquesta UEC en concret hi ha 44 alumnes, 22 a tercer i 22 a quart, en aules portades per professors de secundària, igual que els de l’institut. "No tenim varetes màgiques, però per a nosaltres és molt important que l’alumnat tingui sentiment de pertinença, per això, a diferència del que passa en un institut qualsevol, aquí el tutor està tota la jornada a l’aula amb el grup", explica la directora.

Juntament amb el tutor, això sí, van entrant a la classe els talleristes de cuina, fusteria... Uns tallers prelaborals "més motivadors i significatius per als nanos", explica Galindo. Ara mateix estan fent mobiliari per al pati de l’institut escola Gornal: una cabana i un vaixell pirata de fusta que aquests dies acaben il·lusionats. Fa anys que fan aquest tipus de treballs en projectes APS (aprenentatge-servei) per a centres educatius de la ciutat gràcies al bocaorella; i tenen una llista d’espera amb peticions de quatre anys.