Isabel Celaá, ambaixadora davant la Santa Seu: "No li agradava ser qualificat de progressista ni de conservador"

Les relacions amb el Govern d’Espanya han sigut molt fluides, més enllà de raons de gent aliena. Les trobades del Papa amb el president Pedro Sánchez [el 2020 i el 2024] van anar molt bé. No es limitaven a un "hola, què tal». Parlaven en profunditat dels reptes contemporanis.

¿Va aprofitar Espanya el seu caràcter progressista?

No li agradava ser qualificat de progressista ni de conservador. Li interessaven els reptes contemporanis. Va parlar de manera molt clara sobre el canvi climàtic o la presència de les dones a l’Església. Va fer canvis importantíssims, com situar les dones on no s’havien vist abans.

Si la relació era tan bona, ¿per què no va visitar Espanya?

Ell no anava a gaires llocs d’Europa. Deia que, com que els viatges eren limitats, triava llocs als quals no se solia anar. Com el viatge a Mongòlia del qual escriu Javier Cercas. Va anar a Oceania, a Papua Nova Guinea, on generalment els papes no havien viatjat. Però sí que tenia al cap anar les Canàries o Lampedusa.

¿Per la qüestió migratòria?

Per ser llocs on la seva presència tindria un sentit d’acompanyament. El mateix president el va convidar a les Canàries. El papa Francesc ha mirat de prop el món que va viure de prop. Sabia llegir la contemporaneïtat i els mitjans. Era un home amb experiència que va viure situacions molt greus, com l’Argentina militaritzada.

¿Hi havia sintonia en la visió de la política internacional?

Totes les trobades que hi va haver amb el Govern d’Espanya van ser molt positives. Sempre tenia molt a dir, hi va haver una gran entesa: en la qüestió dels abusos de l’Església, en l’acollida d’immigrants, en igualtat de drets de dones i homes, i en termes de cuidar el planeta.

¿Creu que li hauria agradat portar el canvi més enllà?

Segurament. Volia una Església del poble i per al poble, volia eliminar la pompa, odiava el clericalisme. Serà difícil que l’Església d’avui torni a ser la d’abans.

¿Parlava del gir cap a la dreta de la política internacional?

Ahir, a l’urbi et orbi va parlar d’immigració o de la preocupant extensió de l’antisemitisme.

Notícies relacionades

338 dies, el temps mitjà d’espera per demanar l’ajuda de dependència

"Això tot just acaba de començar"

I sobre Gaza...

Sempre parlava de la "martiritzada Ucraïna» i l’"ensangonada Gaza». I dels conflictes oblidats com els del Iemen, el Sudan o el Congo.