Les crisis del món marcaran la successió del Pontífex

"En aquesta cadira des de la qual vostè ens amenaça s’han assegut abans Hitler i Napoleó. Ells han passat i nosaltres continuem sent aquí". S’explica aquests dies al Vaticà l’anècdota contemporània, que ha passat al rang d’històrica, de quan un líder europeu va anar a presentar les seves exigències a l’Església, sense èxit. Ho rememora Sergio Rodríguez López-Ros, consultor de la Santa Seu, del Consell de Conferències Episcopals de la UE i de la Conferència Episcopal Espanyola. "L’Església maneja temps eterns, a diferència dels dirigents polítics", explica a EL PERIÓDICO des de Roma.

La mort del papa Francesc ha deixat un buit de poder en plena crisi internacional, de guerres i aïllacionisme. Elegit durant l’optimisme progressista de Barack Obama, ha mort en l’era del qüestionament de les institucions de Donald Trump, amb qui mai va tenir sintonia. El Papa va defensar la pau a Ucraïna i Gaza, i va trencar relacions amb Rússia, mentre que Washington busca alinear postures amb Moscou. Va impulsar el diàleg amb el poble jueu i ha promogut la diversitat dins de l’Església, apostant per bisbes d’Àfrica i Àsia per a posicions de poder, un model multilateral, avui en retrocés.

"L’Església d’avui és més progressista que fa 12 anys, mentre que el món és més conservador", diu Ignacio Molina, investigador principal del Reial Institut Elcano. El món que deixa aquest Papa és molt diferent del que va trobar i la incògnita del seu reemplaçament impactarà profundament el tauler geopolític.

"A Trump el va tolerar, però no li agradava. Reivindicava uns valors que acabessin amb el wokisme a través del catolicisme i ell no volia aquesta contraposició. Ell pensava que tant Putin com Trump s’acabarien cremant per si mateixos", explica Rodríguez López-Ros. "De J. D. Vance [vicepresident de Trump] es va cuidar moltíssim perquè va ser una persona que, reivindicant-se catòlic, va plantejar una agenda netament xenòfoba", expressa aquest professor de la Universitat Abat Oliba CEU.

"L’eix geopolític es mou ara com un pèndol i més ràpidament del que sembla, cap a Àsia", analitza Rodríguez López-Ros. La raó: que el continent americà ja és majoritàriament catòlic i, en canvi, és a Àsia on l’Església té més per guanyar. "El papa Francesc tenia una capacitat d’anàlisi molt bona i se’n va adonar", explica el vaticanista. Els acords entre el Vaticà i els governs xinès i indi consisteixen "que acordin el nomenament dels bisbes a canvi que no persegueixin els fidels", afegeix. Aquesta concessió de privilegis permet a l’Església clandestina de la Xina deixar d’amagar-se.

Enemic de l’extrema dreta

Notícies relacionades

Emoció i pompa a l’Almudena

Glossa sense embuts del perfil més rebel de Bergoglio

"El lideratge del Papa reflecteix un protagonisme internacional més gran del Sud Global", explica Emilio Blasco, de la Universitat de Navarra. "El Papa ha intentat mediar però ha sigut percebut com una veu del Sud Global no-alineada amb Occident", afegeix. "L’extrema dreta l’ha vist com un enemic, algú massa social, i, per tant, massa d’esquerres", i això malgrat que ha mesurat les seves paraules evitant, per exemple, el tema de l’avortament.

El llegat de Francesc es materialitzarà en l’elecció del seu successor. El 80% del Col·legi Cardenalici, cardenals amb dret a vot per elegir-lo, els va designar ell mateix. "Primen els cardenals progressistes, després els centristes, i els conservadors són minoria", apunta Molina. Els experts coincideixen que el Papa ha deixat el més tancat possible el seu llegat. Sembla dissenyat per a la continuïtat, però caldrà veure què passa.