Les lliçons dels pensionistes

Cinc membres de Salvem les Pensions Nou Barris consciencien l’alumnat de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), centre d’FP de referència, sobre la necessitat de lluitar per "allò públic". "Això afecta tothom: si no defensem els drets adquirits, podem perdre’ls", els expliquen als joves.

«Els nois han de sentir altres veus per desenvolupar una mirada crítica», afirma una docent

Les lliçons dels pensionistes
3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Dilluns, 9.50 del matí, última setmana d’un trimestre especialment llarg. No és primera hora, però gairebé. Cinc jubilats esperen dalt de l’escenari de la sala d’actes de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), amb les seves boines i les seves característiques armilles i mocadors taronges. Un, fins i tot amb una guitarra. Han vingut amb una missió clara: conscienciar els nanos sobre la importància de defensar les pensions i "allò públic en general", tan amenaçat en aquests temps, missatge diametralment oposat a què són exposats permanentment els joves a les xarxes socials en boca dels hiperindividualistes influencers de capçalera.

"Ara ens mireu amb cara de ‘què venen a explicar-nos aquests iaios’, però això afecta tothom", exposa un dels veterans conferenciants a un auditori que s’ha omplert de nanos vestits amb roba esportiva negra, la immensa majoria nois, com passa en tots els instituts especialitzats en tecnologia. "El nostre lema és que els avis defensin les pensions dels nets, i els nets, les pensions dels avis", apunta l’Abel, un dels actius membres del grup Salvem les Pensions Nou Barris, incansable assemblea territorial de la Marea Pensionista.

Van ser aquests membres de la Marea els que van trucar a la porta de l’institut, a Trinitat Nova, la seva zona d’influència, per oferir-se a explicar les seves històries a l’alumnat, però la proposta –parlar als nois de drets laborals i no només laborals en tota la seva amplitud– encaixava a la perfecció amb el que es treballa en IPO (Itinerari Personal per a l’Ocupabilitat), així que al centre van estar encantats d’obrir-los les portes.

"El que venen a explicar-los s’emmarca en l’impuls de l’acció tutorial i l’orientació de l’alumnat, una cosa tan important i que precisament vol impulsar la nova llei de l’FP", assenyala Raquel Suárez, coordinadora de l’acció tutorial i l’orientació del centre, molt conscient de la necessitat de contrarestar els discursos d’odi de les xarxes socials. "És molt necessari que aquests nois escoltin a altres veus i altres relats per ajudar-los a desenvolupar una mirada crítica sobre les coses", prossegueix la docent.

Un dels missatges que aquests pensionistes volen deixar clar a la seva joveníssima audiència és que no donin per fet que els drets de què ara disposem han existit sempre, i encara menys que són inamovibles. "Si no els defensem, podem perdre’ls", els adverteixen després d’explicar-los que, fa no tant de temps, no existia el sistema de pensions i la gent, quan deixava de treballar, deixava de cobrar i passava a dependre de la seva família o es quedaven en la indigència. "Alemanya va ser el primer país on va haver un moviment obrer important que va aconseguir crear un primer sistema de seguretat social el 1881", els expliquen.

"Reivindiquem no anar cap enrere, no per nosaltres, sinó pels que veniu al darrere. Que l’edat de jubilació torni als 65, no als 67, com està ara; i estem en contra de la privatització dels serveis públics, de la sanitat, de l’educació", resumeix un dels ponents. Al seu costat, la ponent dona els parla de la bretxa de gènere. De com la situació ha millorat "perquè les dones ens hem unit" i, sobretot, de la necessitat de seguir, perquè "encara queda un llarg camí", diu somrient a les poques noies presents a la masculinitzada sala. "¿Per què a una dona encara se li pregunta, tot i que sobre el paper ja no es pot fer, si vol tenir fills?", planteja l’activista.

Un professor d’IPO apunta que aquest tema l’han treballat en la matèria, i que van veure que tot i que les diferències entre homes i dones es comencen a reduir, la seva repercussió impacta tota la vida.

Les guerres i la militarització

Notícies relacionades

Després d’una hora de xerrada, sona la sirena del pati que indica que l’activitat hauria d’acabar, però han quedat molts temes a l’aigüera. "M’hauria agradat parlar de les conseqüències que tenen per a tots nosaltres les guerres i la militarització, i d’on trauran els governs els diners per al rearmament, però no ha donat temps, ja serà un altre dia, si no us truquen per fer la mili", conclou l’últim dels ponents abans d’agafar la guitarra i acomiadar els nois amb la cançó d’El soldat universal: "És alt o baix, és prim o gros / lluita amb missils, o a cops de roc; / pot tenir els seus cinquanta anys, / o tenir-ne sols disset. / Serà soldat durant mil anys...".

Malgrat que l’estudiantat agafa els seus entrepans i marxa al pati sense interactuar gaire amb els ponents, les moltes idees exposades continuen flotant a la sala, i segurament al cap d’alguns dels estudiants.