Un passat argentí sota la dictadura

Els assenyalaments tenen un origen al llibre Iglesia y dictadura, de 1986. El seu autor, Emilio Mignone, pare d’una desapareguda, ho va considerar un cas de "sinistra complicitat" de la institució sota el terrorisme d’Estat. Però va ser Horacio Verbitsky, autor d’una monumental història de l’Església catòlica argentina, periodista polític i expresident del Centre d’Estudis Legals i Socials, que va revisar amb més obsessió aquells anys.

Verbitsky va relacionar Bergoglio, llavors una autoritat jesuïta de Buenos Aires, amb el segrest de dos capellans, Orlando Yorio i Francisco Jalics, que el 1976, després del cop d’Estat, realitzaven tasques pastorals i socials en un barri marginal. Tots dos van ser portats a l’Escola de Sotsoficials de Mecànica de l’Armada (ESMA), on va funcionar un centre clandestí de detenció, tortures i assassinats en massa. "Els dos capellans jesuïtes em van dir que ell els va trair. Que ell els va entregar als militars", va assegurar Verbitsky.

El 2010 hi va haver un dels judicis per les violacions als drets humans a l’ESMA. Bergoglio, llavors cardenal de fort protagonisme polític, conegut per les seves friccions amb Néstor i Cristina Kirchner i el seu rebuig de la unió civil entre persones d’un mateix sexe, va prestar testimoni. Va dir haver-se reunit dues vegades amb el cap de l’Armada, el sinistre Emilio Massera, per demanar per la sort dels capellans segrestats. "Em va escoltar i em va dir que ho esbrinaria. Li vaig dir que aquests pares no tenien res a veure amb res estrany". El tribunal va desestimar tota responsabilitat de Bergoglio en l’esdevingut als dos jesuïtes.

Va protegir i va amagar

Notícies relacionades

Les crisis del món marcaran la successió del Pontífex

Emoció i pompa a l’Almudena

Al llibre Salvados por Francisco, Aldo Duzdevich va incloure 25 testimonis de persones a qui Bergoglio "va protegir, va amagar o va ajudar a sortir clandestinament del país". I va afegir: "Ajudar un perseguit era un risc que molt pocs estaven disposats a prendre".

Hebe de Bonafini, una de les Mares de la Plaza de Mayo, va qualificar el prelat de "porqueria". Francesc la va rebre al Vaticà temps després. L’aversió es va transformar en un vincle carinyós. "Cal demanar perdó quan un s’equivoca". Estela de Carlotto, presidenta de les Àvies de la Plaza de Mayo, que busca els nens apropiats en la dictadura, també va establir una relació entranyable amb el Papa, a qui va considerar "un germà petit" i una "persona realment única" que destaca per la seva tasca "per la pau al món".