L’abandonament de docents a primària es duplica a escala mundial

L’abandonament dels professionals de l’ensenyament no universitari s’ha convertit en una preocupació a escala internacional. Entre el 2015 i el 2022, la taxa de renúncia de docents a primària –sobretot en els cinc primers anys d’exercici – es va duplicar a tot el món al passar del 4,6% al 9%. A secundària l’abandonament és menor: 5,7% davant el 7,8% que es va registrar el 2020. Aquestes són algunes dades incloses en l’informe mundial sobre el personal docent, presentat aquest matí a Madrid per l’organització de les Nacions Unides per a l’educació (Unesco) i la Fundació S.M.

L’estudi conclou que millorar les condicions laborals de professors i professores són aspectes clau per a la qualitat del sistema educatiu. Espanya és un dels països els mestres del qual tenen una menor proporció de contracte laboral indefinit (72%), percentatge que baixa el 67% entre els de secundària, 15 punts percentuals menys que la mitjana de l’OCDE. Però no tot és una qüestió econòmica. Els tècnics de la Unesco asseguren que retenir el talent també passa per millorar la formació inicial, incrementar la motivació i l’autonomia dels docents, trobar suport entre els companys de feina i realitzar programes d’iniciació i tutoria en els primers anys d’exercici.

L’informe és una radiografia internacional de l’escassetat de docents, que té dues causes fonamentals: l’augment demogràfic (sobretot, a l’Àfrica subsahariana) i la renúncia dels professors a continuar amb la seva tasca (especialment a Europa i Amèrica del Nord). A tot el món es necessiten 44 milions de professionals (13 milions més a primària i 31 més a secundària) per aconseguir un dels objectius de desenvolupament sostenible el 2030: educació de qualitat per a tothom. La insuficiència de professionals a les aules afecta especialment els països de l’Àfrica subsahariana, però també els d’Àsia meridional, Europa i Amèrica del nord. Només 78 de 197 països tindran prou docents per garantir una educació primària universal. En aquest apartat, l’Àsia Oriental és al capdavant. En el cas de secundària, les coses estan pitjor, ja que només 30 de 187 països compliran l’objectiu. A Europa i Amèrica del nord –territoris més afectats per les taxes d’abandonament i la falta de competitivitat– només ho aconseguiran 11 de 44 països.

Formació

Els docents tenen un paper fonamental en la qualitat de l’educació. L’informe remarca que tots han de rebre una formació pedagògica adequada, apropiada i pertinent i comptar amb la qualificació acadèmica corresponent en les matèries que ensenyen. No obstant això, no existeix un concepte únic i universal de docent qualificat, cosa que dificulta les comparacions internacionals. Malgrat aquesta realitat, els tècnics de la Unesco calculen que entorn del 85% dels professors estan qualificats per exercir. A primària, el territori que menys compleix aquesta exigència és l’Àsia occidental (78%) mentre que a secundària, l’Àfrica subsahariana es limita al 60%. A Europa i Amèrica del Nord el percentatge de docents perfectament qualificats és del 83%, però suposa una baixada respecte al 89% del 2017.

Atreure i retenir docents a tot el món passa, entre altres coses, perquè els salaris siguin dignes. En 20 països de l’Àfrica subsahariana, els docents guanyen, de mitjana, menys de 7.500 dòlars nord-americans a l’any en paritat de poder adquisitiu. A primària, més de la meitat dels països paguen als seus docents menys que altres professionals amb qualificacions similars mentre que a Europa i Amèrica del nord aquesta xifra es redueix a només tres de cada deu països. A Hongria, els docents de primària guanyen la meitat del que guanyen altres professionals amb qualificacions similars, una cosa que no passa a Espanya.

Els prejudicis de gènere que atribueixen a la dona la funció de criar i cuidar els fills fan que l’ensenyament, sobretot en els primers anys, sigui una professió predominantment femenina. A escala mundial, el 94% dels docents de preescolar (infantil) són dones. El percentatge va disminuint fins al 67% a primària i el 54% a secundària.

Motius de l’abandonament

L’informe destaca que l’abandonament de la professió es deu a molts motius. Des de l’evident jubilació fins als problemes per conciliar la vida laboral i personal fins a l’estat de salut o el fet de trobar una altra feina més atractiva. La taxa internacional d’abandonament és més gran a primària que a secundària (9% davant 5,7%), no obstant als països de rendes altes passa el contrari i la renúncia s’incrementa a secundària. En general, els docents homes desisteixen en major proporció que les professores . Les causes que ho expliquen varien per països, tot i que un denominador comú és la mobilitat laboral més gran dels homes. L’informe destaca que molts docents desisteixen d’escoles i instituts buscant més satisfacció intel·lectual o autonomia professional.

Nous docents

Notícies relacionades

¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’

L’últim adeu a Francesc es posa en marxa: el funeral serà aquest dissabte

Els docents nous tenen més probabilitats d'abandonar la professió, una cosa a la qual tampoc ajuda la quantitat de docents que estan a punt de jubilar-se. A Itàlia i Lituània, per exemple, més de la meitat dels professionals de l’ensenyament superen els 50 anys. L’escassetat de professors també està agreujada per un altre motiu: en els camps de ciències i matemàtiques les oportunitats laborals fora de les aules són molt més atractives, amb millors sous i condicions laborals. A Anglaterra, per exemple, només estan cobertes el 17% de les places en l’assignatura de física. Aquesta realitat implica que, en moltes ocasions, s’imparteixen classes d’una altra especialitat diferent. Un altre motiu que repercuteix negativament és la rotació entre centres. I, per descomptat, l’estrès. Depenent del context, els docents poden estar exposats a una sèrie d’amenaces per a la seva salut: hipertensió, depressió i patologies en els músculs i els ossos.

L’informe anima que els equips directius siguin eficaços creant entorns escolars motivadors i atorgant als docents més autonomia. Els tècnics de la Unesco conclouen que la trajectòria professional ha d’oferir a tots els docents un accés equitatiu al desenvolupament professional i a la promoció. Molts docents no se senten preparats per ensenyar en aules diverses amb alumnes de diferents capacitats o amb diverses llengües maternes.