Abecedari emocional de Francesc

El papa Francesc va imprimir un gir social a la institució catòlica, amb una mirada humanista i progressista. Però, ¿quin era el pensament directe del Pontífex sobre els assumptes més íntims, sobre les emocions pròpies i alienes? Francesc va deixar escrit en les seves memòries un compendi de reflexions sobre valors bàsics de l’humanisme.

Amabilitat.

"L’amabilitat, la cura, la capacitat d’agrair es veuen sovint com una mostra de debilitat, susciten desconfiança, de vegades fins i tot hostilitat. Però aquesta tendència ha de ser contestada, a tot arreu, des del nucli originari de la societat, des del si de la família. Hem de ser intransigents en l’educació per a la gratitud i el reconeixement".

Bellesa.

"[El baptisme] és un do que ens fa pertànyer a Déu, ens regala l’alegria de la salvació, ens diu que no estem sols temptejant en la foscor de la història, ens endinsa en el seu poble. I ens demana que mirem la vida com fa Ell, que veu sempre en cadascun de nosaltres un nucli indeleble de bellesa".

Comunisme.

"Una vegada vaig dir que els comunistes ens havien robat la bandera, perquè la bandera dels pobres és cristiana, i sens dubte és veritat: el protocol amb què serem jutjats, recollit en el capítol 25 de l’Evangeli de Mateu, va abans que Lenin. Qui creu en Déu, qui creu en Jesucrist i en el seu Evangeli, sap que el cor de l’Evangeli és l’anunci als pobres".

Desacord.

"Això és una cosa que avui dia sempre aconsello a les parelles casades amb qui em reuneixo: si no ho podeu evitar, baralleu-vos, i, si és necessari, trenqueu algun plat, en cert sentit és molt normal, però amb la condició que mai ho feu davant dels nens i que feu les paus abans que acabi el dia".

Esperança.

"És sobretot la virtut del moviment i el motor del canvi: és la tensió que uneix memòria i utopia per construir com cal els somnis que ens esperen. I, si un somni es debilita, cal tornar-lo a somiar una altra vegada, en noves formes, recorrent amb esperança a les brases de la memòria".

Finar.

"No m’enterraran a Sant Pere, sinó a Santa Maria Major: el Vaticà és la casa del meu últim servei, no la de l’eternitat. El ritual de les exèquies era massa ampul·lós i he parlat amb el mestre de cerimònies per alleugerir-lo: res de cadafal, cap cerimònia per al tancament del taüt ni la col·locació de la caixa de xiprer en una segona de plom i una tercera de roure. Amb dignitat, però com tot cristià: perquè el bisbe de Roma és pastor i deixeble, no un poderós".

Guerra.

"¿Què deixa, insisteixo, una guerra? Per norma, els gèrmens per a un nou conflicte, per a una altra violència, per a altres errors i horrors. [...] No existeix la guerra intel·ligent: la guerra només sap causar misèria".

Humilitat.

"Cultivem magnanimitat, dolçor i humilitat: són les actituds senzilles, les petites coses que han sigut assenyalades per sant Pau a una comunitat cristiana dels orígens, la dels Efesis (Ef 4, 1-6), per tal de construir la pau i consolidar la unitat al món, en la societat humana".

Immigració.

"No podem continuar permetent que el Mediterrani es transformi en un fred cementiri sense làpides, que el mare nostrum es converteixi en un desolador mare mortuum, escenari de desacord en lloc de trobada".

Joves.

"En comptes de jutjar els nostres joves, el primer que hauríem de fer és demanar-los perdó. Ho hauríem de fer per totes les vegades que no hem atès les seves necessitats més autèntiques, no els hem pres seriosament, no hem sabut entusiasmar-los o els hem aparcat com un complement de les infinites adolescències dels adults que no han sabut créixer".

Memòria.

"És important que els joves puguin recuperar dels seus avis, dels seus pares i de les seves mares aquella memòria i aquelles arrels, perquè no hi hagi cap buit o perquè no es cometin els mateixos errors".

Odi.

"Vivim temps en què sembla que ressusciten i es difonen sentiments que molts consideraven superats: de recel, de temor, de menyspreu, fins i tot d’odi envers individus o grups considerats diferents per la seva ètnia, nacionalitat o religió. Són sentiments perillosos i insans, que inspiren actes d’intolerància, discriminació, violència i negació de la dignitat de les persones i dels seus drets".

Populisme.

"Les promeses que es basen en la por, la por a l’altre abans que res, són les proclames habituals del populisme, i el principi de les dictadures i de les guerres".

Reconciliació.

"De vegades, res sembla provocar més escàndol que la pau... Però no ens hem de rendir, no ens hem de cansar d’escampar les llavors de la reconciliació. I no hem de cedir ni a la retòrica ni tampoc a la psicosi bel·licista, perquè el destí de la humanitat no pot ser el de construir regnes de la por, que estiguin armats fins a les dents, disposats a enfrontar-se els uns als altres".

Sexe.

"Tot i que les estadístiques a escala mundial revelen que la majoria dels abusos tenen lloc en el si de la família o al barri, i que aquesta plaga és un drama que afecta tots els àmbits de la societat, aquesta consideració no ens pot eximir mai del compromís ni de la responsabilitat: és la nostra vergonya i la nostra humiliació".

Notícies relacionades

Un bacteri, possible causa de l’augment del càncer colorectal

Un català de 71 anys mor mentre feia el descens del Sella amb la dona

Viles.

"Qui diu que la religió és l’opi del poble faria bé d’anar un dia a les viles [a l’Argentina, assentaments humils]: veuria que, gràcies a la fe i a aquesta dedicació pastoral i cívica, han millorat de manera increïble, malgrat les enormes dificultats. També coneixeria una gran riquesa cultural. Experimentaria, com amb la fe, que tota ajuda és sempre una trobada, i que podem aprendre molt dels pobres".