Omella, un papable improbable

En aquests dies es parla (i es parlarà) moltíssim de papables. En algunes travesses s’inclou discretament el nom de l’expresident de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) Joan Josep Omella, considerat un candidat moderadament progressista i de la línia reformista de Francesc.

De fet, dins de l’Església catòlica, el també arquebisbe de Barcelona és vist com un sacerdot modest i de bon caràcter, que a més ha dedicat la seva carrera a la cura pastoral, desenvolupant-se també en tasques de caràcter social, cosa que el va acostar al difunt Papa. "Jo no em votaré, evidentment, i si vosaltres poguéssiu votar, doncs no sé a qui votaríeu", va fer broma sobre la successió.

Omella va néixer el 1946 al poble de Cretes (Terol) i, després de ser ordenat el 1970, va exercir com a sacerdot a diverses parròquies de la geografia espanyola i va passar també un any com a missioner al Zaire, avui República Democràtica del Congo. Entre el 1999 i el 2015, Omella també va treballar estretament amb l’oenagé espanyola Mans Unides, que lluita contra la fam i la pobresa.

Alguns altres elements també reforcen el seu perfil de parcial continuïtat amb Francesc. Omella es va convertir en bisbe el 1996 i va ser promogut a arquebisbe de Barcelona el 2015. Un any després, el Papa argentí li va concedir el birret vermell de cardenal, fet que va ser interpretat com un gest d’aprovació de les tendències d’Omella, en un moment en què Francesc intentava modernitzar i apaivagar els sectors més conservadors que van dominar l’Església espanyola durant molt temps.

Notícies relacionades

Un bacteri, possible causa de l’augment del càncer colorectal

Un català de 71 anys mor mentre feia el descens del Sella amb la dona

No obstant, alguns factors també juguen clarament en contra del cardenal espanyol. El primer és la seva edat. Omella acaba de complir (el 21 d’abril) 79 anys i l’any vinent en tindrà 80, és a dir, l’edat límit per ser un cardenal elector i, per tant, un papable. De fet, segons estableix el Codi de Dret Canònic, ja a partir dels 75 anys els sacerdots amb càrrecs han de presentar la seva renúncia. Hi ha excepcions a això, per descomptat, però tot i així els estudiosos vaticans consideren que els prelats amb edat avançada tenen menys possibilitats.

Una dada més és que, en els seus anys de gestió com a president de la CEE, a Omella li ha tocat viure l’escàndol de la pederàstia clerical que ha esclatat al llarg de les últimes dècades a l’Església espanyola.