Quatre cardenals espanyols prendran part en l’elecció del nou pontífex

Cap candidat que figuri entre les travesses més sonades. L’Església espanyola arribarà al conclave d’aquesta manera. Tret d’alguns que han citat Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i expresident de la Conferència Episcopal Espanyola, gran part dels analistes han descartat que el futur papa tingui un origen espanyol.

De fet, Espanya és el tercer país amb més representació en l’escola de cardenals, només al darrere d’Itàlia i els EUA. Són en total 13. Però el nombre d’electors –els que tenen menys de 80 anys i tenen dret a elegir el futur cap de l’Església catòlica– és més limitat: tot just en són cinc. Aquest número puja a set si s’hi suma Cristóbal López Romero, arquebisbe de Rabat i cardenal salesià espanyol nacionalitzat paraguaià, i François-Xavier Bustillo, un cardenal moderat que va néixer a Pamplona però que va desenvolupar gairebé tota la seva carrera a França i actualment és bisbe a Ajaccio, a l’illa de Còrsega.

Bustillo, que era molt estimat per Francesc pels seus exitosos esforços per incloure la cultura i l’idioma cors en les celebracions religioses locals, és considerat jove per al lloc. Té 56 anys. Un tret que comparteix amb José Cobo Cano, l’arquebisbe de Madrid. De 59 anys, Cobo era vist com un dels protegits del Papa argentí, a l’estar enfocat en temes socials com la migració i la inclusió, i promou una Església pròxima als pobres i oberta al diàleg. Per això potser el nom de Cobo tampoc es troba actualment a les travesses.

Això sí, una dada significativa és que l’home que va lluitar fins al final per estar entre la gent, el papa Francesc, ha nomenat quatre dels cinc cardenals del grup espanyol que tenen dret a nomenar el futur papa. A més de Cobo, és el cas del cardenal progressista Ángel Fernández Artime, exrector major dels Salesians i actual proprefecte de Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada.

Un altre purpurat elector elegit per Francesc és precisament el moderat Omella, que, no obstant, té el problema al revés. Va néixer el 21 d’abril de 1946, amb la qual cosa ja ha arribat als 79 anys, una edat molt pròxima a la jubilació dels cardenals. I en una situació similar també està Carlos Osoro Sierra, arquebisbe emèrit de Madrid, que també està a prop de quedar fora de la carrera al complir els 80 anys al maig. Osoro és el degà dels 133 cardenals que participaran en el conclave.

L’única carta que juga a favor d’aquests dos últims és que hi ha un precedent: el de Benet XVI, que va ser elegit amb 78 anys. A més d’això, malgrat la seva avançada edat, la situació no impedeix que tant Osoro com Omella exerceixin la seva influència en el futur conclave, és a dir, siguin referències per als corrents que s’enfrontaran en aquesta reunió.

L’últim espanyol elector és Antonio Cañizares Llovera, arquebisbe emèrit de València i elegit per Benet XVI, que no obstant té alguns problemes de salut i no acudirà al conclave, segons ha informat l’arquebisbat de València. El cardenal no es desplaçarà a Roma ni per participar en les congregacions generals preparatòries, així que no prendrà part en l’elecció del nou papa. Cañizares també és l’únic del grup que, després dels grans relleus fets per Francesc en l’última dècada, es considera del sector conservador.

La ruta cap a l’‘habemus papam’

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

Els cardenals que escolliran el nou papa (un total de 133, després de la baixa a última hora de dos prelats) es reuniran per primera vegada per deliberar entre el 6 i l’11 de maig. Perquè un candidat sigui elegit, es requereix que obtingui dos terços dels vots. El color del fum de la xemeneia de la basílica de Sant Pere anunciarà el resultat. 

Cañizares va suggerir el nom a Francesc

El cardenal arquebisbe emèrit de València, Antonio Cañizares, va ser qui li va suggerir el nom de Francesc al papa Bergoglio. Així ho va explicar el mateix purpurat d’Utiel al diari Levante-EMV en una entrevista el 2017. Cañizares, un dels pocs espanyols amb dret a vot al conclave que va elegir el successor de Benet XVI, va explicar com va ser. «Abans del conclave vaig convidar a dinar a casa el cardenal Bergoglio i dos cardenals amics més per parlar sobre quin tipus de papa elegíem, no la persona, sinó el tipus. Pensava que hauríem d’elegir un nou sant Francesc. Un papa sobretot de la pobresa, de la pau i la misericòrdia. Bergoglio i els altres dos cardenals van assentir que aquest tipus seria molt bo». A Bergoglio li van semblar molt bé aquestes dues notes», va explicar a l’entrevista. «Quan va sortir elegit, i Bergoglio es va retirar a canviar-se la sotana, el cardenal que era al meu costat em va preguntar: «¿Quin nom elegirà?». «Doncs no ho sé», vaig respondre. «Sent jesuïta, Pau VII», va dir. «¿Per què no Francesc?», vaig comentar jo. Quan va arribar el papa, ens va dir: «He elegit el nom de Francesc, però el d’Assís, no el de Borja, ni el de Javier», va recordar.