"Sempre estava de bon humor"

María Luisa Berzosa, una germana jesuïtina de Valladolid, se sent privilegiada. Des del 2013, quan va conèixer el papa Francesc, la seva relació no ha deixat de créixer, fins al punt de ser considerada la mà dreta del Pontífex en algunes de les decisions més significatives. "Tot i que vaig viure 14 anys a Buenos Aires, no vaig poder saludar-lo personalment fins a tres mesos després que fos elegit a Roma", recorda Berzosa.

De pare i mare mestres, va néixer fa una mica més de set dècades a Cogeces de Íscar amb els seus tres germans. "La meva vocació sempre va ser missionera, amb un vot especial per als més necessitats en el camp educatiu", manifesta. Va estudiar a l’Escola de Filles de Jesús de Valladolid, va fer oposicions i va treballar com a funcionària en el Ministeri d’Informació i Turisme, i es va unir a la congregació de la qual avui és un referent. Es va formar a Salamanca i, després, a Roma, on viu avui. Entre el 2014 i el 2020, va passar sis anys destinada a Madrid. Allà, va formar nombrosos docents en línia de lideratge i discerniment, amb exercicis espirituals als equips directius. Arran de ser convidada als sínodes, la congregació va proposar a la feligresa viure a Roma i va acceptar.

"Pròxim i entranyable"

Poc després, la jesuïtina va ser convidada a participar el 2018 en el Sínode dels Joves "de manera insospitada", a Roma, on Bergoglio es va mostrar "espontani i bromista" amb els assistents. Uns mesos després, el 2019, va ser nomenada per Francesc consultora de la Secretaria del Sínode, on es va reunir en privat amb ell. "Vam tenir una relació molt personal i pròxima. Ell era un home de Déu humanitzat. Era pròxim, entranyable, alegre, sempre estava de bon humor i preocupat per les persones. Jo crec que Francesc va ser un papa d’obrir noves portes i involucrar-nos a tots en el joc", relata. D’una humanitat divina, va servir de referent per a la val·lisoletana. Un llegat que aposta per l’acollida inclusiva, que no relega cap col·lectiu a una marginalitat absoluta. "Sempre s’ha preocupat que no hi hagués persones descartades. Els migrants, els grups de diversitat sexual, els divorciats, els afectats pels conflictes bèl·lics, el desarmament, la no-violència… Fins diumenge, quan va pronunciar un últim missatge en contra de la guerra", assenyala.

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

Amb el nomenament de Berzosa, la seva relació es va intensificar i, aquell any, van acudir al Sínode de l’Amazònia a Ciutat del Vaticà. "Va ser removedor, ja que hi van estar les veus dels aborígens fent denúncies fortíssimes de la seva pròpia situació", comenta. Aquelles vivències van marcar Berzosa, que va ser convidada pel mateix Papa al Sínode sobre la Sinodalitat com a membre de la Comissió d’Espiritualitat i Comunicació. "Vam tenir molta feina", recorda Berzosa.

"Ell va iniciar un procés i nosaltres hem de continuar amb això. La inserció de la dona a l’església, l’acollida de grups marginals, els divorciats i grups de diversitat sexual, nuclis de família o sacerdots secularitzats són alguns camps oberts en què cal seguir. És un desafiament per a tots i totes", reivindica, tot i que creu que el Papa no va aconseguir tot el que s’havia proposat. Berzosa, una mà dreta per al Papa en moments clau, sap que no salvarà el món, ni ho pretén: "Encendré el meu petit llum i, si tots fem el mateix, la foscor s’acabarà".