338 dies, el temps mitjà d’espera per demanar l’ajuda de dependència

Rosa Martínez, secretària d’Estat de Drets Socials, i Mayte Sancho, directora general de l’Imserso, van presentar ahir les principals dades, de març del 2025, sobre l’evolució del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). Segons les xifres, la llista d’espera s’ha reduït en 18.832 persones i se situa en 182.532 persones, cosa que suposa un descens del 9,4% respecte al mateix mes de l’any anterior.

Les xifres aportades pel Ministeri de Drets Socials, que dirigeix Pablo Bustinduy, les va contestar l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials afirmant que, a aquest ritme, es trigarien 11 anys a aconseguir la plena atenció a totes les persones que esperen ajuda. Amb les dades del ministeri, malgrat que la llista d’espera es redueix, el nombre de sol·licituds s’enfila fins a 2.195.095, ja que creix un 5,4% (112.026).

A més, un dels grans problemes és el del temps mitjà de resolució de les sol·licituds i el repte és reduir-lo. La llei marca un màxim de 180 dies de gestió de procediment i el març del 2025 estava en 338 (supera en 158 dies l’establert) i són 10 més que el 2024. A Catalunya se situa en 264 dies. Andalusia és la comunitat que més triga a gestionar la sol·licitud de les ajudes, amb 587 dies, seguida de les Canàries, amb 549 dies. En canvi, Ceuta (54) i Castella i Lleó (115) són les que les gestionen més de pressa. Drets Socials remarca que malgrat aquesta demora el temps mitjà de resolució de les sol·licituds al final del 2020 era de 457 dies. És a dir, en poc més de quatre anys ha baixat en 109 dies.

Si es parla de comunitats, Castella i Lleó continua sent la que té menys persones en llista d’espera (27), seguida de Ceuta (35) i les Cantàbria (225). En l’extrem contrari, Andalusia és la que té més persones esperant (44.561), seguida de Catalunya (42.970) i les Canàries (23.135).

Transparència

El nombre de persones que reben una prestació ascendeix fins a 1.533.173 i creix en 108.851 persones (7,6%) enfront del març del 2024. Sobre el perfil del sol·licitant que es repeteix més sovint és el d’una dona amb una edat superior als 80 anys. Concretament, dels 2.195.095 sol·licitants de la prestació, el 62% (1.363.857) són dones i el 38% (831.238) són homes. Per edat, els més grans de 80 anys representen el grup més nombrós (1.147.883 persones).

Presentar les dades del panel del SAAD és, va assenyalar Martínez, un "exercici de transparència" del sistema per prendre "decisions adequades". "Com més es coneix una cosa, més es valora, més consciència se’n té i més rigorós és el debat públic", va emfatitzar, per afegir que el sistema de dependència està en un "moment crucial" perquè el model de cures està immers en una sèrie de canvis amb serveis més personalitzats que permetin garantir la independència de les persones.

Entre els percentatges destacats de l’anàlisi elaborada per l’Institut de Gent Gran i Serveis Socials (Imserso) hi figuren que la llista d’espera ha disminuït un 9,4% (18.832 persones des de fa un any) i també que el nombre de persones ateses arriba a xifres de rècord: ascendeix fins a 1.533.173 i creix en 108.851 persones (87,6%) en relació amb el març del 2024. "Encara queda molta feina per fer", va remarcar Martínez.

La millora en l’evolució de les llistes d’espera, va ressaltar, és més significativa perquè es dona en un context d’augment de les sol·licituds per rebre atenció a través del SAAD. L’últim any, el nombre de sol·licituds ha crescut un 5,4% (+112.026 sol·licituds), mentre que l’últim mes ho ha fet en un 0,7% (+14.935 sol·licituds). El nombre total de sol·licituds és de 2.195.095, xifra que es tradueix en el fet que la llista d’espera a escala nacional suposa un 8,32% d’aquests requeriments.

Aquestes xifres van ser refutades per l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials. Segons els seus càlculs, quan el ministeri xifra en 182.532 les persones en llista d’espera s’equivoca. El resultat són, afirmen, 278.325. "Persones que, digui el que digui el ministeri, han demanat ser valorades i ateses per la seva situació de dependència i esperen ser valorades, que es faci el PIA o rebre de manera efectiva la prestació o servei a què tinguin dret", assenyala aquesta associació.

Rebaixar el triomfalisme

"Recordarem al ministeri, amb les seves pròpies dades, per rebaixar tot triomfalisme, que des de començament d’any hi ha hagut 8.004 morts en les llistes d’espera (3.960 a l’espera de valoració i 4.044 a l’espera de prestació). Cada 15 minuts es mor una persona en aquestes llistes d’espera", segons indica l’entitat.

La reducció de les persones que esperen rebre una prestació del SAAD és una constant que es manté des d’inicis del 2020, recalca, per la seva banda, Drets Socials. La secretària d’Estat va atribuir aquesta millora "a l’important augment del finançament que el Govern ha fet en el SAAD i que ha acabat representant un creixement del 150% des del 2020".

Més inversió feta

Martínez va destacar la importància del pla de xoc, en què es contemplava un pla específic per a aquesta reducció de la llista d’espera. La secretària d’Estat va remarcar que "la reducció de la llista d’espera continua sent un dels principals objectius del ministeri". Per això, va afirmar, es van invertir 3.411 milions el 2024, "xifra que triplica la quantia que hi esmerçava el Govern el 2014".

La reducció de la llista d’espera es va incorporar com a indicador a l’hora de repartir el finançament del nivell acordat, cosa que beneficiava les comunitats que s’esforçaven més. L’Imserso comptabilitza les persones que, havent passat sis mesos (termini màxim que estableix la llei) des de la sol·licitud, encara no reben cap prestació sense que hi hagi una causa que ho justifiqui.

Respecte a la situació per comunitats autònomes, Castella i Lleó és la que té una llista d’espera més baixa, ja només arriba a un 0,01% de la població potencialment dependent en aquesta situació. Els altres governs autonòmics amb menys llista d’espera són Ceuta (0,22%) i Cantàbria (0,34%).

La població potencialment dependent es calcula combinant la població de cada comunitat (dades poblacionals de l’INE) amb la base estatal de persones amb valoració de discapacitat per rangs d’edat. Per fer-ho, es té en compte el percentatge de població entre 0 i 64 anys que té diagnosticada una discapacitat igual o superior al 33%, i llavors es fa una estimació de les persones que poden ser dependents entre els 65 i 79 anys. Finalment, es considera població potencialment dependent totes les persones més grans de 80 anys.

Castella i Lleó també és el Govern autonòmic que ha reduït més la llista d’espera l’últim any, amb una disminució del 96,3% (-693 persones). La segueix Cantàbria amb una reducció del 90,4% (-2.107 persones) i finalment l’Aragó amb un -53% (-983 persones).

Com va dir la secretària d’Estat, però, queda molt per fer. Al març van morir 2.592 persones que esperaven la valorés de sol·licitud o tenien un grau reconegut de dependència però no disposaven d’una resolució de prestació. La xifra representa una reducció del 18,10% enfront de les 3.165 que hi havia el març del 2024.

Notícies relacionades

"Això tot just acaba de començar"

Rara i cruel, però no aliena

Cuidadors

Pel que fa als cuidadors no professionals, el perfil més comú és el de les dones, que se solen cuidar dels seus pares i mares, i que tenen una edat compresa entre els 50 i els 65 anys. En termes estadístics, el SAAD considera cuidadors no professionals les persones que estan vinculades a una prestació econòmica relacionada amb la cura en l’entorn familiar.