Així ha relatat Sergio Alfieri, metge del papa Francesc, els últims minuts de vida del Pontífex

El metge de l’Hospital Gemelli de Roma Sergio Alfieri, coordinador de l’equip que va atendre el papa Francesc, va explicar aquest dijous els últims instants de vida del pontífex: “Vaig entrar a la seva habitació i tenia els ulls oberts. Vaig comprovar que no tenia problemes respiratoris i vaig intentar cridar-lo però no responia”, va dir, i va explicar que es va decidir no traslladar-lo a l’hospital perquè el seu desig era “morir a casa”. “No responia als estímuls, ni tan sols als dolorosos. En aquell moment em vaig adonar que ja no es podia fer res més. Estava en coma”, explica Alfieri en declaracions publicades als mitjans italians.

Revela que “si hagués perdut el coneixement” s’haurien “seguit les directrius del seu assistent personal de salut, Massimiliano Strappetti, que era com un fill per al Sant Pare” i que aquestes eren “cap ensenyament terapèutic”. “Durant la seva darrera hospitalització va demanar expressament que no se’l sotmetés a cap intubació”, que “l’hauria ajudat a respirar, però hauria estat difícil extubar-lo amb els pulmons infectats per un virus”, explica.

“És com si, apropant-se al final, hagués decidit fer el que calia fer. Com va passar el Diumenge de Resurrecció, quan va acceptar la proposta del seu assistent sanitari personal, Massimiliano Strappetti, de donar una volta per la plaça entre la multitud”, afegeix.

Causa de la mort

Sobre la causa de la mort, Alfieri explica que “va ser un d’aquells infarts que t’emporten en una hora, potser es va iniciar un èmbol i va obstruir un vas sanguini del cervell. Potser hi va haver una hemorràgia. Són fets que poden passar a qualsevol, però la gent gran corre més risc, sobretot si es mou poc”.

Segons l’informe de defunció, signat pel director de Sanitat i Higiene de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, Andrea Arcangeli, la mort es va produir a les 7:35 hores locals (5:35 GMT) del 21 d’abril al seu apartament, la residència vaticana Casa Santa Marta, a causa d’un ictus, que va derivar en un coma i després una aturada cardiocirculatòria.

Part de la teràpia

Alfieri ha detallat en una entrevista amb el Corriere della Sera, recollida per Europa Press, com van ser els últims minuts a l’habitació del Papa el dia de la seva mort. Tot i que li havia prescrit 60 dies de convalescència després de la seva hospitalització, el metge no li va aconsellar evitar treballar perquè “ell és el Papa” i era pel Vaticà. “Tornar a la feina va formar part de la teràpia i mai es va posar en perill. És com si, apropant-se al final, decidís fer el que calia fer. Tal com va passar diumenge, quan va acceptar la proposta del seu assistent sanitari personal, Massimiliano Strappetti, de passejar per la plaça entre la multitud. O com va fer fa deu dies”, ha relatat.

“Tenia els ulls oberts”

Alfieri va ser avisat sobre l’estat de salut del Papa cap a les 05.30 hores, quan el va trucar Massimiliano Strappetti, infermer personal de Francesc, i li va dir que estava molt malalt i que havien de tornar al Gemelli. “Vaig prealertar tothom i 20 minuts després ja era a Santa Marta, però semblava difícil pensar que calgués l’hospitalització. Vaig entrar a la seva habitació i tenia els ulls oberts. Em vaig adonar que no tenia problemes respiratoris i després vaig intentar cridar-lo però no va respondre. No responia als estímuls, ni tan sols als dolorosos. En aquell moment em vaig adonar que no hi havia res més a fer. Estava en coma”, ha lamentat.

Notícies relacionades

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

El glop d’‘aigua’ que gairebé mata un home a Vigo: «En segons vaig notar que em cremava viu per dins»

Una hospitalització inútil

El metge va explicar a Strappetti que l’hospitalització “hauria estat inútil” i que corrien el risc que morís durant el trasllat, i el Papa “volia morir a casa”. “Va morir poc després. Em vaig quedar allà amb en Massimiliano, l’Andrea, les altres infermeres i les secretàries; llavors vam arribar tots i el cardenal Parolin ens va demanar que reséssim i vam resar el rosari amb ell. Em vaig sentir un privilegiat i ara puc dir que ho vaig ser. Aquell matí li vaig fer una carícia com a comiat final”, ha recordat.