El funeral del papa Francesc, Tema del Diumenge

L’edició impresa de diumenge d’EL PERIÓDICO cobrirà amb amplitud el funeral del papa Francesc, mort aquest Dilluns de Pasqua, i analitzarà les conseqüències que s’obren no només al capdavant de l’Església catòlica, que haurà d’elegir el seu successor en un conclave de 133 cardenals (la majoria d’ells nomenats per l’últim pontífex), sinó també en la batalla ideològica que s’entaula a escala mundial, amb un front progressista colpit per la desaparició de Francesc, en plena lluita d’idees contra una ultradreta ascendent. Així, en el pla estrictament eclesial, purpurats ultraconservadors com el guineà Robert Sarah (que defensa la teoria del reemplaçament racial a Europa) i el nord-americà Raymond Burke (obertament conspiracionista i trumpista) propugnen que el nou pontífex emprengui un gir copernicà en relació amb la doctrina seguida fins ara de col·locar els desheretats com a personatges principals de l’acció de l’Església, una doctrina defensada durant els 12 últims anys de pontificat de Jorge Mario Bergoglio.

Notícies relacionades

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

Així ha relatat Sergio Alfieri, metge del papa Francesc, els últims minuts de vida del Pontífex

Església i modernitat

Respecte a la mort del papa Francesc i el llegat modernitzador que deixa dins de l’Església catòlica se n’han escrit moltes coses. Per aquest motiu, més que no pas reincidir en l’escrutini de la seva figura, el suplement Entendre-hi més fixa la mirada enrere aquest diumenge amb l’objectiu d’analitzar a fons el conflicte històric entre Església i modernitat, a partir de la personalitat d’uns quants pontífexs: des de Pius IX, a finals del segle XIX, fins a l’actualitat. És des del Concili Vaticà I, convocat l’any 1869, i fins al papat de Joan XXIII que la modernitat s’entén com a incompatible amb la religió. Les contradiccions que van seguir després del Concili Vaticà II, celebrat entre 1962 i 1965, s’han mantingut fins als nostres dies.