El glop d’‘aigua’ que gairebé mata un home a Vigo: «En segons vaig notar que em cremava viu per dins»

Va passar un dissabte. Pablo, amo de l’empresa Pixeralia del sector de la retolació, va anar aquell dia amb una parella d’amics a una taperia de l’entorn de Pizarro. Eren gairebé les tres de la tarda: «Anàvem a dinar. Ens van donar taula i vam demanar les begudes. Jo vaig demanar una aigua mineral amb gas». Li van servir una ampolla d’una coneguda marca. «Era una ampolla de vidre amb tapa de rosca que venia tancada. En aquell moment no em vaig posar a comprovar si estava segellada, però va fer el típic soroll quan la vaigobrir», explica. Va posar «un raig» en un got que tenia gel i llimona: «I li vaig fer un glop, un glop petit. La primera sensació, el que vaig notar a l’instant, és que estava molt gasosa. I al segon o als dos segons ja em va començar a cremar la boca».

Aquest empresari recorda que va fer un salt a la cadira. «¡Però què és això!», va deixaranar als seus amics. «Vaig mirar cap al vas i vaig veure que el líquid no era transparent, tenia un suau color groguenc. Vaig agafar la Coca-Cola del meu company, i me’n vaig beure un ‘gran glop’, i em vaig dirigir al lavabo. L’altra amiga que estava amb mi va haver d’acompanyar-me, jo ja estava encegat pel dolor, no veia res... Vaig beure aigua del’aixeta, tota la que vaig poder, i al sortir els vaig dir que em portessin a Urgències, que m’estava cremant viu per dins»,relata.

Dolor tremend

Els seus amics el van portar al PAC ubicat a l’antic Hospital Xeral, que era a prop, però des d’allà una ambulància el va traslladar a Povisa: «El dolor era tremend, no podia ni respirar. A l’arribar no van poder fer-me rentat d’estómac, no era convenient, i també em van advertir que no vomités, que seria pitjor... Em van posar calmants per intentar mitigar, però durant hores el dolor va ser molt intens. Va començar a calmar-se a les sis o set de la tarda».

Aquella nit li van fer una gastroscòpia. «Tenia l’estómac totalment cremat. La doctora em va dir que estava negre com una bossa d’escombraries que tenia al meu costat. També hi havia cremades a la part baixa de l’esòfag. Afortunadament l’aigua que vaig beure [al lavabo del restaurant] va permetre que no es cremessin ni boca ni coll. Vaig tenir molèsties al principi, em costava empassar saliva, però aquestes zones ja van curar bé», explica aquest home, que no té més que bones paraules per a l’equip mèdic i d’infermeria. «Estic súper agraït: es preocupen, m’animen...», afirma.

Optimista

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

No pot ingerir res per via oral. Rep nutrició parenteral, juntament amb calmants i una altra medicació. També el van tractar amb antibiòtics. «La sensació de gana és tremenda», confessa Pablo. Avui li faran una altra gastroscòpia que revelarà si pot començar a menjar per via oral o si els danys podrien deixar seqüeles: «Soc optimista. Espero que tot hagi cicatritzat i que això es quedi en un ensurt. Si la prova surt bé la setmana que ve rebria l’alta».

Ara que no té dolor, el «pitjor» és estar «tancat» a l’hospital. «Jo, que porto des dels 18 anys sense parar...», diu. Estar atent al que li expliquen de la seva empresa, la lectura, els escacs, veure sèries o les visites dels seus amics l’ajuden. I caminar. «Abans molt pels passadissos. La gent em pregunta si estic en una marató. El diumenge vaig fer 20.000 passos, l’equivalent a 14 quilòmetres. És el que m’ajuda a alliberar el cap».