Quan la ment es queda en blanc

¿Li ha passat mai que de sobte la ment li queda completament en blanc i, almenys durant uns segons, sent que el cervell se li ha desconnectat del tot? No es tracta d’un moment de distracció o de desconcentració sinó d’una espècie de parèntesi, una pausa inesperada, en el flux de pensaments que guien el dia a dia. Una cosa que, vista des de fora, pot fer que ens vegem absorts i amb la mirada perduda en el no-res. ¿Per què passa això, però? I, sobretot, ¿què passa en la nostra matèria grisa, en el nostre circuit cerebral, quan sentim que ens hem quedat en blanc? Aquesta qüestió, coneguda tècnicament com mind blanking, ha intrigat durant dècades la comunitat científica i ara, després de molt debat, un equip internacional d’investigadors podria haver trobat finalment la resposta.

Però abans d’entrar en el cor de la qüestió i endinsar-nos en els descobriments científics sobre aquest fenomen tan intrigant, val la pena fer un pas enrere per entendre realment de què estem parlant. Segons recullen diversos treballs, el fet de "quedar-se amb la ment en blanc" passa entre un 5% i un 20% del temps en persones sanes. És especialment comú al final de tasques que requereixen concentració sostinguda, després d’episodis de poc descans o després d’esforços físics intensos. Són diversos els estudis que, a més, indiquen que aquest parèntesi cerebral és molt freqüent en persones amb trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) o amb trastorn d’ansietat generalitzada.

Com un riu

La neurociència ha aconseguit descobrir que en aquests episodis el flux de pensament, que en circumstàncies normals flueix com un riu, s’atura gairebé completament. D’aquí ve la sensació d’estar uns instants sense pensaments clars, sense atenció, sense llenguatge intern, sense records, sense res. ¿Per què, però?

Un equip internacional de científics ha analitzat més de 80 estudis en què s’indaga sobre aquesta qüestió i ha publicat una de les recopilacions més exhaustives fins avui dia per mirar d’entendre aquest fenomen. Els resultats, publicats ahir a la revista Cell Press, qüestionen moltes de les idees preconcebudes que fins ara teníem relacionades amb la consciència.

La principal eina per estudiar aquest fenomen ha sigut l’anàlisi dels registres d’activitat cerebral que s’han obtingut mitjançant ressonància magnètica funcional i electroencefalografia. En els experiments es demanava als participants que "buidessin la ment" i, a partir d’aquí, s’analitzava què els passava al cervell.

Notícies relacionades

El català és la llengua habitual del 29% dels joves catalans

La Moreneta surt de la basílica per celebrar el seu mil·lenari

Segons constaten els experts, en aquests episodis s’ha observat que el cervell redueix la complexitat de senyals, com si s’apagués parcialment. Per exemple, a partir de les ressonàncies, s’ha constatat la "desactivació" temporal de regions clau com l’hipocamp i l’escorça motora. També s’han detectat altres signes fisiològics com contracció de pupil·les, disminució del ritme cardíac i aparició d’ones lentes semblants a les del son.

Els experts també assenyalen que aquest fenomen es podria definir com a petits "episodis locals de son" en què algunes de les regions cerebrals entren en un estat de descans mentre la resta de l’organisme es manté despert. Una de les grans conclusions a què arriba l’anàlisi publicada ahir és que potser haurem de deixar de pensar que "la ment en blanc" és una anomalia del cervell o un curtcircuit del seu funcionament i de començar a veure tot aquest fenomen com una part fonamental de la nostra consciència.